L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem en el qual s’argumenta que la campanya Consum Estratègic és “informativa de consum centrat en valors”, i que prohibir-la i qualificar-la “d’acte obstaculitzador en la modalitat de boicot” constitueix, segons l’entitat, una violació dels drets i llibertats fonamentals. A més avisa que estudiarà tot els recursos possibles i arribarà si cal als tribunals internacionals per denunciar “la persecució política” de la justícia espanyola.

El recurs, escrit en català, s’ha presentat després que l’11 de març passat l’Audiència de Barcelona confirmés la paralització de la campanya i el tancament del web consumestrategic.cat, que l’ANC considera “contravé la la Convenció Europea de Drets Humans o la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea”. La decisió de l’Audiència de Barcelona ratificava la sentència dictada en el seu dia pel jutjat mercantil número 11 que ordenava clausurar aquesta iniciativa que apel·lava a no adquirir productes d’empreses de l’Ibex-35 i que van abandonar la seu social a Catalunya arran del procés.

En un comunicat, l’ANC defensa que és “totalment legítim i emparat en la llibertat de pensament i d’expressió, així com el dret d’associació” la promoció de la campanya d’informació que tenia com a objectiu “animar-los a actuar pacíficament d’acord amb les condicions polítiques i socials necessàries per a la consecució i constitució de l’estat català independent, de dret, social i democràtic”.

També argumenten que no hi ha proves que en les actuacions de l’ANC s’assenyalés “cap empresa” sinó que l’objectiu era “empoderar la societat catalana” en les seves decisions de consum quotidià.

L’assemblea també considera que el tribunal “confon l’expressió d’idees polítiques” de l’entitat amb l’acompliment real de la campanya, així com l’atribució de conductes que “mai van tenir lloc”.

A més, recorden que la llibertat d’expressió constitueix un “pilar fonamental en un estat de dret” i que són nombrosos els pronunciaments judicials que “reconeixen que aquesta llibertat no sols protegeix les informacions o idees considerades inofensives o neutrals, sinó també aquelles que xoquen, inquieten o ofenen, perquè així ho exigeix el pluralisme i la tolerància”.

En el recurs presentat també es defensa que la sentència de l’Audiència de Barcelona “ignora” que tant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) han establert que l’exercici dels drets humans, com la llibertat d’expressió, està per sobre dels drets econòmics i de mercat.