“Santa Pau és un decorat bonic, darrere del qual no hi ha res”

Som una candidatura amb gent molt potent i la nostra idea és canviar la dinàmica de dotze anys de govern d’ERC. A criteri nostre, no s’ha fet res, només gestió, i s’han arreglat carrers, però hem anat a menys turísticament i això té els seus efectes en la ciutadania. Santa Pau s’ha anat morint i ara és un decorat molt bonic darrere del qual no hi ha res.

Ens ve molta gent, però fa un volt i se’n va. Des del punt de vista turístic, tenim un perfil baix. Venen amb autocaravana, fan la cervesa, si és que la fan, i se’n tornen. Per això, tenim una sola fleca, una carnisseria, un restaurant al nucli antic i dues cafeteries, i això és inaudit en un poble tan bonic com Santa Pau... Ho comparo, per exemple, amb Rupit, que té menys habitants i que està més al mig de la muntanya, però té un turisme amb un valor afegit molt més important.

Nosaltres volem potenciar un turisme de nivell, que vingui i gasti. Volem un turisme que aporti economia al poble.

Ens han fet una donació de 1.000 peces d’eines i estris de pagès. Nosaltres voldríem fer-ne un museu, en una antiga botiga de la plaça, i incorporar-hi les peces eclesiàstiques que ara tenim tancades en un armari de la rectoria. Si hi afegim que tenim un rellotge del segle XIX al campanar, tot junt seria un incentiu perquè la gent vingui, i sol ser gent de nivell.

Ens ho tomben, perquè no hi ha diners, però, per contra, sí que n’hi ha per al castell.

Sempre hem dit que el castell s’ha d’arreglar, està al mig del poble, és patrimoni de tots i ens encantaria que no caigués, però l’Ajuntament fa dotze anys que hi ha viscut d’esquena, incloent-hi els últims quatre anys en què l’ara alcaldessa estava al govern com a regidora. Ara és la prioritat. Ens ho van consultar i vam dir que hi seríem, però volíem saber el pla, qui hi participa i si hi podíem aportar coses. Ens van dir que era un projecte tancat, que venia de l’altre consistori i que pràcticament no hi podíem tocar res.

Som d’un tarannà dialogant i vam dir que, tot i així, si ens necessitaven, hi seríem, però ens van vetar la persona que ens havia de representar en la comissió que promou la recuperació del castell. Per això, vam decidir mantenir-nos-en al marge. Si els surt bé, chapeau! Serem els primers a treure’ns el barret.

No, hi ha moltes incògnites: qui ha negociat preu, si durant els últims dotze anys s’ha fet requeriment als propietaris com obliga la llei... Ningú m’ho ha sabut dir. El castell estava a la venda per un milió i escaig; ara és una ruïna que no compraria ningú i els propietaris faran 400.000 euros. No ho entenc.

Tenim problemes d’habitatge. Santa Pau no ha crescut, perquè la gent d’aquí no ha trobat lloc on viure. Una de les nostres prioritats és donar empenta a la construcció d’habitatges, no pisos, perquè la gent vol cases dos a dos, de model francès, amb jardí, etc. Ja teníem algun constructor que havia fet números per fer habitatge assequible. Si anem perdent gent, ens convertirem en poble dormitori. Per això, hem anat presentant mocions per facilitar la vida als veïns.

Ara en presentarem una per proposar la construcció d’una piscina municipal a la zona poliesportiva, que és una zona per socialitzar. Volem una piscina dimensionada a Santa Pau, que eviti que la gent marxi. Ara tenim descomptes per a la piscina privada d’un restaurant, però no és una solució: cal anar a portar i a recollir la mainada, compartir-la amb els estadants...

Sí, també presentarem ara una altra moció per reclamar que es faci un pla de camins. Som l’únic poble de la Garrotxa que no en té. Necessitem un pla que digui quins camins són públics, quins privats, els traçats... També és important per seguretat.

En clau personal bo, però en clau política mai ens han ofert entrar al govern, no ens han allargat la mà i jo seria la primera cosa que hauria fet. En un poble de 1.600 habitants, no pot ser que hi hagi aquest sectarisme, aquest frontisme tan agut. Ells han aglutinat el poder, la informació és opaca, es queixen perquè volen una oposició que no molesti, però jo no puc no molestar i veure què passa d’aquí a quatre anys. He de defensar la gent que em va votar. Per això vaig entrar en política.

Ens ho diuen perquè cada mig any hi ha una allau de petició d’informació. No volem controlar, però sí marcar una mica, tot i que no ens accepten res perquè diuen que no és rendible. En un ajuntament, però, què és rendible? Necessitem coses que generin valor afegit. No tenim indústria ni nova construcció i els ingressos són molt limitats. Volem revertir-ho.