Política
El govern català i l'escocès intercanviaran informació sobre la legislació en consultes populars
El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, han acordat crear un grup de treball conjunt per col·laborar i intercanviar informació en diversos camps, entre els quals les "mesures que des del punt de vista legislatiu puguin fer possible que el poble escocès i el poble català puguin expressar la seva opinió més enllà d'anar a escollir els seus representants", com "una legislació sobre consultes populars".
Carod ha recordat que el govern català s'ha compromès a elaborar una llei de consultes populars en aquesta legislatura. "Si en el transcurs d'aquest temps el govern escocès, que vol fer una llei sobre un aspecte concret, l'autodeterminació, té iniciatives que ens poden ser d'interès, les estudiarem", ha apuntat.
El vicepresident es referia així al compromís electoral del primer ministre escocès de convocar un referèndum d'autodeterminació a Escòcia el 2010, un compromís que en els últims mesos ha endarrerit fins al 2017 per la impossibilitat real de portar a terme la consulta amb un govern en minoria com l'actual.
Carod ha reconegut que la seva pròpia proposta de referèndum sobiranista per al 2014 "no forma part del programa del govern de la Generalitat", sinó que és una proposta d'ERC. Tot i així, ha dit que com a responsable de la política exterior del govern no renuncia a "intercanviar experiències positives amb altres governs" en aquest àmbit i s'ha mostrat convençut que les "mesures d'aprofundiment democràtic" són "un dels terrenys en els quals es poden trobar sens dubte elements de complicitat" entre els governs català i escocès.
En aquest sentit, el vicepresident català ha reconegut sentir "sana enveja" d'Escòcia per la "normalitat democràtica serena" amb la qual el sistema polític britànic assumeix "l'existència de la nació escocesa" i, fins i tot, la possibilitat que es porti a terme un referèndum d'autodeterminació a Escòcia.
"Espanya no és com Anglaterra"
Carod ha assegurat així que una de les conclusions extretes de la seva entrevista amb Salmond, que es va celebrar ahir a la seu del Parlament escocès a Edimburg, és que, "salvant les distàncies, sí que en molts aspectes Catalunya és com Escòcia, però l'Estat espanyol no és de cap de les maneres com Anglaterra".
El vicepresident català ha remarcat la "cultura, vocació i pràctica democràtica que és indissociable de la totalitat del sistema polític britànic, cosa que no passa en el cas espanyol". Així, ha posat com a exemple la "normalitat" amb la qual les autoritats britàniques van acollir l'anunci de Salmond d'un referèndum d'autodeterminació, "sense histèria nacionalista per part de la societat britànica".
Carod ha considerat "inimaginable" un anunci oficial d'aquest tipus a Catalunya, i ha insistit en la seva "sana enveja" pel "respecte a la pluralitat" de les autoritats de la Gran Bretanya i el seu "reconeixement de l'existència nacional d'Escòcia com a poble amb entitat nacional diferenciada", que li permet fins i tot tenir representació pròpia en l'esport internacional.
Precisament la qüestió esportiva, i especialment la projecció internacional de l'esport, serà una altra de les matèries en les quals el grup de treball dels dos governs pretén col·laborar. Aquest grup estarà presidit per la ministra d'Europa, Afers Estrangers i Cultura d'Escòcia, Linda Fabiani, i la secretària d'Afers Estrangers del govern, Roser Clavell.
Altres assumptes en els quals col·laboraran els dos executius són les qüestions relatives a la immigració, els mitjans públics autonòmics (dels quals Escòcia no disposa i busca conèixer el cas català), la política exterior, la biotecnologia i biomedicina (àrea en la qual els dos governs pretenen exercir lideratge internacional) i l'excel·lència econòmico-empresarial.
Carod ha recordat que el govern català s'ha compromès a elaborar una llei de consultes populars en aquesta legislatura. "Si en el transcurs d'aquest temps el govern escocès, que vol fer una llei sobre un aspecte concret, l'autodeterminació, té iniciatives que ens poden ser d'interès, les estudiarem", ha apuntat.
El vicepresident es referia així al compromís electoral del primer ministre escocès de convocar un referèndum d'autodeterminació a Escòcia el 2010, un compromís que en els últims mesos ha endarrerit fins al 2017 per la impossibilitat real de portar a terme la consulta amb un govern en minoria com l'actual.
Carod ha reconegut que la seva pròpia proposta de referèndum sobiranista per al 2014 "no forma part del programa del govern de la Generalitat", sinó que és una proposta d'ERC. Tot i així, ha dit que com a responsable de la política exterior del govern no renuncia a "intercanviar experiències positives amb altres governs" en aquest àmbit i s'ha mostrat convençut que les "mesures d'aprofundiment democràtic" són "un dels terrenys en els quals es poden trobar sens dubte elements de complicitat" entre els governs català i escocès.
En aquest sentit, el vicepresident català ha reconegut sentir "sana enveja" d'Escòcia per la "normalitat democràtica serena" amb la qual el sistema polític britànic assumeix "l'existència de la nació escocesa" i, fins i tot, la possibilitat que es porti a terme un referèndum d'autodeterminació a Escòcia.
"Espanya no és com Anglaterra"
Carod ha assegurat així que una de les conclusions extretes de la seva entrevista amb Salmond, que es va celebrar ahir a la seu del Parlament escocès a Edimburg, és que, "salvant les distàncies, sí que en molts aspectes Catalunya és com Escòcia, però l'Estat espanyol no és de cap de les maneres com Anglaterra".
El vicepresident català ha remarcat la "cultura, vocació i pràctica democràtica que és indissociable de la totalitat del sistema polític britànic, cosa que no passa en el cas espanyol". Així, ha posat com a exemple la "normalitat" amb la qual les autoritats britàniques van acollir l'anunci de Salmond d'un referèndum d'autodeterminació, "sense histèria nacionalista per part de la societat britànica".
Carod ha considerat "inimaginable" un anunci oficial d'aquest tipus a Catalunya, i ha insistit en la seva "sana enveja" pel "respecte a la pluralitat" de les autoritats de la Gran Bretanya i el seu "reconeixement de l'existència nacional d'Escòcia com a poble amb entitat nacional diferenciada", que li permet fins i tot tenir representació pròpia en l'esport internacional.
Precisament la qüestió esportiva, i especialment la projecció internacional de l'esport, serà una altra de les matèries en les quals el grup de treball dels dos governs pretén col·laborar. Aquest grup estarà presidit per la ministra d'Europa, Afers Estrangers i Cultura d'Escòcia, Linda Fabiani, i la secretària d'Afers Estrangers del govern, Roser Clavell.
Altres assumptes en els quals col·laboraran els dos executius són les qüestions relatives a la immigració, els mitjans públics autonòmics (dels quals Escòcia no disposa i busca conèixer el cas català), la política exterior, la biotecnologia i biomedicina (àrea en la qual els dos governs pretenen exercir lideratge internacional) i l'excel·lència econòmico-empresarial.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.