Embolic per a la mesa d’edat

La constitució avui del Parlament arriba amb un regal enverinat per a la mesa d’edat, el que li va fer la setmana passada el Tribunal Constitucional en decretar l’anul·lació del vot telemàtic que l’exconseller a l’exili i diputat de Junts Lluís Puig havia exercit des de l’abril del 2023, després que el mateix tribunal ja hagués anul·lat també el juny del 2022 la delegació de vot que se li permetia des de principi de legislatura. En tots dos casos, per cert, arran de recursos d’empara presentats pel PSC. Puig, a més de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, aquest d’ERC, són tres nous diputats que continuen de moment a l’exili i tenen previst votar avui telemàticament la composició de la mesa –en el cas del republicà, com que està de baixa mèdica, entra en els casos explicitats en el reglament, i per tant no ha de tenir problema a fer-ho així–, per la qual cosa s’ha generat una patata calenta sobre si se’ls ha de permetre o no el vot, patata que d’entrada ni tan sols entomarà la nova mesa i presidència del Parlament, sinó la mesa d’edat, que és l’òrgan responsable de la primigènia votació que precisament ha de triar la futura mesa. Un òrgan que l’atzar biològic ha volgut que tingui majoria independentista, ja que el formaran com a president Agustí Colomines, de Junts, que amb 66 anys és el diputat més gran, assistit pels dos més joves, en aquest cas les dues, Júlia Calvet, de Vox (23), i Mar Besses, d’ERC (25). Tots tres són diputats per primera vegada.

A la mesa d’edat li correspon decidir si accepta la petició de vot telemàtic, i tant ERC com Junts ja han avançat en els últims dies que ho faran, una decisió contra la qual ningú en el moment en què s’anunciï en el ple –els grups no estan ni constituïts encara, ja que tindran a partir de demà vuit dies hàbils per fer-ho, fins al 20 de juny– no pot presentar petició de reconsideració. Faltarà veure a posteriori si es presenten nous recursos d’empara per part d’algun grup –el PSC no sembla que hi estigui disposat, en ple reencuentro i acabada d’aprovar l’amnistia– o fins i tot si el TC tramita un incident d’execució de sentència...

La sentència anunciada la setmana passada, en tot cas, no anul·la cap de les resolucions adoptades amb el vot telemàtic de Puig –sense anar més lluny, sense el seu vot, el pressupost del 2024, que va desencadenar les eleccions, hauria superat el debat a la totalitat– i de moment no ha estat ni publicada en el BOE, ni tan sols notificada al Parlament. Tampoc, doncs, els qui seran membres de la mesa d’edat han rebut ni rebran previsiblement cap advertiment judicial perquè no acceptin el vot telemàtic o el delegat. La polèmica que pot esclatar avui, això sí, generarà alguna perversió aritmètica en la votació –si no es comptessin aquests dos vots, l’independentisme sol no faria i el PSC podria aspirar a la presidència de la cambra amb el simple suport del PP–, però tindrà en principi una volada molt curta, ja que en el següent ple, el d’investidura, tant Puigdemont com Puig han anunciat que hi assistiran... Sempre, això sí, que la justícia espanyola no s’inventi algun tripijoc per no aplicar-los la llei d’amnistia i decideixi mantenir les ordres de detenció, cas en el qual l’embolic que es pot generar sí que l’haurà d’assumir la nova mesa.

Més enllà de patates calentes, el funcionament del ple d’avui està perfectament reglat en l’Estatut, la llei de la presidència de la Generalitat i del govern i el reglament del Parlament. Hi són cridats els 135 diputats elegits el 12 de maig, que seuran segons va acordar la setmana passada una de les últimes meses de la Diputació Permanent, que ja va causar malestar entre els independentistes perquè es trencarà el bloc que havien exhibit des del 2015 –seien tots a la mateixa ala de l’hemicicle– i ara els diputats de Junts seuran a baix a la dreta, i ERC i la CUP, a l’esquerra, darrere del PSC.

Pilotat tot per la mesa d’edat –el seu president té l’opció fins i tot de fer un petit discurs–, primer es farà la votació per elegir el president del Parlament. Els diputats escriuran en un paper el nom del seu preferit, que dipositaran en una urna, i si el guanyador no rep un mínim de 68 vots, s’anirà a una segona volta només entre els dos noms més votats. En cas d’empat, per cert, es repetiria la votació, i si persistís després de la quarta, es triaria el candidat de la llista més votada. Les dues vicepresidències s’elegiran en una altra votació tot seguit amb el mateix procediment, i s’escolliran directament els dos candidats més votats. El mateix succeirà en l’última votació del dia per triar les quatre secretaries de la mesa en l’estricte ordre en què es votin. Acabades les votacions, la nova mesa prendrà possessió i el president farà un discurs, que sol acabar amb Els segadors. Després, és tradició que el rebi la presidència sortint –si no és la mateixa persona–, i que en els propers dies ho comuniqui al rei i als presidents del Congrés i el Senat. El president del Parlament, segona autoritat de Catalunya, tindrà deu dies hàbils, fins al 25 de juny, per convocar un ple per investir president de la Generalitat, i té la potestat de decidir qui és el candidat, en funció dels suports que intueixi quan hagi cridat tots els grups a consultes.