Reunió de ministres de Defensa de la UE

Aquesta ha estat la resposta del recentment reelegit president de Rússia a les declaracions del secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, qui ha afirmat aquest dimarts que Ucraïna hauria de poder utilitzar l’armament que li ha donat Occident per a atacar objectius dins de Rússia com ara llançamíssils, artilleria o aeròdroms, en exercici de la seva legítima defensa.

“Serà molt dur i difícil per als ucraïnesos defensar-se si no poden atacar objectius militars just a l’altre costat de la frontera. Pot tractar-se de llançamíssils, artilleria o aeròdroms utilitzats per a atacar Ucraïna”, ha indicat Stoltenberg davant la premsa a la seva arribada a una reunió de països de l’OTAN que se celebra a Bulgària.

El polític noruec defensa des de fa uns dies la possibilitat que els aliats permetin a Ucraïna usar les armes que li han cedit per a colpejar blancs específics dins de Rússia, alguna cosa que països com Alemanya han rebutjat de ple.

“Ucraïna té, d’acord amb la llei internacional, dret a defensar-se. El dret a la defensa pròpia inclou atacar objectius militars legítims dins de Rússia. I això és particularment rellevant ara, perquè els combats més forts estan ocorrent a la regió de Khàrkiv, prop de la frontera”, ha comentat.

Stoltenberg ha emfatitzat que, si Ucraïna no pot atacar aquests objectius militars, “per descomptat serà molt més dur per a ells defensar-se”. En tot cas, ha deixat clar que aquestes són decisions que recauen als països individualment i no en l’OTAN.

En aquest sentit, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha admès aquest dimarts que entre els estats membre hi ha “visions diferents” sobre la possibilitat de permetre a Ucraïna atacar objectius a Rússia amb armes occidentals. Així ho ha expressat després de la reunió de ministres europeus de Defensa que s’ha celebrat a Brussel·les. Borrell ha dit que són els estats els que han de decidir si “aixequen les restriccions” a l’ús de les seves armes per atacar objectius en territori rus i ha apuntat que alguns ja han expressat la seva voluntat de fer-ho, sense precisar-ne el nombre. En tot cas, ha subratllat que no es “forçarà” cap estat a fer-ho.

Evitar que la guerra s’estengui

Per Stoltenberg, “l’OTAN té dues tasques en aquesta guerra: fer costat a Ucraïna per a assegurar que preval mitjançant la provisió de suport militar i formació; l’altra és evitar que aquesta guerra s’estengui més enllà d’Ucraïna i es converteixi en un conflicte en tota regla entre l’OTAN i Rússia”, ha asseverat.

El l secretari general de l’OTAN ha afegit que l’OTAN també està tractant d’evitar una escalada augmentant la seva presència en el flanc est per a “eliminar qualsevol marge d’error de càlcul a Moscou sobre la nostra voluntat de defensar a tots els aliats”.

Per acabar, Stoltenberg ha indicat que la necessitat “més urgent” ara per a Ucraïna és “més defensa aèria”.