La llei de protecció digital als nens tipifica com a delicte els ‘deep fakes’

Els coneguts com a deep fakes o ultrafalsificacions, la difusió d’imatges o àudios falsos de contingut sexual o vexatori generats amb intel·ligència artificial com van patir amb 12 anys les nenes d’Almendralejo (Extremadura) el 2023, seran tipificats com a delicte en l’avantprojecte de llei de protecció digital als nens i adolescents. Després d’aprovar-lo en primera lectura, el Consell de Ministres ha aprovat aquest projecte –que vol aprovar de nou en segona volta després de l’estiu perquè pugui ser enviat al Congrés i tramitat durant a la tardor– amb el qual es busca protegir la infància i l’adolescència en l’àmbit digital, amb un altre nou delicte per als casos de l’engany on line o grooming (falsificar l’edat o el gènere per tal de contactar amb un menor a les xarxes socials) i la creació de l’ordre d’allunyament virtual equiparable a la del món físic per a les víctimes. “Tots som conscients que l’entorn digital és un espai vital per a nens, nenes i adolescents i que ofereix accés a una granq uatntitat d’informació que pot servir per a la seva educació i les seves habilitats socials i el seu coneixement del món, però a ningú se li escapa els riscos que tenen avui fonamentalment per a menors d’edat”, va argumentar el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños. L’edat de tenir el primer mòbil és ara de només 11 anys i el 95% d’aquests menors tenen accés a internet i dades, mentre que el 98,5% tenen algun tipus d’interacció a les xarxes socials i el 90,8% admet que s’hi connecta cada dia de la seva vida.

El president espanyol, Pedro Sánchez, aposta des del gener per un gran acord de país que inclou aquesta imminent llei orgànica de protecció dels menors i que es completa amb una estratègia estatal de protecció digital que haurà de ser revisada cada tres anys. En aquest avantprojecte de protecció de menors en entorns digitals hi participen els ministeris de Presidència, Joventut i Infància, Transformació Digital i Drets Socials, entre d’altres, si bé l’encarregat de donar-lo a conèixer a quatre dies de les eleccions europees ha estat Bolaños en una roda de premsa posterior al Consell de Ministres colonitzada per quatre ministres i pesos pesants del PSOE: Bolaños, la portaveu Pilar Algería, la vicepresidenta María Jesús Montero (Hisenda) i Oscar Puente (Transports).

La iniciativa busca protegir la intimitat i els drets del menor en un entorn com el de les xarxes socials on “de manera voluntària o involuntària es donen dades personals”, com recorda Bolaños. Davant la laxitud del control actual en pàgines web i xarxes socials, que només es limiten a exigir a l’usuari que confirmi si és o no major d’edat sense cap comprovació addicional, l’avantprojecte legislatiu introdueix mecanismes eficients d’accés en funció de l’edat i estableix un control parental gratuït i obligatori de fàbrica que serà aplicable a tots els dispositius (mòbils, tablets, ordinadors i televisions). A més, l’edat de prestar consentiment a les xarxes socials s’eleva des dels 14 anys actuals fins als 16 anys.

Per tal de penalitzar amb duresa episodis com el de les nenes d’Almendralejo (Badajoz), en què vint menors d’entre 12 i 14 anys van patir l’any passat la vexació que les seves cares fossin implantades en cossos nus en uns muntatges de gran realisme gràcies a la intel·ligència artificial, la llei modificarà el Codi Penal per adaptar-se als nous supòsits d’assetjament digital de contingut sexual. “Es tracta de donar resposta a delictes que ja s’estan cometent i que no tenen una resposta del segle XXI i del 2024”, rebla el ministre Bolaños.