Política

Marc Puigtió

Alcalde de Sant Julià de Ramis (ERC)

“Tot i la majoria absoluta, vam pactar amb el grup de Medinyà”

“Les obres de la rectoria començaran un any més tard perquè en el primer cop de pedra es van trobar restes arqueològiques”

“Sempre dic que tot té un principi i i un final. Veia que arribava el meu final quan el meu dia a dia se’m tornava monòton”

Estem iniciant una fase nova d’enllaç, amb la rambla a l’antiga carretera de Banyoles

Alcalde des del 2015, Marc Puigtió i Rebollo (Hostalric, 1982) viu el tram final al capdavant de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis. Puigtió (ERC), vicepresident del Consell Comarcal del Gironès, plegarà l’1 d’octubre d’alcalde, cedirà el relleu a Marc Sayols, continuarà de regidor i té ganes d’implicar-se en la política de Girona i ser-ne alcaldable. Sosté que, en l’àmbit del país, ERC ha governat bé, però no ha estat capaç de fer “un discurs de transformació”. Graduat en enginyeria de l’edificació i antic atleta professional, treballa d’autònom com a arquitecte tècnic. ERC (6 regidors) va pactar amb Som Poble-Amunt (2), una formació de Medinyà. A l’oposició hi ha Junts (2) i el PSC (1).

Per què plega a l’octubre i no el maig del 2025, com preveia?
[...] El 2015 ja vaig dir que la meva intenció era dos mandats i plegar. Per circumstàncies del grup, vam decidir allargar-ho una mica més. Ho vaig acceptar sempre que hi hagués un relleu. El vam trobar i ens vam presentar a les eleccions explicant la veritat [...] Jo sempre dic que tot té un principi i un final. Jo veia que arribava el meu final quan se’m tornava monòton el meu dia a dia. Arriba el setembre, saps que has de fer això; arriba l’octubre, i saps que has fer això, i al novembre, igual. Quan entro en aquestes fases, haig de...
Avançar el relleu?
Sí, avançar el relleu, i una de les coses que vull fer és ajudar el partit a Girona [...] Em quedaré aquí al seu costat a ajudar en Marc com a regidor d’Hisenda.
Quin creu que és el seu llegat?
Crec que hem aconseguit situar Sant Julià de Ramis en el mapa del Gironès. Una de les coses que vam impulsar des del primer moment va ser intentar que tota la gent de Sant Julià de Ramis se sentís orgullosa de ser de Sant Julià i que participés en el dia a dia cultural del nostre poble. Això va fer que comencéssim a organitzar molts actes culturals, esportius, a ajudar totes les entitats i associacions i a crear un teixit associatiu perquè la gent se sentís de Sant Julià. Això també ho aconseguim gràcies a les nostres escoles. I quan vam entrar el 2015 teníem sobre la taula unir el nostre poble. Com que urbanísticament és molt difícil perquè som set veïnats diferents, separats, hem aconseguit unir-lo culturalment, associativament. Hem aconseguit punts de trobada com l’espai del Juli Garreta, a l’entrada de l’escola Castellum, un punt on els pares, a les tardes, queden amb els nens. Hem aconseguit que la plaça U d’Octubre sigui un espai on molts joves es troben. Hi vam fer rampes per patinar. El que hem fet és iniciar una fase nova d’enllaç al municipi, aquesta nova rambla que hem situat a l’antiga carretera de Banyoles, que ara ens uneix el pavelló, fins al carrer Bòbila, on hi ha l’Espai de les Persones, la biblioteca, l’escola bressol. És perquè els nostres veïns i veïnes hi puguin caminar, sobretot els més petits, fins al pavelló [...].
Ja ha obert l’Espai Can Bota, amb uns masovers a dalt i un centre de visitants a baix?
Sí. Feia molts anys que ho volíem. Sabem que al poble, el nostre tresor, és la muntanya dels Sants Metges i és on havíem d’anar seguint invertint per donar sentit a tota la muntanya. Teníem dos espais: Can Bota i l’altre, la rectoria. La nostra intenció era rehabilitar Can Bota per fer-ne un centre cultural i també una petita part de restauració. A la primera planta, hi ficàvem una família vivint-hi que ens permetés cuidar l’entorn. Això va significar una inversió de 350.000 euros, repartit entre tres parts. Aquest espai ja l’hem posat en marxa.
La família dels masovers viu a dalt? Per quants anys?
El recorregut és de quatre anys, però després es pot anar prorrogant. Obren a l’estiu cada dia, en principi, i després a l’hivern el cap de setmana. També cuiden l’església dels Sants Metges. I ara estem treballant en el projecte de la rectoria, que és l’equipament del costat. Hi destinem uns 360.000 euros: 100.000 euros, nosaltres; 190.000, la Generalitat, i 70.000, la Diputació.
Què hi volen fer?
El que volem és que a la part de baix hi haurà un espais d’emmagatzematge per a tots els arqueòlegs, perquè hi anem fent campanyes d’arqueologia, i a la part de dalt hi haurà una sala gran, que servirà perquè els arqueòlegs puguin fer-hi classes.
Això és un projecte i s’anirà fent, no?
Ho havíem de posar en marxa l’any passat, començar les obres el setembre passat, però en el moment de començar, en el primer cop de pedra, es van trobar unes restes arqueològiques a dins i es va haver d’aturar tot. Els arqueòlegs van haver de fer un estudi i es va aturar tot. Ara ja ens han donat el vistiplau i al setembre, un any més tard, podrem començar les obres.
Com està la relació amb Medinyà, després de la segregació frustrada per una sentència del Tribunal Constitucional [el poble, annexionat a Sant Julià per un decret franquista del 1972, va tornar a ser independent del 4 de juny del 2015 fins al 28 de setembre del 2017]?
Primer, una de les coses que hem fet va ser un pacte amb ells per governar. Per tant, com a ajuntament som molt sensibles a aquesta realitat. Tant és així que, tot i tenir majoria absoluta, vam creure totalment necessari arribar a un acord de governabilitat amb ells. Què ens permet? Ells gestionen les àrees de Medinyà, amb tota la confiança i responsabilitat. L’entesa és total i cada poble està gestionat, un per Esquerra [Sant Julià] i l’altre per Som Poble [Medinyà]. Tot i això, ens ajudem i ho fem tot entre tots. Abans de les eleccions del 2023, vam anar a Madrid per trobar una fórmula per desencallar la restitució del poble de Medinyà i allà, a Madrid, va sortir la idea d’incloure, dins de l’aprovació de la llei de memòria històrica que prepara la Generalitat, una esmena que parlés, no només de Medinyà, sinó de tots els pobles que havien estat afectats per aquesta llei franquista. Van ser ERC i la CUP les que van presentar esmenes en aquest sentit. I sabem que s’haurien aprovat.
I s’ha aprovat?
No, ha quedat a mig fer, però les esmenes s’aprovaran. El dia que s’aprovi la llei de memòria històrica s’hi inclouran les esmenes perquè tots els grups hi estaran a favor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia