Envoltats de desinformació
Els experts avisen de la proliferació de notícies falses, que situen com un greu perill per a la democràcia
Les xarxes són l’entorn ideal per a la difusió d’uns continguts que acaben generant un estat d’opinió
La campanya, admeten, és un moment àlgid, malgrat que la majoria de partits són “mesurats”
Sempre hi ha hagut notícies falses. “Ensorren una organització com els templers basant-se en una sèrie de mentides demostrades històricament”, explica el professor d’informació i comunicació de la UOC Alexandre López-Borrull. El fenomen no és nou. Situats l’any 2024, però, els experts coincideixen que les presidencials americanes del 2016, amb victòria de Donald Trump, marquen un punt d’inflexió en matèria de desinformació, precisament per l’estratègia del candidat republicà. Anàlisis i estudis coincideixen a subratllar, entre altres coses, la importància dels bots en la difusió d’informació falsa durant aquella campanya. “El que s’ha vist d’ençà de les primeres eleccions de Trump, que és quan s’accelera, és que gràcies a les xarxes socials es poden crear campanyes que poden ser viralitzades i arribar a molta més gent”, detalla López-Borrull. La professora agregada de la Universitat Rovira i Virgili i vicepresidenta de Learn to Check, associació que fa formació en educació mediàtica, Marta Montagut, hi afegeix el referèndum del Brexit, també el 2016, com un altre moment clau a partir del qual es constata que la desinformació “comença a ser preocupant respecte a la qualitat democràtica perquè arriba de manera massiva, sobretot a través de les xarxes socials, i permet que els polítics, les assessories de comunicació i tota una sèrie d’actors al voltant de la batalla política dins de l’esfera pública digital puguin saltar-se l’intermediari”. En el referèndum del Regne Unit, la cofundadora i directora de l’associació catalana que lluita contra la desinformació i la manipulació a internet Verificat, Alba Tobella, recorda com l’endemà del Brexit molts feien cerques a Google buscant què implicava el leave. “Havien votat basant-se en informacions poc sòlides, poc confiables o mal informats”, resumeix.
Molt enrere han quedat els temps en què els mitjans de comunicació i els periodistes eren els únics mitjancers amb el públic. “Ara pots comunicar directament des de les teves xarxes socials”, detalla Montagut. I el professor d’informació i comunicació de la UOC hi afegeix que això fa que “ qualsevol sigui capaç de crear una campanya de desinformació”. Una desinformació, a més, que actua sobre els biaixos personals, és a dir, que si un pensa d’una determinada manera i li arriba una notícia falsa que li ho confirma, serà més fàcil que se la cregui. “La clau és intentar apel·lar a alguns d’aquests biaixos perquè sigui la mateixa gent la que faci córrer aquests continguts”, descriu López- Borrull. I llança un avís: “És més fàcil que t’enganyin els teus.”
Tot plegat en un moment en què, cada cop més, la informació arriba a través de les xarxes. El Digital News Report del Reuters Institute, dedicat a explorar el futur del periodisme arreu del món, aporta anualment dades sobre el consum de notícies. En l’edició del 2023, situa internet, incloent-hi les xarxes socials, com la principal font de notícies a l’Estat espanyol, en un 74%. I constata que les xarxes són la font exclusiva per nodrir-se d’informació per a un 55% de la població.
En aquest context, les plataformes es converteixen en l’entorn perfecte per a la propagació de la desinformació, entre altres coses, segons indiquen els experts, pel gran volum d’informació que hi circula i per la difícil traçabilitat. Això, juntament amb la rapidesa, configura un còctel explosiu per a la difusió d’una desinformació que pren l’aparença de veracitat, però que no només es disfressa de notícia. “El que té aparença de notícia és una mínima part de la desinformació, funciona molt millor un tiktoker o un youtuber que, enmig de l’opinió, va deixant anar dades o un discurs que et fa dubtar del que saps”, concreta la directora de Verificat. “De vegades, més que un tsunami d’una gran mentida, és més un xim-xim de pluja fina de continguts constants que acaben generant un estat d’opinió”, descriu López- Borrull.
