L’empresària Halla Tómasdóttir, nova presidenta d’Islàndia

L’empresària Halla Tómasdóttir serà la nova presidenta d’Islàndia després d’haver derrotat per gairebé cinc punts percentuals a l’exprimera ministra Katrín Jakobsdóttir, que sortia com a favorita en les enquestes de les eleccions celebrades dissabte en el país.

Amb el 100% del vot escrutat, Tómasdóttir ha aconseguit el 34,3% dels vots, mentre que Jakobsdóttir s’ha quedat amb el 25,2%. La tercera candidata amb possibilitats, Halla Hrund Logadóttir, ha obtingut el 15,5% de les paperetes.

En fer-se públics els primers resultats, l’ecologista Katrín Jakobsdóttir, que va dimitir com a cap de govern l’abril passat per presentar-se a les presidencials, va admetre la derrota i va desitjar sort a Tómasdóttir.

Aquesta, recorda l’agència Efe, no és la primera vegada que l’empresària es presentava a les presidencials. El 2016 també hi va concórrer, però va quedar per darrere de l’actual cap d’Estat, Gudni Jóhannesson.

El càrrec de president és simbòlic a Islàndia, tot i que té la potestat de vetar lleis i de convocar un referèndum en determinades situacions.

Durant la campanya, segons recull Efe, Tómasdóttir ha manifestat la seva intenció que Islàndia es converteixi en un “model de solucions sostenibles i ecològiques” i ha advocat per la “igualtat de tothom i un contracte social base en la justícia, la pau i la inclusió”.

Natural de Reykjavík, Tómasdóttir és la directora executiva del col·lectiu global d’empresaris The B Team, una organització fundada per Richard Branson, del grup Virgin, i per l’antic cap executiu de Puma, que funciona a escala global amb l’objectiu declarat de guiar una transformació en les pràctiques d’administració i de negocis de les empreses cap a una societat millor.

L’empresària, de 56 anys, es convertirà en la segona dona presidenta d’Islàndia després de Vigdís Finnbogadóttir (1980-1996), que ha passat a la història com la primera presidenta electa d’un país en l’àmbit mundial.

En el pla internacional, segons explica Efe, la presidenta electa d’Islàndia s’ha mostrat crítica amb la decisió del govern d’anunciar un paquet d’ajuda a Ucraïna, perquè que, segons va dir, no va haver-hi suficient diàleg amb la ciutadania. Els valors d’Islàndia fan de l’illa una “nació pacífica” i, encara que el suport a Ucraïna s’emmarca dins del dret internacional, Islàndia pot fer una millor contribució “triant la pau”, va afirmar Tómasdóttir en el seu moment.