Bèlgica, en venda i sense comprador

“Bèlgica, un regne en tres parts”. D’entre els milions de productes de segona mà que el portal de subhastes per Internet Ebay ofereix, n’hi havia un de ben surrealista: Bèlgica. El país se subhastava amb un preu de sortida ridícul, un euro, i es presentava com un país “ple de possibilitats”, malgrat que s’avisava que havia de carregar amb les despeses “de deute nacional”, que puja a 300.000 milions d’euros. El text afirmava també que l’Estat es podia comprar per parts o bé en el seu conjunt, tot i que s’advertia que aquesta darrera possibilitat “no era recomanable”.

Ebay ha retirat aquesta setmana el curiós “article” al·legant que al portal no s’hi poden vendre articles virtuals o irreals, però en el moment de retirar Bèlgica del catàleg, ja s’havien ofert gairebé 10 milions d’euros. Òbviament, es tractava d’una gràcia que havia fet un internauta però al darrere de la broma s’hi amaga una àcida crítica a la situació política que viu el país.
El 10 de juny passat es van celebrar eleccions i, encara que pugui semblar increïble, tres mesos i mig després encara no hi ha un nou govern. Les aspiracions dels partits flamencs d’impulsar una reforma de l’Estat topen de ple amb la voluntat dels valons de deixar les coses tal com estan. L’acord entre partits flamencs i valons és un imperatiu legal, però les negociacions per formar una coalició de govern fins ara han fracassat davant la incapacitat per apropar posicions.

L’origen del conflicte que impedeix un acord de govern és la reforma de l’Estat que els democristians flamencs (CD&V), guanyadors dels comicis del juny, estan disposats a tirar endavant, però els seus socis de l’altra banda del país, els democristians valons (CDH), s’hi neguen. El més curiós és que els tres partits que estan negociant l’acord, CD&V, CDH i els liberals valons (MR) no tenen la majoria necessària de dos terços al Parlament federal per aprovar qualsevol reforma de l’Estat.

Es podria dir, doncs, que el debat és estèril. Hi hagi o no acord, caldrà negociar el traspàs de competències amb altres forçes polítiques. L’actitud d’uns i altres respon més aviat a una estratègia política, segons explica al diari francòfon La Libre Belgique el director del Centre de Recerca i d’Informació socio-política (CRISP), Vincent Coorebyter.

“Els francòfons estan convençuts que els avenços institucionals que demanen els flamencs són etapes de la via del separatisme. Els flamencs, en canvi, tenen la sospita que els francòfons ho estan bloquejant tot perquè ells estan en la situació institucional que els resulta més favorable des d’un punt de vista financer”, apunta Coorebyter.

No és la primera vegada que se superen els 100 dies sense govern, però ja cap formació política nega que la d’ara és la pitjor crisi política dels darrers anys a Bèlgica. L’any 1987 van caldre 148 dies per formar govern, tot un rècord en la història del país. Ara ningú s’atreveix a posar una data per al nou govern, però per si de cas algú s’hi atreveix i a més vol apostar-hi diners, només ha d’anar a la pàgina web d’apostes per Internet Unibet. El portal ha obert una licitació per endevinar la data concreta en què es formarà el nou executiu. Qui ho encerti podrà guanyar fins a 25 vegades els diners apostats. I en aquest cas, no és cap broma.

Malgrat la situació de bloqueig institucional, el que més preocupa la ciutadania, almenys de la part de Valònia, no és pas que no hi hagi govern. La veritable preocupació és la radicalització de Flandes, la regió més rica i més poblada de Bèlgica: els darrers sondejos apunten que gairebé la meitat dels ciutadans serien partidaris de la independència. Abans de les eleccions, poc més del 20% dels flamencs volien l’escissió.

