Borràs i Pujol, dos casos per als apèndixs de la llei

La judicialització de l’activitat pública i privada de dues personalitats polítiques de primer nivell ha marcat l’agenda independentista dels últims temps en un debat, no resolt encara, sobre la finalitat real d’aquests processos. La implicació dels baixos fons de l’estructura de l’Estat en la debilitació a través de l’acció judicial de Jordi Pujol com a líder d’un sector molt important de l’independentisme és una evidència. També és una evidència que, quan Laura Borràs suposava un lideratge emergent dins de l’espectre de Junts per Catalunya, un procés judicial en contra seu va debilitar profundament les seves possibilitats.

Els casos de Pujol i de Borràs divergeixen en el fet que els terminis judicials de l’un i de l’altre són molt diferents. Mentre que l’expresident de la Generalitat encara ha d’afrontar el judici, l’expresidenta del Parlament ja ha estat jutjada i ara està pendent del recurs presentat al Tribunal Suprem. En el costat de les coincidències, és un fet que els escàndols mediàtics associats als respectius processos s’han convertit en munició de pes contra l’opció independentista.

Aquest és el gran objectiu que persegueix l’anomenat lawfare, l’atac a l’adversari a través de l’ús de les estructures judicials com un ressort més de l’estratègia política. El lawfare és el que explicaria el cas de Laura Borràs, segons l’estudi que va fer de la seva causa el col·lectiu Maspons i Anglasell, de juristes i interventors. El cert és que la gestió de Borràs al capdavant de la ILC pot semblar més una irregularitat administrativa que una acció penal i, en aquest sentit, crida l’atenció que el mateix tribunal que la va condemnar a quatre anys i sis mesos de presó considerés excessiva la pena pels fets jutjats i proposés en la sentència la via de l’indult.

El lawfare és un concepte que no es defineix en l’articulat de la llei d’amnistia com un dels supòsits a aplicar en benefici dels independentistes perseguits. Una altra cosa és, però, la interpretació àmplia que es pugui fer de la llei. En aquest sentit, caldrà veure també com encaixa aquesta realitat del joc brut policial i judicial de forçar la construcció d’un relat acusatori en l’estratègia de defensa de Jordi Pujol. El judici contra l’expresident de la Generalitat, els seus fills i un grup d’empresaris s’ha de dur a terme a l’Audiencia Nacional, però encara no hi ha data fixada.