Comiats en la cruïlla republicana

Era el míting central de la campanya de les europees, però també tenia un cert regust de comiat. De comiats. Era, per començar, el primer i últim en què parlava en aquesta campanya el president en funcions, Pere Aragonès, i qui sap si l’últim en què participarà com a dirigent d’ERC, ja que deixarà al novembre de ser el coordinador nacional. També va ser l’últim en què va intervenir com a tal el duet que ha comandat el partit des del 2011: el president, Oriol Junqueras –que dilluns plega per obrir una reflexió sobre si torna a presentar-se al congrés del novembre– i la secretària general, Marta Rovira, que ja va anunciar que ho deixa en el citat congrés.

Aragonès, molt aplaudit, va ser el primer d’ells a parlar i, amb un to mitinero, va reivindicar la feina del govern, però es va adornar poc. Va anar per feina a llençar tres missatges: que cal votar Ara Repúbliques per defensar Catalunya des d’Europa, que el finançament singular serà “l’element central” dels propers mesos i anys en la política catalana, i que Junts i PSC no són de fiar tampoc a Europa, on han avalat polítiques austericides. Acostumat a ser l’últim, ja marxava i va haver de recular per presentar Rovira. Molt constipada, la secretària general, que pilota les negociacions per a la mesa i la investidura d’un nou president, va ressaltar d’entrada l’impacte de la llei d’amnistia en esferes internacionals com a mecanisme de referència a l’hora de resoldre conflictes, si bé no va estar de romanços en el missatge en clau catalana que ahir se n’esperava. “Si Illa està esperant el nostre suport, ja ho sap, i també va per Pedro Sánchez: és necessari un finançament just, singular, que recaptem els impostos a Catalunya i els puguem invertir en la mateixa ciutadania”, va etzibar, ras i curt. “Espero que aviat ens retrobem a Catalunya”, es va acomiadar, en l’últim acte en què sortia.

Junqueras, en canvi, que s’ha bolcat en la campanya i hi ha fet gala de la condició d’exeurodiputat, encara intervindrà avui a Girona. Això sí, sense haver marxat encara, ahir va semblar per moments que ja feia campanya per al seu retorn al lideratge d’ERC, quan reivindicava la política d’aliances que ha impulsat i la necessitat de bastir aliances amb tots els sectors de la societat. Una via que va ajudar a l’alça d’ERC, però que s’ha desplomat en les darreres cites. El partit és al bell mig de la cruïlla. Veurem cap on va.