Política
Les reaccions a l’amnistia: Objectiu assolit però sense oblidar la independència
El descans, la satisfacció i l’alegria per haver assolit l’aprovació de l’’amnistia no treu que les reaccions al món independentista s’hagi rebut amb precaució davant la incògnita de l’aplicació que en faran els jutges i amb un missatge clar que aquí no s’acaba res perquè l’objectiu final segueix sent la independència i, per tant, l’autodeterminació. Per l’altra banda, els contraris a la llei han expressat la seva “decepció”.
Òmnium Cultural considera l’aprovació de la llei una “conquesta de la societat civil”, que recorda ha estat “arrencada a contracor a l’Estat que reconeix que votar no és un delicte”. Alhora, l’entitat ha recordat en un missatge a les xarxes socials que el conflicte no es resoldrà “fins que no puguem exercir el dret a l’autodeterminació i s’acabi amb la repressió” contra l’independentisme. El seu president, Xavier Antich, ha demanar una “aplicació immediata” de la llei per “reparar els drets vulnerats dels represaliats”. I ha advertit que “avui no s’acaba res” i preveu que ara comenci una “lluita molt llarga contra tota la caverna de l’Estat” que intentaran tombar la llei d’amnistia per diferents mitjans.
Òmnium ha xifrat en 1.616 les persones que es podran beneficiar de l’amnistia. En un recompte de l’entitat recollida per l’ACN, Òmnium comptabilitza 697 persones encausades penalment i 919 administrativament. De les 697 persones afectades per causes penals, 540 continuen amb processos oberts o sense sentència fema. L’entitat preveu que també es puguin acollir a l’amnistia quan se’n tanqui el procés definitivament. Aquestes xifres no coincideixen amb les calculades per Alerta Solidària, que situa en 1.168 els represaliats, dels quals 419 que considera amnistiables i en procés judicial en curs, 597 casos que han estat arxivats i 152 absolts. La font d’Òmnium estan extretes de l’Antirepressiva, l’organisme intern de l’entitat que estudia i situa al mapa tots els casos de repressió.
Des de l’ANC també han rebut l’aprovació de l’amnistia amb un missatge d’alerta, assegurant que “la repressió no s’acaba avui i no s’acabarà fins que siguem independents”. “Només amb la unilateralitat aconseguirem una veritable amnistia, fent efectiva la independència”, ha remarcat l’entitat.
Exiliats i partits
L’aprovació de la llei també ha tingut la reacció dels polítics independentistes exiliats i d’alguns dels condemnats pel Suprem. Des de Suïssa, Marta Rovira ha assegurat que “avui fem un pas importantíssim. És una gran victòria política que haurem de treballar perquè sigui efectiva”. Amb tot, ha remarcat que el gran repte de la llei en serà la seva aplicació. De fet, Rovira ha assegurat que no sap com l’afectarà a ella ni quan “tindrà efectes, si d’aquí a un mes o d’aquí a un any.
“Mentiria si no us dic que he estat esperant aquest dia amb molta esperança”, ha assegurat Comín, que considera que “ara veiem la porta que ens permetrà tornar lliures a casa”, un retorn que considera podria fer-se realitat al costat de Carles Puigdemont, entre el 25 de juny i el 25 d’agost.
Jordi Turull, de Junts, ha considerat que amb l’aprovació de la llei “s’enterra l’‘a por ellos’ judicial que es va decretar el 3-O i és una gran victòria perquè s’ha fet sense renunciar a res: no hem renunciat a la legitimitat de l’1-O, ni a la declaració unilateral ni al nostre gran objectiu polític, que és la independència de Catalunya”.
Oriol Junqueras veu l’aprovació de la llei com una “victòria molt important” per a Catalunya, tot remarcant que avui “no s’acaba res” i que des d’ERC seguiran treballant perquè la normativa “no sigui el punt final, sinó el principi d’una lluita d’igualtat de condicions per fer possible un referèndum”.
Des de la CUP, en un fil a la xarxa X, han celebrat l’aprovació “com un exemple de victòria de la força popular que acaba amb la repressió”. Amb tot, ha alertat que “no repara les vulneracions de drets fonamentals que hem viscut els darrers anys als carrers, a les institucions i en els processes judicials”. De fet, la CUP considera que la llei no permetrà un acord polític per celebrar un referèndum que reconegui l’autodeterminació “sinó l’aixecament del càstig que nega la possibilitat d’abordar l’autodeterminació”.
Des dels Comuns, Jaume Asens ha assegurat que “avui es tanca un cicle marcat per la incomprensió, la presó i les porres i s’obre una nova etapa. Una oportunitat per curar les ferides i recompondre ponts trencats”. També ha qualificat la llei “d’obra d’orfebreria jurídica”, assegurant que s’han contemplat tots els escenaris davant de qualsevol voluntat dels jutges que vulguin imposar-se sobre la voluntat popular.
En aquest sentit, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha recalcat que l’aprovació de la llei d’amnistia és el “pas definitiu” que tanca el conflicte i la tensió a Catalunya i ha assegurat que amb aquest tràmit definitiu ha arribat la normalització, política, social i institucional. El líder del PSC, Salvador Illa, ha reaccionat amb un breu missatge a la xarxa X: “La convivència a Catalunya continua avançant gràcies a la generositat d’una democràcia forta”.
El sindicat policial
El sindicat Jupol ha manifestat la seva “profunda decepció” per l’aprovació de la llei d’amnistia, així com la seva “preocupació” per la situació en què queden els policies nacionals encausats per les càrregues de l’1-O. En un comunicat, ha assegurat que els seus serveis jurídics han comprovat que la norma només deixa activa l’exclusió per als delictes pels que els agents han estat denunciats per les càrregues de l’1-O i els aldarulls del 2019. El portaveu del sindicat, Ibón Domínguez, ha dit que amb aquesta llei els policies nacionals “podrien ser els únics que paguin les conseqüències de l’intent de cop d’estat a Catalunya”.