tribunals
Petició de nul·litat d’actuacions en el cas dels CDR acusats de terrorisme
L’Audiència demana a la defensa d’Alexis Codina que presenti escrit de conclusions sense donar-li accés al sumari
La defensa d’Alexis Codina, un dels acusatsen l’anomenada operació Judes contra els CDR i pel qual la fiscalia demana 27 anys de presó pel delicte de terrorisme, ha presentat un escrit davant la secció tercera de l’Audiència Nacional demanant que sigui decretada la nul·litat d’actuacions.
La petició es produeix després que s’hagi donat una esperpèntica i sorprenent situació processal pel fet que l’Audiència ha demanat a la defensa de Codina que presenti el seu escrit de conclusions provisionals, sense donar accés a aquesta part lletrada al sumari on hi ha les actuacions.
L’advocat defensor de Codina va comunicar el passat 6 de maig que es reincorporava a la feina després d’un període de baixa. En aquell moment des de l’Audiència se li va notificar que havia de presentar l’escrit dins d’un termini que ja estava contant i que, per fer-ho, podia accedir a les actuacions a través d’una adreça a Internet, ja que els documents eren en el núvol de la mateixa Audiència(espai d’emmagatzematge virtual).
En voler accedir a la informació, el lletrat va trobar que l’espai estava buit, sense cap arxiu. Va fer una còpia de pantalla per documentar aquest fet que ha adjuntat a l’incident de nul·litat d’actuacions, escrit s’ha presentat avui mateix
En declaracions a aquests diari, Carol Aguilar, Portaveu del col·lectiu de Defensa de represaliades, ha denunciat que “hi ha una persecució contra les persones encausades pel 23-S de la mateixa manera que n’hi ha pel tema del Tsunami”. Segons Aguilar el problema radica en el fet que “vivim en una situació d’amnistia segrestada, aprovada però encara no desenvolupada”.
El cas 23-S es remunta a finals del mes de setembre del 2019 quan la Guàrdia Civil va fer una primera detenció de membres dels CDR, acció que al cap d’un temps es va ampliar estenent l’acusació de terrorisme a altres activistes. Per als dotze acusats, la Fiscalia demana penes que van entre els 27 i 8 anys de presó.
El delicte de terrorisme pel qual són acusats, entra dins els supòsits de gràcia de la llei d’amnistia, ja que en cap cas s’han lesionat els drets fonamentals de cap persona. Només casos de terrorisme entesos en el sentit clàssic, d’atemptat amb resultat de mort o lesions, queden fora de l’aplicació de l’amnistia encara pendent de ser aprovada al Congrés.
