Política

Kirchner promet aprofundir els canvis iniciats pel seu marit

Cristina apel·la a la reconciliació en el primer discurs com a presidenta electa de l’Argentina

Cristina Kirchner no va esperar els resultats oficials de les eleccions de diumenge per proclamar-se presidenta electa de l’Argentina. Les enquestes li vaticinaven un ampli triomf quan va pujar a l’escenari de la seva seu de campanya per prometre que a partir del 10 de desembre aprofundirà “els canvis iniciats el 2003” pel seu marit, Néstor, artífex de la recuperació econòmica després de la crisi de desembre del 2001. Un cop escollida, Cristina, a seques, com li diuen a l’Argentina, va elegir un to pausat, lluny de l’estil crispat que ha caracteritzat la campanya.

La candidata guanyadora va recordar que els més de 20 punts d’avantatge obtinguts sobre l’exdiputada Elisa Carrió “potser són la diferència més gran entre la primera força i la segona en tota la història de la democràcia”. “Però la victòria, lluny de col·locar-nos en posició de privilegi, ens situa en un lloc de més responsabilitat”, va aclarir la primera dona elegida presidenta de l’Argentina a través del vot. L’escoltaven gairebé 2.000 persones, que acolorien un hotel més apte per a convencions d’empresaris que no per a celebracions polítiques.

“Concertació plural”
Cristina va fer una crida a avançar en la “concertació plural” amb què el seu marit va intentar doblegar els vells cabdills del peronisme. Per això va convocar “tots els homes i dones, els que ens han votat i els que no”. “Volem oferir-los la nostra mà perquè cal reconstruir el teixit social i institucional”. De fet, el vicepresident serà Julio Cobos, un governador de l’opositora Unió Cívica Radical (UCR) que es va associar al kirchnerisme en el Front per a la Victòria.

El govern sortint argentí pot estar satisfet. Ha pogut evitar la segona volta i controlar les províncies (entre les quals Buenos Aires) i obtenir la majoria absoluta al Congrés, on ja no necessitarà forces aliades per assegurar-se el quòrum.

Respecte als vots, Cristina es va mostrar forta entre els sectors més pobres de la societat, sobretot a la conurbació de Buenos Aires i al nord del país, a més de ratificar el seu poder a la Patagonia, el bressol polític dels Kirchner.

Les grans ciutats, però, es van mostrar esquerpes a l’oficialisme. El govern va perdre per ampli marge a les grans capitals com Buenos Aires, Rosario i Córdoba, fins al punt que el cap del gabinet, Alberto Fernández, recomanava ahir als portenys que “deixin de votar com en una illa i formin part del país”. Aquestes illes van ser el bastió de l’oposició, que diumenge van trobar en Elisa Carrió i la seva Coalició Cívica un nou referent de pes. “Sóc la líder de l’oposició i prometo exercir aquest càrrec”, va manifestar Carrió, tot i deixar clar que ella no tornarà a competir per la presidència de la República després de dos fracassos consecutius. “Hem rebut un suport impressionant a les grans ciutats, de la classe mitjana, però no hem pogut consolidar-nos al nord del país”, va al·legar Carrió.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
guerra a gaza

Biden urgeix Netanyahu a tancar l’acord d’alto el foc

barcelona
política

Els socialistes intenten calmar ERC: “compliran” amb el pacte de finançament

barcelona
Estats Units

L’‘entrenador Walz’ accepta la nominació demòcrata a vicepresident dels EUA

barcelona
política

El dron dels Mossos no va enfocar Puigdemont quan fugia perquè no contemplava aquesta opció

barcelona
Europa

La ultradreta es fa forta al Regne Unit

Londres
Carme González
Alcaldessa de Piera per Sumem per Piera (PSC)

“Hem passat de manar a governar realment”

Piera
Josep Llopart
Cap de l’oposició per Junts per Piera

“El govern té bones intencions però va una mica perdut”

Piera

Un ajuntament “en construcció”

Piera
Estats Units

Trump fa el seu primer discurs a l’aire lliure després de l’atemptat

Barcelona