L’independentisme flamenc irrita bona part dels valons i ahir un miler de persones es van manifestar a Brussel·les a favor de la unitat del país per commemorar el 177è aniversari del naixement de Bèlgica. “Si volen la independència, la separació, hauran d’assumir els costos, els deutes. Nosaltres, els valons no volem la independència”, assegura el periodista Spencer Rason. Al seu costat, Dirk de Wilde, periodista flamenc, li replica. “Tranquil, la Constitució no ho permet... ara per ara la independència no és possible”.

Ho petmeti o no la Constitució, el partit flamenc d’extrema dreta, Vlaams Belang (Interès flamenc), va presentar fa una setmana una proposta al Parlament de Flandes per celebrar un referèndum per la independència. Els extremistes asseguren que hi ha una crisi de la Bèlgica federal i que la manca d’acord per governar demostra que el model no funciona. “El moment de la separació és a prop”, proclama el líder d’Interès Flamenc, Filip Dewinter.

En canvi, l’independentimse a la regió de Valònia és marginal i la gran majoria de ciutadans afirmen sentir-se belgues. Des del sud del país sempre s’ha defensat la unitat de Bèlgica i s’assegura que és un model de convivència. “Gràcies a la nostra complexitat institucional, Bèlgica és un dels pocs llocs al món on pobles tan diferents entre si comparteixen un petit territori. Sense haver-nos enfrontat mai ni haver recorregut a les armes”, afirma la redactora en cap del setmanari belga francòfon Le Vif, Dorothée Klein.

Banderes belgues als balcons
Els darrers dies, alguns veïns han penjat banderes belgues als balcons de la capital del país, Brussel·les, en protesta per la situació de bloqueig institucional i per l’intent d’una part de la classe política flamenca d’aprofitar la situació per afirmar que el règim federal belga està mort. Les vendes de banderes han augmentat al sud de Bèlgica i també les descàrregues de mòbil de la Brabançonne, l’himne estatal, en un gest de patriotisme poc habitual a Bèlgica. La imatge reflecteix els ànims de bona part dels ciutadans, enfadats pel repunt de l’independentisme.

Una de les coses que sorprèn més és la tranquil·litat amb què la ciutadania viu la crisi. Als bars, a la feina i als taxis no es parla d’altra cosa, però no hi ha dramatisme. Només els mitjans de comunicació s’hi impliquen i es mostren preocupats. En els cas dels mitjans francòfons, des de fa setmanes només es parla dels perills que suposaria una escissió.

Diferents publicacions han dedicat reportatges especials per parlar de la dificultat més important en una hipotètica divisió del país: què passaria amb Brussel·les? La ciutat europea conforma la tercera regió del país i suposa la font de riquesa de Bèlgica gràcies a les institucions comunitàries i a les activitats al seu voltant. Ni valons ni flamencs estarien disposats a cedir la capital.

Des de les institucions europees també se segueix de prop la crisi política belga, però el cert és que no hi ha inquietud. Pocs creuen que realment arribarà l’escissió. Un funcionari europeu explica que tenen prohibit parlar d’aquesta qüestió amb els mitjans perquè es tracta d’un tema de política interior belga. Admet, però, que hi ha “tranquil·litat” i que es confia en les institucions democràtiques belgues.

En canvi, altres Estats membres que, com Espanya o el Regne Unit, tenen territoris que reclamen la seva independència, segueixen amb més preocupació els esdeveniments a Bèlgica. Almenys és el que afirma Le Vif. El setmanari assegura que “la separació de Flandes serviria d’impuls per a l’independentisme de Catalunya o Escòcia” i ho il·lustra amb una fotografia sobre una manifestació per la independència dels Països Catalans i unes declaracions de l’exeurodiputat d’ERC Bernat Joan.

“Si s’organitza un referèndum a Escòcia l’any 2010 i guanya l’opció separatista, aleshores tot serà molt més fàcil per Catalunya i per Flandes”. Tanmateix, passi el que passi a Bèlgica, està clar és que la situació de Catalunya és diferent. Almenys encara no se subhasta a Ebay.