El torn d’Irlanda i la República Txeca

Els ciutadans d’Irlanda i la República Txeca voten aquest divendres en les eleccions per escollir els seus representants al Parlament Europeu, després que dijous ho haguessin fet els neerlandesos. Es tracta de la segona jornada dels comicis europeus, que van començar dijous amb les votacions als Països Baixos, on els sondejos a peu d’urna apunten a una victòria de l’aliança dels socialdemòcrates i els verds, amb vuit escons al Parlament Europeu, seguits del partit ultra de Geert Wilders, que seria el que més creix. Els resultats finals no se sabran fins diumenge a la nit, un cop tanquin els col·legis electorals a tots els països de la UE.

A Irlanda, la jornada electoral ha començat a les sis del matí i s’allargarà fins a les nou del vespre hora local, quan es començaran a conèixer els primers sondejos a peu d’urna, tot i que els resultats definitius no es coneixeran fins al diumenge 9 de juny, quan tots els estats hagin votat.

Irlanda aporta al Parlament Europeu catorze eurodiputats de 720, un més que en les eleccions de 2019. Segons els sondejos, el principal partit de l’oposició, el republicà Sinn Féinn, obtindrà la majoria dels vots, caient d’un 33% de vots a un 22%, seguit del governamental Fianna Fail. Les eleccions a Irlanda es viuen com un plebiscit per a Simon Harris, el nou primer ministre després de la dimissió de Leo Varadkar, mentre a la República Txeca la formació populista de dretes Partit dels Ciutadans Descontents es perfila com una de les favorites.

Els txecs començaran a votar des d’aquest divendres a les dues del migdia fins a les deu del vespre per elegir 21 diputats i, continuaran votant el dissabte 8 de juny, quan també obriran els col·legis electorals a Letònia, Malta i Eslovàquia i Itàlia. La resta de països ho faran diumenge, llevat d’Estònia, on la votació està activada des del 3 de juny.

En total, uns 360 milions d’europeus estan cridats a les urnes en els comicis que se celebren durant quatre dies arreu de la UE. En les eleccions s’escullen els 720 representants al Parlament Europeu, quinze més que en la passada legislatura.

Com que no hi ha una llei electoral unificada, les eleccions europees són, a la pràctica, 27 processos electorals diferents, amb normes, llindars i circumscripcions diferents. Entre d’altres, aquest és el motiu pel qual també els dies i les hores de votació són diferents segons el país. En alguns països, a més, votar és obligatori. És el cas de Malta, Àustria, Bèlgica i Alemanya.

Itàlia és el país que més tard tanca els col·legis electorals. Ho farà diumenge a les onze de la nit. Les darreres enquestes, segons informa l’ACN; apunten a un Parlament Europeu més conservador en el qual el Partit Popular Europeu i els socialdemòcrates aconsegueixen mantenir la primera i segona posició amb un nombre de representants semblant al de l’actual legislatura, però amb una forta pujada dels grups ultres i la caiguda de les formacions progressistes. Amb els populars i els socialdemòcrates en primera i segona posició respectivament, els sondejos apunten a una pugna entre els liberals de Renovar Europa i els ultres dels Conservadors i Reformistes Europeus per la tercera posició.

Les enquestes situen l’altre grup ultra, Identitat i Democràcia, com a cinquena força, mentre els Verds perden una trentena de representants i, juntament amb l’Esquerra, són els grups amb menys eurodiputats a la cambra.