Amplíssim triomf socialista a Barcelona
Els partits d’obediència espanyola avancen en tots els fronts i el PP fa un gran salt
L’independentisme perd fins a 7 diputats a la demarcació
Aliança Nacional no arriba al 3% i es queda sense diputat barceloní
Ciutadans queda esborrat sense arribar ni a un 1% del vot
La candidatura de Salvador Illa va conquerir ahir de forma clara i contundent la circumscripció electoral de Barcelona, triomf amplíssim amb el qual va fonamentar la victòria del partit en l’àmbit de tot el país. De fet, a Barcelona és on els socialistes més creixen de tot el territori, liderant també el creixement que han experimentat totes les forces d’obediència espanyolista; tret dels comuns, que han perdut un diputat a la demarcació, i la històrica desfeta de Ciutadans.
Amb el 99% del vot escrutat, el PSC va aconseguir prop de 700.000 vots amb un 30% dels sufragis, mentre que la llista de Junts va quedar en segona posició superant els 452.000 vots i arribant al 20%. En nombres absoluts, la gran crescuda la va experimentar el PP amb quasi 184.000 vots més que el 2021 i un increment del 7,5% i 8 diputats més.
En el costat de l’espanyolisme destaca el tristíssim paper de Ciutadans, ja que la llista encapçalada per Carlos Carrizosa no ha aconseguit assolir ni l’1% dels sufragis, quan el 2021 va arribar al 6,1%. La caiguda a la demarcació de Barcelona d’aquest partit espanyolista ha estat tan estrepitosa que, fins i tot, la formació que defensa els animals, PACMA, ha obtingut més sufragis.
Caldrà fer una anàlisi més de microscopi per veure on han anat els vots del partit taronja, però el cert és que la suma del que el PSC i el PP han pujat en sufragis i diputats és molt més del que ahir va perdre Ciutadans. El gran beneficiat, però, en una primera ullada als resultats sembla la llista encapçalada per Alejandro Fernández, ja que Vox només va créixer una mica en vots i no en diputats, frenat per la irrupció d’Aliança Nacional.
A la demarcació de Barcelona, els poc més de 67.000 que van fer costat al discurs contra la immigració del partit de Sílvia Orriols no van servir perquè aquesta formació sumés més diputats als dos que va obtenir, l’un a Girona i l’altre a Lleida. Percentualment, va semblar que podrien superar el 3% i aconseguir representació però finalment aquest fet no es va produir.
Aliança Nacional sí que va treure resultats percentualment molt alts a capitals de comarca com ara Manresa, Berga i Vic, amb un 10% i 9% del vot, o en poblacions amb força presència de població immigrant, com ara Manlleu i Roda de Ter, amb el 10% i el 13%, respectivament.
Al costat independentista, l’increment en vots i també de dos diputats de Junts a la demarcació barcelonina no va ser suficient per equilibrar el fort descens experimentat per Esquerra Republicana i la CUP, ja que entre les dues formacions perden nou diputats.
En l’àmbit comarcal, el PSC i Junts es van repartir les victòries. Els socialistes es van imposar a les comarques més poblades: el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l’Oriental i també al Garraf i l’Anoia. Aquesta última havia estat per a ERC en les eleccions del 2021.
El Maresme es va decantar ahir per a Junts, que també es va imposar a les comarques d’interior de l’Alt Penedès, el Berguedà, el Bages i Osona, el Moianès i el Lluçanès. En aquesta última va assolir un percentatge de vot del 47%, el més alt de tota la circumscripció, i també va ser la comarca que, percentualment, més costat va fer a l’opció de Carles Puigdemont.
A l’àmbit de les ciutats, destaca el reforç de l’opció socialista a Barcelona, on la llista d’Illa sembla haver donat un impuls a l’alcaldia que Jaume Collboni exerceix encara en minoria. Percentualment, en nombres absoluts, els socialistes han crescut a Barcelona més de 35.000 vots, mentre que la davallada d’Esquerra Republicana ha estat de 34.000.
Caldrà veure si ara, a la llum d’aquests resultats que debiliten els republicans, tots dos partits entren en negociacions per lligar l’entrada d’ERC al govern municipal, tal com semblava indicar l’acord de pressupost assolit setmanes enrere.
Pel que fa a la participació, va arribar al 58%, amb 7 punts més que en els comicis del 2021. Els vots nuls van ser el 0,7%, mentre que el vot en blanc va arribar a l’1,09%.