Melero assumeix “l’error” per l’arxivament del cas d’Artur Mas sobre el 9-N al TEDH

“Vaig cometre un error. Hauria d’haver contestat les al·legacions del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)”. Així s’ha pronunciat aquest dimecres Xavier Melero, l’advocat d’Artur Mas, després que la setmana passada el tribunal europeu anunciés que arxivava la demanda presentada per l’expresident sobre la consulta del 9-N del 2014 per falta de resposta en els requeriments. Melero, en declaracions a RAC 1, ha admès l’error de no haver contestat el “tràmit” reclamat pel TEDH, que en “dues advertències” va demanar a Artur Mas i al seu advocat que aportessin unes al·legacions als escrits presentats per l’Estat que Melero va considerar “no calia complementar”.

Melero va rebre els requeriments com una advertència però ha assegurat que com estaven escrites en “condicional” va interpretar que no calia presentar-les. Finalment, davant el silenci, el TEDH va tancar el cas de possible vulneració de drets interpretant que “no es tenia intenció de continuar” amb la demanda. A més, Melero ha assegurat que el tribunal “podria haver resolt el cas sense el tràmit” reclamat. “Mai m’havia passat un error d’aquestes caràcter. En 30 anys de carrera pots pecar de supèrbia”, ha reconegut.

Melero ha explicat que es va reunir amb Artur Mas aquest dimarts, amb qui es va disculpar.

Mas va portar el 2022 a Estrasburg la condemna de desobediència com a responsable de l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014. Va ser inhabilitat un any i un mes per incomplir la providència del Tribunal Constitucional que suspenia cautelarment la consulta del 9-N. En concret, Mas al·legava que la justícia espanyola ha violat el principi de legalitat i qüestiona que els fets fossin de caràcter “penal”. Mas assegurava davant el TEDH que la decisió del TC “no va ser prou precisa, concreta i categòrica” a l’hora de prohibir la consulta. Per això, considerava que la condemna va vulnerar l’article 7 de la Convenció Europea de Drets Humans, que impedeix condemnar a algú per “una acció o omissió que, en el moment de ser comesa, no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional”.