L’oficialitat del català, encallada
La petició espanyola d’afegir tres llengües al règim lingüístic de la UE topa amb el recel d’alguns estats
El govern de Catalunya manté converses amb tots els estats i no s’ha trobat amb cap no rotund
Un informe de Plataforma per la Llengua demostra que incloure el català és qüestió de voluntat política
Pedro Sánchez va ser investit president del govern espanyol gràcies, en bona part, al compromís que va adquirir amb ERC i Junts per fer del català una llengua oficial a la Unió Europea. Espanya ocupava durant el segon semestre del 2023 la presidència de torn de la UE i tenia una bona oportunitat de portar la qüestió al Consell General perquè es debatés i s’aprovés la inclusió del català, el gallec i el basc al règim lingüístic dels 27 socis i ho va intentar. Alguns estats, però, hi van mostrar reticències i el periple del català a la UE ha quedat encallat, això sí, amb Sánchez a La Moncloa.
La petició sobtada d’un estat membre d’incloure, d’una tacada, tres llengües més a les 24 que són actualment oficials a la UE va descol·locar molts països. A l’Estat espanyol tot just feia quatre dies que s’hi podien parlar idiomes diferents del castellà al Congrés dels Diputats i ara, de cop i volta, tot eren presses perquè a Brussel·les s’hi pogués parlar català, gallec i basc.
Alguns estats van arronsar el nas i van demanar explicacions al govern espanyol: quant costaria, quins problemes organitzatius i logístics comportaria i, el que més els amoïnava, quins efectes podria tenir la inclusió dels tres idiomes en les demandes d’altres llengües d’Europa.
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha mirat de tranquil·litzar els seus socis europeus en reiterades ocasions. Els ha manifestat la disposició del govern espanyol de fer-se càrrec del cost dels traductors i intèrprets i els ha assegurat que el cas del català, el gallec i el basc no és equiparable a cap altra llengua d’altres estats europeus perquè totes tres són oficials, juntament amb el castellà, a les seves respectives comunitats autònomes, cosa que no passa amb altres idiomes del continent. La reforma del reglament lingüístic de la UE es podria acotar, per tant, al cas de l’Estat espanyol. A més, les tres llengües ja es poden fer servir a les dues cambres legislatives espanyoles: el Congrés dels Diputats i el Senat.
La llei europea estableix que les llengües oficials de la Unió Europea són les que proposen els estats membres. D’acord amb l’article 342 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, “el règim lingüístic de les institucions de la Unió serà fixat pel Consell mitjançant reglaments, per unanimitat”. Això vol dir que, en principi, no hi ha d’haver cap inconvenient legal perquè s’accepti la inclusió de tres llengües més proposades per un estat membre, sempre que la decisió d’afegir-les tingui l’aval dels 27 socis, cosa que ara no passa. La inclusió del català en aquesta selecta llista requereix, per tant, convèncer tots i cadascun dels estats membres de la conveniència d’afegir-hi el català, el gallec i el basc.
El Departament d’Acció Exterior i Unió Europea del govern de la Generalitat ha fet de l’acció diplomàtica per persuadir els estats membres de la necessitat de fer del català una llengua oficial de la UE un dels seus “principals eixos” d’actuació durant aquest mandat, segons expliquen a El Punt Avui fonts de la conselleria.
Durant els darrers mesos s’han mantingut converses amb la representació permanent de cadascun dels estats de la Unió Europea a Brussel·les i en cap d’aquestes trobades han topat amb un no rotund de cap delegació. Això sí, hi ha uns quants països que demanen més informació.
De moment, la qüestió està “una mica encallada”, segons admet el Departament d’Acció Exterior, “però no hi ha males notícies”. Fins ara, cap estat ha imposat un vet a la demanda del govern espanyol i la qüestió es manté sobre la taula, però “els tempos de Brussel·les són els que són”, i no són precisament ràpids.
El govern català ja ha parlat amb els responsables d’Hongria, el país que entomarà, a partir de l’1 de juliol, la presidència de torn de la Unió Europea de mans de Bèlgica, i s’han compromès a mantenir viva la qüestió durant el semestre. El Departament d’Acció Exterior manté també reunions tècniques amb les diverses delegacions, “sense posar-se calendaris”, però amb persistència. Qui té a l’abast, però, fer avançar el procés és el govern espanyol, que “ha fet coses bé, però algunes s’haurien pogut fer millor”.
També des de la societat civil s’empeny per fer possible l’oficialitat del català a la UE. Plataforma per la Llengua ha dut a terme una campanya, anomenada Say yes, en què figures internacionals com ara la futbolista Aitana Bonmatí, l’entrenador Pep Guardiola i l’actor Sergi López han demanat a diferents mandataris europeus que permetin que el català esdevingui una nova llengua oficial dels 27 socis. L’entitat també manté contactes amb les representacions permanents dels estats a Brussel·les i amb les ambaixades per convèncer-les de les bondats d’incloure el català en el règim lingüístic europeu, segons explica la coordinadora d’Internacional de Plataforma per la Llengua, Marga Payola.
Aquests darrers mesos, l’entitat està treballant amb discreció, perquè, “com mes pressió pública hi hagi, pitjor”, assenyala Payola. El desembre passat van enviar a totes les delegacions un informe d’experts en dret europeu que sosté que la normativa europea permet, perfectament, incloure el català a la llista de llengües oficials. Només cal afegir la llengua al reglament lingüístic i això depèn de la voluntat política dels estats membres i, prèviament, que el govern espanyol hagi convençut els seus socis i sotmeti la qüestió a votació.
L’anglès, hegemònic tot i el ‘Brexit’
La sortida del Regne Unit de la Unió Europea va ser vista per alguns estats com una oportunitat per recuperar una presència més gran de la seva llengua oficial a les institucions europees. Diversos responsables polítics francesos van maniobrar durant la presidència de torn francesa per acostar el francès a l’antiga condició d’idioma de la diplomàcia internacional. El francès és un dels tres idiomes de treball de la Unió Europea, juntament amb l’anglès i l’alemany, però la realitat és que la llengua que s’acaba imposant en gairebé tots els àmbits és la de Shakespeare.
L’anglès ha guanyat encara més terreny a Brussel·les a mesura que el club d’estats s’ha fet més gran, especialment des de l’ampliació als països de l’Est el 2004, per als quals aquesta és la seva primera llengua estrangera. A diferència d’altres estats, el francès no ha estat mai un idioma que, tradicionalment, hagin après els ciutadans. El fet que el Regne Unit hagi marxat de la UE no ha fet canviar els hàbits lingüístics dels funcionaris i els representants polítics a Brussel·les. L’anglès, a més de ser la llengua d’Anglaterra, és la segona llengua oficial o la primera llengua estrangera en un gran nombre de països del món. De fet, hi ha més persones que parlen anglès que el tenen com a primer idioma estranger que parlants de llengua materna, fet que el converteix, a la pràctica, en la llengua franca internacional.
