Encavalcant eleccions
Els experts alerten que la convocatòria de comicis en un espai curt de temps pot afavorir l’abstenció pel cansament ciutadà
La campanya comença divendres, amb Toni Comín, Diana Riba, Javi López, Jaume Asens i Dolors Montserrat com a candidats
El diumenge 12 de maig, al Parlament de Catalunya. I tan sols dotze dies després, el divendres 24, arrencarà la campanya per als comicis europeus del 9 de juny. L’avançament del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet que les dues convocatòries siguin consecutives i molt pròximes en el temps. Ha passat amb anterioritat. El 2019 es van celebrar comicis espanyols el 28 d’abril i, un mes després, el 26 de maig, era el torn d’un superdiumenge que unia les eleccions europees, les municipals i autonòmiques en alguns territoris de l’Estat. Aquell mateix any, el 10 de novembre s’hi afegiria la repetició dels comicis estatals per la impossibilitat d’arribar a una majoria al Congrés després dels de la primavera.
L’encavalcament d’eleccions té conseqüències. “Una campanya electoral darrere una altra provoca cansament”, explica el doctor en ciències polítiques i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ernesto Pascual. I qui acostuma a rebre en aquesta situació són els segons comicis en el calendari, és a dir, les europees del 9 de juny, per a les quals Pascual pronostica “una abstenció més alta” que en les de diumenge, de més del 42%. En general, “sempre hi ha menys participació com més allunyat està l’objecte, perquè t’hi identifiques menys”, detalla Pascual, tot i subratllar la gran importància d’uns comicis europeus en un moment en què “cada vegada hem transferit més sobirania a Europa”.
De cara a augmentar la participació, “el més sensat”, segons el doctor en ciències polítiques i professor de la UOC, és concentrar convocatòries en un mateix dia perquè això facilita “un arrossegament de públic” que fa que, per exemple, la gent interessada en les eleccions al Parlament, aprofitant que ja és al col·legi electoral, voti també en les europees. “Com més concentrades, més participació”, resumeix Pascual, que també descriu un possible “efecte contagi” entre dos comicis tan propers. És a dir, que el 9-J es reprodueixin les tendències del 12-M perquè, com que ha passat molt poc temps entre eleccions, aquell que acudeix a les urnes acaba votant el mateix.
Aquest efecte encavalcament ha provocat que, a la pràctica, la maquinària de les campanyes (la de les europees comença oficialment divendres que ve) hagi transcorregut en paral·lel. Fins al punt que alguns candidats al 9-J es van donar a conèixer abans que els presidenciables a la Generalitat. En l’últim mes, però, les formacions han anat desbrossant la incògnita i triant els seus caps de llista a l’eurocambra, en una convocatòria que l’avançament electoral de les catalanes ha fet que se situï, inevitablement, en un segon pla. I que transcorrerà mentre es negocia la governabilitat a Catalunya. De fet, la data límit per constituir el Parlament de la quinzena legislatura és el 10 de juny, l’endemà dels comicis europeus.
Els candidats, preparats
El pas endavant de Carles Puigdemont per concórrer al 12-M ha fet que el també eurodiputat Toni Comín agafi el relleu com a candidat de Junts al 9-J. Comín farà tàndem amb la catedràtica en dret internacional del Geneva Graduate Institute, Neus Torbisco. Junts concorre a les europees amb ànim de construir “un front” a Brussel·les que “acompanyi la feina de Puigdemont a Catalunya”, en paraules de Comín.
L’eurodiputada Diana Riba, número tres en els últims comicis, encapçala la llista d’ERC. La sorpresa, però, ha estat el fitxatge del mediàtic meteoròleg de TV3 Tomàs Molina per a la segona posició. Esquerra concorre a les europees en coalició amb EH Bildu, BNG i Ara Més (Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa) sota el nom d’Ara Repúbliques. Riba n’és la número u i Molina ocuparà el número quatre. El meteoròleg ha fet el pas “amb la voluntat que a Catalunya treballem plegats per un futur esperançador i il·lusionant”.
L’eurodiputat Javi López repeteix per tercer cop com a candidat del PSC, dins de la llista del PSOE, que encapçala la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. L’acompanyaran en la candidatura l’eurodiputada Laura Ballarín i el president de les Joventuts Socialistes Europees, Enric López. En espera de conèixer les posicions finals que ocuparan en la llista dels socialistes, des del PSC es dona per fet que serà en llocs principals gràcies a la bona feina feta en la darrera legislatura, segons la portaveu del partit, Núria Parlon.
L’advocat Jaume Asens és el cap de llista dels comuns al 9 de juny i s’integrarà com a número dos a la candidatura que hi presentarà Sumar, que obre Estrella Galán, experta en drets humans i migracions i fins ara directora general del CEAR, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat. Des dels comuns es defensa la presència d’Asens en un moment “d’ascens de l’extrema dreta” a Europa.
La que durant aquesta legislatura ha estat presidenta del Comitè de Peticions de l’eurocambra, Dolors Montserrat, repeteix com a candidata del PP al 9-J. Des de la comissió, Montserrat ha capitanejat iniciatives tan dubtoses com sucoses per als populars com l’aprovació d’un informe que posa en dubte la immersió lingüística i que es va redactar després de la visita d’una missió a Catalunya de majoria conservadora i d’ultradreta. I de cara a la propera legislatura, es proposa no donar “privilegis a pròfugs que l’única cosa que volen és continuar en el poder, com Puigdemont i Sánchez”.
Extingit del Parlament de Catalunya, i amb el fins fa poc secretari general, Adrián Vázquez, ara a la candidatura del PP al costat de Montserrat, Ciutadans també ha fet el pas, amb l’eurodiputat Jordi Cañas com a candidat del 9-J.