L’ANC culmina la renovació de la cúpula, que presidirà Lluís Llach

El cantautor i activista social Lluís Llach ha estat escollit nou president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), després d’haver obtingut, pels pèls i en primera votació, els dos terços dels vots necessaris —48 sobre 72— dels secretariats nacionals, en el ple extraordinari que es fa a la seu del carrer Marina de Barcelona. Per la seva banda la sabadellenca Noemí Zafra, que es considera pròxima a Llach, serà la vicepresidenta de l’entitat un cop ratificada en tercera votació i després de la retirada de l’altre candidat, Uriel Bertran, circumstància que evidencia, un cop més, la divisió i la polarització que viu l’Assemblea.Els altres dos càrrecs de direcció que calia triar a la reunió d’aquest dissabte eren el de secretària, per al qual ha estat designada Sílvia Ventura, i el de tresorer, que assumirà Jaume Valls.

El relleu a la cúpula de l’entitat s’havia d’haver consumat avui fa un setmana a la trobada de Vilafranca del Penedès, tot i que es va haver de posposar després de fins cinc votacions fallides per escollir un president entre els noms de Llach i Josep Punga, però sense cap dels dos aconseguís la majoria necessària. El cantautor es va imposar en totes les votacions i en l’última es va quedar a només un sufragi de ser elegit i, en les eleccions per formar part del secretariat va arribara acumular 3.268 vots, mentre Josep Punga tot just en va aconseguir una trentena.

En la darrera setmana, hi havia hagut diversos moviments per intentar arribar al ple d’avui amb els ànims més temperats i una solució més o menys pactada en l’horitzó, però les declaracions creuades entre partidaris i detractors de Lluís Llach que els últims dies han agitat les xarxes socials, revelen que la pau social a l’entitat, encara un propòsit llunyà. De fet, un dels principals reptes de Llach ja com a president els propers dos anys serà aquest, el de recosir les ferides internes a una Assemblea que en els últims anys post-procés s’ha desgastat molt amb debats al voltant de si calia presentar-se o no a les eleccions, la relació amb els partits independentistes i el seu propi funcionament com a entitat.