Política

Pere Rodríguez

Alcalde de Montmeló (PSC)

“És prioritari generar oportunitats d’habitatge”

“La gent jove que busca un habitatge a Montmeló no en troba o el que troba és molt car. La gent jove no es queda al municipi”

“És important passar la barrera dels 10.000 habitants, per tenir el nivell de finançament dels municipis de més de 10.000 habitants”

Té una àmplia experiència en el món de l’administració pública. És llicenciat en ciències polítiques i de l’administració per la UAB i té un postgrau en desenvolupament local i un màster en gestió administrativa. El 2008 va començar a treballar per a l’administració pública i el 2018 va obtenir l’alcaldia, que el 2023 va revalidar. Una de les “obsessions” del mandat, assegura, és l’habitatge. Tenir-lo assegura que la població jove no marxi. Montmeló és conegut arreu pel seu circuit de carreres, però és més que això.

En la seva acció política té l’avantatge de conèixer amb detall tots els racons de l’administració, pels anys que ha estat tècnic, oi?
Sí, conec els ajuntaments no solament pel fet de ser un càrrec electe. Entenc l’administració i entenc els seus requeriments i, per tant, a l’hora de parlar amb un secretari, amb un interventor, conec les obligacions normatives. A la vegada, però, porto posades les ulleres del polític, que veuen la necessitat del ciutadà. I a vegades allò que t’està demanant no s’acaba d’ajustar a allò que l’administració pot fer.
Aleshores?
Cal buscar la manera de cobrir la necessitat del ciutadà amb les eines de què disposa l’administració. D’una manera o altra es pot arribar a una solució. Per a mi aquesta és la part més maca de la feina.
Què han fet els socialistes per Montmeló perquè els revalidin?
Sempre dic que els diferents equips de govern hem estat pobres però esforçats. Som un poble petit, de 8.800 habitants, que no té un teixit industrial especialment fort, tot i que en tenim. Per tant, els ingressos venen d’allò que siguem capaços de gestionar i de buscar més enllà dels impostos dels ciutadans. Per això dic pobres però esforçats. Històricament s’ha tret suc d’allà on no n’hi ha. A part, hi fa molt estar a prop del carrer. Si no tens aquesta sensibilitat, de pell, d’olfacte sobre allò que passa al teu poble, és molt difícil donar-hi resposta. Sempre hi ha algú que no ho fa així, però crec que majoritàriament som gent que està a peu de carrer i això implica també una dedicació més gran de l’estrictament necessària. Hi va haver una setmana que vaig anar a set sales de vetlla. T’assabentes que algú ha mort i t’interesses per la família. A la vegada, veus i vius en primera persona com funcionen els serveis.
Montmeló està apartat i a la vegada molt a prop de Barcelona, que s’està convertint en una ciutat que expulsa els veïns.
Estem molt ben comunicats. En tren som a 24 minuts del passeig de Gràcia. Hi ha els problemes generals del transport públic, però hi ha connexió. De fet, això permet accedir a mercats de treball més amplis. És molt comú treballar a Barcelona i viure a Montmeló. Jo mateix ho he fet.
Hi ha comunicació però fa falta habitatge. De fet, tenen diversos projectes i es pot dir que en un temps no gaire llunyà hi haurà força noves edificacions, amb centenars d’habitatges.
A Montmeló no es va promoure habitatge durant els anys de l’explosió immobiliària. El que va passar a altres llocs, que es van fer grans promocions i quan tot se’n va anar en orris es van quedar a mig fer, aquí no va passar. L’últim creixement important en aquest sentit és de finals dels noranta. Té la part positiva que aquí no vam patir l’especulació immobiliària ni en terreny públic ni privat. Però té el desavantatge que arrosseguem un dèficit de construcció d’habitatge i això vol dir falta d’oportunitats per a molta gent.
Aquesta mancança què els comporta?
Té diverses conseqüències. La primera és que la gent jove que busca un habitatge a Montmeló no en troba o el que troba és molt car. La segona derivada és que envellim, perquè la gent jove no es queda al municipi. Això afecta l’escola bressol, l’escola primària, el consum al municipi, el creixement... L’edat mitjana de Montmeló està per sobre de la mitjana de tota la comarca.
Ho volen capgirar?
Ja en el mandat anterior, però sobretot en aquest és prioritari generar oportunitats d’habitatge. A més a més, a Montmeló tenim un nivell de serveis elevat, per sobre dels de municipis molt més grans que el nostre, i són serveis oferts directament per l’Ajuntament, majoritàriament. Escola de música, residència de gent gran de titularitat municipal, brigada de neteja viària, brigada de neteja d’edificis, brigada d’obres..., tot el que se us pugui acudir ho fem. I tot ho fem nosaltres.
Deu ser un gran esforç.
Per a nosaltres és important passar la barrera dels 10.000 habitants, per tenir el nivell de finançament dels municipis de més de 10.000 habitants. Allò que deia abans de “pobres però esforçats” és això. No tenim grans fonts d’ingressos derivats de la indústria, per exemple, però ens autoexigim un nivell de serveis molt elevat. Quant a l’habitatge, el primer que vam fer va ser transformar locals comercials sense activitat en habitatges. Es tracta d’espais que no han estat ocupats des de la construcció, i que no estan dins dels eixos comercials. Tots són habitatges de protecció oficial (HPO). Se n’han generat més de tres-cents. La segona via són les promocions d’habitatge dotacional, en terrenys de titularitat pública. Tenim dues promocions previstes, de lloguer assequible. Seran uns pisos que començaran a donar alguna resposta a la necessitat que hi ha. I tenim projectes per als pròxims anys per generar prou oferta d’habitatge. Com a mínim, per permetre un creixement a mitjà termini de Montmeló i situar-nos a un altre nivell. Tampoc no tenim gaire més terreny per créixer. Passar aquesta frontera dels 10.000 habitants és important.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia