LA crònica
El joc de les preguntes
Crònica del debat final per al 12-M
Etzibar qüestions al rival agita el debat final del 12-M amb Illa sent el més interpel·lat a dues bandes
Illa evita els pactes i el xoc amb Aragonès i Rull, i diu que vol Parlon a Interior i Trapero de cap als Mossos
La filòloga Andrea Marcolongo ha passat una nit a soles al Museu de l’Acròpolis d’Atenes per compartir l’aproximació a les estàtues del Partenó en el seu últim llibre. TV3 no podia tancar ahir cada català a la llar una nit amb els vuit candidats a la Generalitat i va limitar a dues hores i mitja l’exposició catòdica als protagonistes del 12 de maig, però al plató conduït per Ariadna Oltra l’enginy de trencar el gel amb preguntes encreuades va fer que les figures del fris aviat s’animessin i busquessin la jugular del rival predilecte. “D’acord amb la seva experiència, creu que Junts pot aportar estabilitat a la política catalana?”, etzibava Salvador Illa (PSC) a Pere Aragonès (ERC) com si desconegués que Pedro Sánchez deu la investidura a Junts. “Amb Junts vostès comparteixen moltes coses, bona part de votacions al Parlament quan es tracta d’impulsar un model desarrollista allunyat del segle XXI”, rebatia Aragonès tot burxant Illa tot seguit per saber quina credibilitat té el PSC a l’hora de gestionar “veient el caos de Rodalies”. A Josep Rull (Junts +) la idea de disparar una pregunta a un rival li va agradar tant que a Alejandro Fernández (PP) n’hi va llançar dues: “Hi ha noves evidències que Mariano Rajoy liderava la guerra bruta. Vostès demanaran perdó? Pensen fer el que van fer a l’Ajuntament de Barcelona?” El joc de les preguntes encreuades en forma d’amic invisible va assolir caramboles com que Fernández acusés Rull de complir “l’agenda cupaire” i fos Laia Estrada (CUP) qui airegés un “ojalá!” a cappella. El duopoli dels cops d’efectes va ser per a Carlos Carrizosa (Cs), que amb samarreta del cor dividit en tres banderes desafiava la llei de Darwin segons la qual tota espècie de Cs només evita l’extinció evolucionant cap al canvi d’ofici (Albert Rivera, Inés Arrimadas) o acostant-se a l’espècie preexistent del PP (Lorena Roldán, Adrián Vázquez), i per a Ignacio Garriga (Vox), que va esgrimir un “esprai antivioladors” per empatia amb les dones “que el compren per por a la migració islamista”.
Després del primer bloc dedicat a la sequera, en què Aragonès es va vantar de la fi a les restriccions i “que els pagesos puguin regar tres vegades més en temps de sembra” i Jéssica Albiach (Comuns Sumar) i Laia Estrada (CUP) van abanderar el no al Hard Rock –“pretén reforçar la qualitat del nostre sector turístic”, defensava Rull–, l’agitació va venir amb el segon bloc: la relació Catalunya-Espanya. “Illa fa córrer el bulo que el procés s’ha acabat”, s’envalentia Carrizosa tot intervenint sempre en castellà per demostrar que per a ell el bilingüisme vol dir parlar a dues televisions –La Sexta i TV3– sempre la mateixa llengua. Un altre nostàlgic del procés del 2017 era Ignacio Garriga, que va reprotxar a Illa anar a la marxa del 8 d’octubre i ara anar de bracet amb ERC i Junts. “Ell no hi era, no, aquell dia. Jo sí, i vostè tampoc no hi era”, rebatia Carrizosa al de Vox. Rull, l’únic protagonista del debat que ha passat per la presó, va reivindicar l’1-O. “Vostès són processistes; el procés és un negoci”, va dir Fernández. “L’operació Catalunya sí que és un negoci, un negoci de corrupció!”, rebatia Aragonès.
Amb el 40% d’indecisos en joc i el candidat del PSC lluitant contra les expectatives del CIS de Tezanos, Illa es va beneficiar de la centralitat a l’escenari sent el més interpel·lat i refutant al·lusions a dreta i esquerra quan se li demanava si triarà Catalunya o Ferraz. “Jo defensaré els interessos de Catalunya, però no confrontant, sinó col·laborant”, esgrimia per negar cap supeditació a Sánchez. L’independentisme veu en risc els 68 escons de la majoria, però ahir Aragonès, Rull i Estrada van gaudir amb una rialla de triomf que Carrizosa acusés Vox de retallar l’escut de la corona a les rojigualdes quan “qui salva el 2017 és Felip VI”. El bloc del català obria de nou el tots contra tots, amb Fernández agraint a Son Goku i Sputnik haver après “el català que ara es fa antipàtic”.
L’últim bloc i el més esperat era el dels pactes, i la moderació dels atacs ho confirmava. L’escapisme més vistós va ser el d’Illa, que va driblar l’afer amb una exclusiva: “Si presideixo la Generalitat la consellera d’Interior serà Núria Parlon i el director de la policia, el major Josep Lluís Trapero.” Entre preguntes encreuades i enigmes, l’única certesa era ahir el record a Joan Rigol.