Els homes d’entre 18 i 25 anys són el grup demogràfic més espanyolista, segons una enquesta encarregada per Òmnium a l’Escola de Formació Guillem Agulló de l’entitat i presentada aquest divendres. La població masculina jove se situa en els 4,9 punts sobre 10 en espanyolisme, 1,1 punts per sobre de la mitjana, i a mesura que l’edat va baixant també cau aquest sentiment. En les dones, la tendència és la mateixa, si bé no tan pronunciada. La mostra, escollida per l’ACN, s’ha elaborat amb 902 respostes i també reflecteix que els homes d’entre 18 i 34 anys són els que se situen més a la dreta i els més escèptics tant amb el canvi climàtic com amb el feminisme. A més, aquest grup és el que defensa més que cal deixar de banda les polítiques de revisió històrica del franquisme i protegir els símbols d’aquella època.

Així com en espanyolisme els joves són els qui més hi simpatitzen –amb un 4,9 en el cas dels homes i un 4,4 en les dones, tots dos casos per sobre de la mitjana de 3,8–, en catalanisme són els majors de 44 anys els qui encapçalen el rànquing, amb una puntuació mitjana de més de 6 sobre 10. Es tracta d’un valor lleugerament per sobre de la mitjana, 5,9, que és exactament on se situen les dones de 18 a 25 anys. Els homes de la seva generació, però, són els menys catalanistes de tots els grups d’edat i sexes, amb un 5,3. Mentre que en les edats de 44 anys i més el catalanisme supera l’espanyolisme en uns tres punts, entre els individus més joves del gènere masculí la bretxa s’escurça a menys de mig punt.

Tal com ha assenyalat el president d’Òmnium Cultural i director de l’Escola de Formació Guillem Agulló, Xavier Antich, la recerca vol contribuir a “analitzar rigorosament la realitat per a poder transformar-la”. Lluny de la criminalització i l’assenyalament al jovent, Antich ha insistit que per revertir la situació de desafecció política “cal incorporar les preocupacions i necessitats dels joves a l’agenda política i social del país”.

El president d’Òmnium ha subratllat que “l’única manera de combatre l’estigmatització i l’avenç del discurs d’odi és millorar les condicions de vida dels més joves”, i ha instat la societat catalana i les institucions a treballar en aquesta línia: “Davant del gir reaccionari global, de l’atomització de la societat i dels atacs a la nostra llengua i cultura per part de l’Estat, és imprescindible que el nostre projecte sigui expansiu, democratitzador i tan ampli i divers com ho és el nostre país i la nostra joventut”.

L’informe parteix d’una enquesta a 900 persones, 600 d’entre 18 i 34 anys, i 300 de més de 35 anys, amb l’objectiu de comparar actituds segons edat i gènere en àmbits rellevants per al futur del país: llengua i identitat, percepció de l’extrema dreta, legitimitat de les formes de protesta i participació en organitzacions i moviments polítics. Segons un dels seus autors, Marc Guijoan, les dades revelen l’existència d’un marcat moviment conservador i d’allunyament de valors cabdals del sobiranisme entre els joves del país, especialment dels nois: “Són els més espanyolistes, els que perceben menor utilitat a la llengua i els que la defensen menys”. Guinjoan també ha assenyalat que els nois joves són “els més escèptics sobre el canvi climàtic, menys favorables a la immersió, menys favorables a pagar impostos, menys feministes, i els que perceben l’amenaça de l’extrema dreta com a menys rellevant”.

Davant d’unes dades que confirmen que l’onada reaccionària i antifeminista ha capitalitzat especialment el malestar d’aquest grup, Didac Amat, membre de la Junta Directiva d’Òmnium, ha ressaltat la importància d’anar a l’arrel del conflicte: “L’informe revela que les noves generacions consideren que la precarietat laboral, la dificultat d’accés a l’habitatge i el canvi climàtic són les principals problemàtiques nacionals”.

Per la seva banda, Mariona Lladonosa, també de la Junta Directiva d’Òmnium, ha valorat que les dades posen en relleu el repte de preservar la llengua, la cultura i la identitat nacional sense deixar ningú enrere: “No podem avançar col·lectivament si les desigualtats segreguen la ciutadania”. Per assolir aquesta fita, també ha insistit en el paper fonamental de la llengua com a eina de cohesió social: “Les noves generacions han superat l’essencialisme que alguns sectors encara ens volen imposar. Segons l’informe, els joves consideren catalanes totes aquelles persones que viuen a Catalunya i hi viuen, o estan en procés de viure-hi, en català”.

Ha tancat la intervenció amb una dada de consens que deixa enrere les diferències per edat: “Siguin joves o adults, més del 60% d’enquestats està d’acord que el català està en perill i s’ha de defensar”.

El president d’Òmnium ha tancat la presentació amb el compromís de fer de l’Escola de formació Guillem Agulló una eina al servei de la ciutadania per fer front a l’extrema dreta i abordar els debats clau del país