POLÍTICA
Campmajó i el llast de ser “amic” de Puigdemont
-
Campmajó, a la imatge superior, de negre, detingut per agents de la Guàrdia Civil durant l’operació Volhov. I en la inferior, els portaveus del grup de suport a l’encausat per l’Audiencia Nacional que ahir van fer públic l’exili de l’activista ACN / E.A. -
Campmajó, a la imatge superior, de negre, detingut per agents de la Guàrdia Civil durant l’operació Volhov. I en la inferior, els portaveus del grup de suport a l’encausat per l’Audiencia Nacional que ahir van fer públic l’exili de l’activista ACN / E.A.
Josep Campmajó és l’únic investigat gironí pel cas Tsunami i el darrer dels que aquesta setmana –concretament ahir al matí– han anunciat l’exili a Suïssa. Han fet el pas davant el gir de la instrucció de la causa judicial –que s’instrueix des de l’Audiencia Nacional però també paral·lelament al Suprem– cap a les acusacions de terrorisme, esprement fins al límit les conseqüències de les protestes que es van desencadenar l’octubre del 2019, arran de la sentència del judici del Procés.
Nascut el 1968, la seva família havia tractat els Puigdemont a Amer des que era petit. L’amistat va anar a més i quan l’expresident va assolir, prèviament, l’alcaldia de Girona, Campmajó, arrelat com a escriptor, empresari i president dels paradistes del Mercat del Lleó, entre altres connexions amb l’activisme social i cultural de la ciutat, van acabar d’estrènyer vincles, que a la llarga, admet, l’han acabat de posar al mig de la diana. Posa com a exemples els buidats exhaustius de converses a través del programari espia adquirit pel govern estatal i que va arribar al seu mòbil, i els seguiments físics posteriors, amb agents a peu de carrer o a la cafeteria. Ha pres precaucions tecnològiques, més enllà de l’exili presencial, però encara manté la dosi d’escepticisme: “De moment, sabent el que ens han fet, sembla que ho tenim més o menys controlat, però mai t’imagines fins on poden arribar.”
La primera detenció
El 28 d’octubre del 2020, la Guàrdia Civil va irrompre per primer cop al domicili de Campmajó, durant l’operació Volhov. A més de l’escorcoll, els agents se’l van endur detingut, però va quedar en llibertat hores després. De la causa, parcialment arxivada, poc més se n’ha sabut, tot i les múltiples coincidències de noms amb el setge judicial posterior a Tsunami Democràtic. Malgrat això, posteriors informes filtrats de la Guàrdia Civil mantenen Campmajó com a presumptament implicat en converses amb tres informàtics bielorussos al Baix Empordà, i les vinculen amb missatges directes intercanviats amb Puigdemont o fotografies públiques de reunions a la Casa de la República de Waterloo.
Mentre els sumaris secrets i els informes policials s’han anat filtrant i publicant en diferents mitjans els darrers tres anys, Campmajó es queixa que la seva defensa i la d’altres encausats ho han tingut magre per aconseguir informació sobre les investigacions i acusacions de la desena llarga d’investigats, a banda de les “giragonses judicials” de l’actual cas Tsunami, on la pressió judicial s’ha intensificat i ha virat cap al terrorisme en paral·lel a l’anunci de tramitació de la llei d’amnistia estatal. Per l’activista, el pes decisiu de Puigdemont en les negociacions d’investidura estatal i l’anunci que concorre a les catalanes com a cap de llista han fet que “un jutge a la recta final de la seva carrera” i “les pressions de la dreta i la ultradreta espanyoles” hagin forçat la maquinària.
De les filtracions que han transcendit sobre el presumpte rol de Campmajó dins de Tsunami, algun diàleg amb Puigdemont, com ara un en què l’expresident desitjava que no hi hagués cap víctima en les protestes a Urquinaona; o bé un suposat intent de bloquejar l’aeroport madrileny de Barajas –que ni tan sols es va consumar i, de fet, seria equiparable als recents talls de les tractorades o dels taxistes barcelonins contraris a Uber–. A la seva llista negra, també moviments previs amb relació al llançament de globus al Camp Nou, el novembre del 2019, amb el lema “Spain, Sit and Talk” –Espanya, seu i dialoga– durant un clàssic entre el Barça i el Madrid.
Un grup de suport per recollir adhesions a la causa
Campmajó, implicat de ple en la plataforma unitària Girona Vota o en la fundació del Consell Local de la República a la ciutat, era una de les figures actives de les reivindicacions pels represaliats després de l’1-O. I ara, els seus companys s’han organitzat per rescabalar-li l’esforç: “Ara li toca a ell”, afirmava un dels impulsors del Grup de Suport Josep Campmajó, Tavi Casellas, ahir al matí, després d’anunciar la notícia de l’exili de l’activista. Entre els objectius del grup, el principal és visibilitzar “l’actuació de caràcter autoritari de la justícia” i la protecció del dret de protesta, però també mantenir el contacte amb Campmajó i traslladar-li suport informatiu, moral i, evidentment, econòmic. Casellas admetia les dificultats de “cobrir el cost dels advocats defensors o possibles fiances, i també el dia a dia, perquè l’exili no és barat, sinó molt car”.
Al web han obert igualment un espai per a les adhesions de particulars i entitats, entre les quals el col·lectiu ja arrenca amb la implicació dels Consells Locals de la República gironins, l’ANC i ADIC Girona, l’Ateneu 24 de Juny o Òmnium Garrotxa. Des del govern gironí, l’alcalde, Lluc Salellas (Guanyem), i els portaveus de Junts, Gemma Geis, i ERC, Quim Ayats, també han mostrat el seu suport unitari “a tots els encausats i a la lluita no violenta per la independència d’aquest país”.
En la llista de suports, a banda de ciutadans anònims o el govern gironí, n’anuncien de personalitats que aniran publicant missatges en vídeo al web. Als primers, el cantautor Lluís Llach i l’exdiputat Albano-Dante Fachín, s’hi sumaran noms com ara la diputada Aurora Madaula.
Nou dilluns reivindicatiu a la plaça del Vi
Casellas no obviava la implicació de Campmajó, setmana rere setmana, fins a 258 concentracions, en els “Dilluns reivindicatius” per demanar la fi de la repressió a la plaça del Vi de Girona: “Tots el recordem liderant-les per altres represaliats, i ara li toca a ell”, argumentava, amb la convocatòria d’una nova concentració dilluns vinent, 15 d’abril (20 h), al mateix lloc.
El repte és tornar a encendre una flama que les entitats havien decidit apagar després d’haver resistit, durant 258 concentracions setmanals els dilluns, la pandèmia i el declivi d’una tensió pel procés que s’havia anat esvaint com la unitat entre partits. La mateixa plaça, més endavant, serà l’escenari d’un concert solidari, potser al juny, i altres actes que contribueixen a la recollida de fons per a la caixa de solidaritat.