Les formes, doncs, són diverses. Es tracta de continguts falsos, evidentment, però també notícies fora de context, informació en què se suprimeixen dades, notícies en què hi ha una falsa connexió entre el títol i el contingut, i peces en què el suport de difusió s’ha manipulat intencionadament (text, imatges, vídeo...), segons l’informe Cómo combatir la desinformación, de Digital Future Society, una iniciativa del govern espanyol i Mobile World Capital Barcelona, que, juntament amb la factibilitat, situa la intencionalitat com a característica bàsica de la desinformació.
Molt conscients del problema
El fenomen genera debat i preocupació. El darrer Eurobaròmetre estàndard per a Espanya de la Comissió Europea hi posava xifres. Un 87% dels espanyols són conscients que les notícies falses són un problema per a la democràcia, una xifra que està sis punts per sobre de la mitjana europea, del 81%. Vuit de cada deu espanyols, a més, asseguren que, sovint, troben informacions que, al seu parer, distorsionen la realitat o que, fins i tot, consideren que són mentida. Un 58%, però, creuen que són fàcilment identificables.
L’Eurobaròmetre també reflecteix els dubtes i la desconfiança que provoquen les xarxes socials. Gairebé set de cada deu espanyols (un 68%) pensen que la informació política obtinguda per aquests canals no és de fiar, en contraposició amb un 18% que creuen que sí que ho és.
També hi ha consciència sobre la informació falsa a casa nostra. Segons dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat), corresponents a l’enquesta sobre equipament i ús de TIC a les llars del 2023, un 65,7% dels catalans admetien haver vist informació que van considerar falsa o dubtosa a internet –un 72,3% d’homes i un 59,3% de dones–. Però, tot i aquestes xifres, sols la meitat, un 32,9%, en van comprovar la veracitat –un 36,4% d’homes i un 29,4% de dones–. En el cas dels que es van quedar amb el dubte, quan se’ls pregunta per què no van investigar si allò que els provocava recel era cert o no, un 69,5% indiquen que no ho van fer perquè ja sabien que la informació, la font o el contingut no eren fiables, però un significatiu 32,4% admeten que per falta d’habilitats o coneixements per comprovar la informació.
Desconfiança en el sistema
Els experts coincideixen en els efectes perniciosos de la desinformació. “És una amenaça clara a la democràcia”, assegura la directora de Verificat, que destaca, sobretot, la creació d’un pòsit de desconfiança envers les institucions democràtiques. Avisa de relats que sovint circulen i s’estenen en campanya, com ara “que hi haurà frau electoral, que el vot per correu no és fiable, que no sé on han ficat no sé quantes paperetes...” “El que fa és degradar la confiança en el sistema democràtic com a tal”, adverteix Tobella. El mecanisme de la desinformació, hi afegeix Montagut, “és molt pervers perquè es va carregant la legitimitat de les institucions”.
Les campanyes electorals són terreny abonat per a les notícies falses. Tant és així que European Digital Media Observatory (EDMO), que reuneix verificadors a escala europea, ha publicat un informe sobre les narratives de desinformació en els comicis del 2023 de cara a extreure’n lliçons per a les eleccions europees del dia 9 de juny. La conclusió del treball parla de “desinformació generalitzada” en la desena de països europeus on hi va haver comicis, entre els quals, Estònia, Bulgària, Finlàndia i l’Estat espanyol. En aquest últim cas, certifica notícies falses sobre el canvi climàtic, la immigració, les polítiques LGBTQ+ i, fins i tot, sobre ETA. “Es posa de manifest la necessitat crítica d’iniciatives sòlides de verificació dels fets i de conscienciació per preservar la integritat electoral i els valors democràtics”, alerta l’informe.
