tot recordant
Fèlix Goñi i Roura, l’inici de Terra Lliure
Al seu enterrament hi van assistir més de 500 persones i va ser envoltat d’una forta vigilància policial
Avui fa 45 anys que Fèlix Goñi i Roura, conegut amb el nom de guerra de Bruc, va morir accidentalment mentre duia un artefacte explosiu que estava destinat a unes oficines de l’empresa francesa Renault de Barcelona. Una acció que pretenia denunciar les extradicions de detinguts bascos ordenades per l’Estat francès. La seva mort, sumada a l’assassinat de Martí Marcó comès per la policia espanyola, va ser l’inici de la configuració del grup armat per l’alliberament nacional Terra Lliure.
Natural del Prat de Llobregat (24 de novembre del 1958), de ben jove ja va agafar consciència de la comunitat nacional a què pertanyia. Una comunitat oprimida al llarg de diversos segles que malgrat això no s’havia donat mai per vençuda. Les seves primeres protestes van ser en l’àmbit del moviment estudiantil i poc després va començar a participar en manifestacions de caràcter nacionalista. A finals de l’any 1975 va entrar a treballar en una indústria del ram químic del Prat. Des d’allà va participar activament en el moviment obrer formant part Col·lectiu d’Obrers en Lluita (COLL) i sent un dels representants sindicals dels seus companys. Un any més tard, va vincular-se a les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i posteriorment va iniciar la seva militància al PSAN-Provisional. Des d’aquest partit polític va treballar per impulsar un Front Sindical i va arribar a presentar-se com a independent a les eleccions municipals del 3 d’abril del 1979, sense sortir-ne elegit.
Durant aquella etapa de transició (1975-1982) els abusos policials i els assassinats van ser una constant. Segons el llibre Les altres víctimes, de David Ballester, van ser 134 les morts causades per la policia espanyola i, dins aquest context, també hi havia l’extradició exprés que feia l’Estat francès dels refugiats bascos. Amb tot això, el 26 de maig del 1979, a la matinada, un escamot de quatre membres va voler dur a terme una acció armada per denunciar aquestes extradicions, entre ells Fèlix Goñi, de 20 anys. L’objectiu eren les empreses franceses Renault i Carrefour, però aquella matinada, un cop col·locat, l’artefacte explosiu no va funcionar.
El 2 de juny, a la matinada, van sortir de nou per dur a terme el mateix pla que tenien preparat. Mentre dos components de l’escamot es van col·locar a les cantonades de la Travessera de Gràcia amb Balmes i Gal·la Placídia, respectivament, en Goñi i en Quim, dins del cotxe, van fer les darreres comprovacions del circuit elèctric i van connectar el detonador i la càrrega: dos quilos de goma-2. Quan aquests van sortir del cotxe, en Goñi caminava al davant, amb l’artefacte ja connectat, i tres metres darrere seu en Quim el cobria. Tots dos portaven una pistola Firebird a la cintura. Però de sobte, per la cantonada del carrer de Regàs, va aparèixer un vianant. En Goñi, amb un gest nerviós, va intentar amagar l’artefacte a dintre de la bossa d’esports que portava a la mà, però amb el moviment es va produir un fals contacte en el mecanisme de rellotgeria i l’explosiu va esclatar. A terra van quedar tots dos cossos, en Goñi mort i el seu company greument ferit. Així és com ho va descriure Jaume Fernández al seu llibre Terra lliure 1979-1985.
Després d’aquests fets, la policia va detenir set independentistes vinculats al PSAN: Quim Pelegrí, Ramon Pelegrí, Frederic Bentanachs, Marià Jiménez, Josep Figuerola, Montserrat Ginesta i la xicota de Goñi, Griselda Pineda. Altres van poder refugiar-se i evitar la persecució policial. La premsa de l’època va començar a referir-se a l’organització política com l’ETA catalana, però el cas és que a partir d’aquesta mort, que se sumava a l’assassinat de Martí Marcó perpetrat per la policia el gener del mateix any, sí que es va començar a configurar de veritat una organització que creia en la lluita armada, Terra Lliure.
El seu funeral es va celebrar enmig d’una forta vigilància policial. Tot i així hi van assistir més de 500 persones. Avui dia el seu nom és recordat entre els milers de catalans que al llarg de la història han arriscat i fins i tot perdut la vida per la pàtria.