La directora de Verificat assegura que, amb les eleccions a tocar, és quan els partits “diuen més notícies que no ho són o dades que no són veritat”. I malgrat que, “de desinformació, en fan tots”, Tobella assegura que a Catalunya les formacions “són una mica més tradicionals i mesurades” i que “el discurs no és tan bèstia com a Madrid”. La vicepresidenta de Learn to Check considera que, més que mentir deliberadament, tot i que alguns sí que ho practiquen, “el que fan són interpretacions enganyoses utilitzant dades que no són comparables o establint una causa-efecte no provada”. D’acord amb alguns dels casos publicats per Verificat en el seu web , el que fan la gran majoria de forces és exagerar, donar xifres inexactes o dir mitges veritats amb dades que reforcen els seus arguments. No és així en el cas de l’extrema dreta, en què molt sovint el procediment implica “llançar un tema a través d’informació enganyosa, si no mentida directament; això es comença a inflar i el problema és quan els altres partits, que no utilitzarien aquestes tàctiques, es veuen obligats a reaccionar”, detalla Montagut.
Els experts coincideixen en la necessitat que l’educació mediàtica entri en els currículums escolars per combatre la desinformació. “Són estratègies a llarg termini, de canvi cultural, d’aprenentatge de la gent a desconfiar de determinades notícies”, alerta el professor de la UOC. La vicepresidenta de Learn to Check creu que el coneixement mediàtic ha d’anar de bracet amb “l’alfabetització democràtica” perquè els joves tinguin un coneixement profund del funcionament polític.
En el context actual, a més de la feina dels mitjans i institucions, la tasca de les entitats de fact-chekcing, com ara Verificat, Learn to Check, Newtral i d’altres, esdevé fonamental. Nascuda el 2019, l’associació sense ànim de lucre Verificat treballa amb l’objectiu de lluitar contra la desinformació i la manipulació a internet, amb verificacions del discurs polític i científic que divulga a través del web i de les xarxes socials. Des de Verificat, també fan èmfasi en l’educació amb tallers per a professorat i majors de 65 anys, entre d’altres, i promouen iniciatives de capacitació digital en col·laboració amb sectors públics i privats. Així mateix, l’associació Learn to Check treballa per acostar la verificació digital i l’educació mediàtica a la societat. A banda dels recursos que ofereix en el web, imparteix tallers per a escoles, AMPA, Fapaes i col·lectius professionals diversos, entre d’altres.
Seguint la màxima que a tots ens agrada tenir la raó, una primera manera de començar a desmuntar la desinformació és desconfiar d’allò que ens la dona. López-Borrull ho resumeix amb una recomanació: “Jo sempre dic: autoavalueu-vos, perquè si teniu algun biaix és la via més ràpida perquè us colin una informació falsa.”
Ve de la pàgina anterior
L’exemple del cas de Begoña Gómez
La desinformació com a tema de debat ha impactat de ple en la campanya electoral del 12-M després que, en el tret de sortida, Pedro Sánchez anunciés que es prenia cinc dies per reflexionar si continuava com a president del govern espanyol, com finalment així ha estat. Sánchez, que ara vol liderar un moviment de regeneració democràtica en contra del que ha descrit com a “màquina del fang”, feia el moviment després que un jutjat de Madrid hagi obert diligències per presumpte tràfic d’influències contra la seva parella, Begoña Gómez. El magistrat Juan Carlos Peinado vol investigar les presumptes relacions de Gómez amb diverses empreses privades, com Globalia i Air Europa, que van acabar rebent fons i contractes públics de l’executiu estatal del PSOE. La investigació s’ha obert arran d’una denúncia presentada per Manos Limpias, una denúncia que, tal com ha reconegut el mateix sindicat d’ultradreta, es basa “només” en informacions aparegudes en mitjans i portals suposadament periodístics afins a la dreta i a l’extrema dreta, algunes de les quals ja han estat rectificades pels mateixos emissors perquè no eren certes. “Per part dels mitjans, hi ha una desinformació que fins i tot ells mateixos han admès”, remarca la vicepresidenta de Learn to Check, Marta Montagut, que, en el context actual, reivindica el valor i la importància de la veritat. “Una cosa és la desinformació i una altra cosa és la postveritat, en què que la veritat ja no importa”, detalla Montagut, i hi afegeix: “Això és molt perillós; és igual que després diguis que era mentida, perquè el mal ja l’has fet.”
