L’independentisme fa Rull president del Parlament

Josep Rull i Andreu va ser escollit ahir president del Parlament de la XV legislatura. Amb els 59 vots independentistes, traient els dos d’Aliança Catalana, l’exconseller, ex pres polític i número 3 de la llista de Junts, va ser el més votat en segona volta, gràcies a l’acord segellat ahir mateix amb ERC, i al qual també es va afegir la CUP, grups que en la primera votació es van abstenir per evitar donar pistes que desencadenessin maniobres d’última hora de l’unionisme. La candidata del PSC, Sílvia Paneque, va quedar amb els seus únics 42 vots, després que els comuns preferissin votar en blanc en la segona volta per evitar les temptacions del PP de fer un altre Collboni, és a dir, que als seus eventuals vots a Paneque s’hi unissin els dels populars per formar una nova pinça antinatura, fet que hauria esmicolat cap possible acord d’esquerres per a la investidura. Al final, el PP, com va fer també Vox, es va abstenir en la votació decisiva, fet que també allunya qualsevol intent d’impugnació pel fet que la mesa d’edat, presidida per Agustí Colomines (Junts), va decidir acceptar la delegació de vot de Carles Puigdemont i Lluís Puig, ja que sense els seus vots hauria estat possible la presidència de Paneque amb el suport del PP, amb qui el PSC va admetre que també ha parlat en les últimes setmanes. Ahir la mesa d’edat va desoir la sentència del TC del juny del 2022 que va anul·lar precisament el vot delegat de Puig, per la qual cosa els populars van avançar que presentaran recurs d’empara al TC, i Vox va anunciar que es querellarà per prevaricació i desobediència contra Colomines i la secretària de l’òrgan, que també hi va votar a favor, Mar Besses (ERC). Els dos diputats d’AC van votar nul, amb la qual cosa resten al marge de qualsevol front independentista.

Rull presidirà finalment un Parlament amb majoria de diputats del 155, però amb una mesa amb majoria independentista i, per tant, “antirepressiva”, com volien ERC i la CUP, ja que segons l’acord tancat ahir la republicana Raquel Sans va ser triada en la següent votació vicepresidenta primera, mentre que en l’última de la tarda sortirien elegits Glòria Freixa, de Junts, i Juli Fernàndez, d’ERC. El socialista David Pérez seria elegit vicepresident segon, i les secretaries tercera i quarta també serien per al PSC, amb Judith Alcalá i Rosa Maria Ibarra, en aquest cas amb el vot també dels comuns, adduint que ho van fer per evitar que el PP tingués lloc a la mesa, tot i que no haurien calgut els seus vots.

Amb un to magnànim, Rull, que va recordar a l’inici del discurs que va veure des de la presó la constitució de la legislatura anterior, va deixar clar que la mesa que presideix serà “extraordinàriament sensible” al fet que la repressió encara no s’ha extingit, i es va comprometre a protegir els drets dels diputats i a permetre tots els debats parlamentaris. A més, va fixar reptes com el canvi climàtic, la intel·ligència artificial i revertir el decreixent ús del català entre el jovent. “La prioritat ha de ser la defensa de la nació”, va tancar, en una intervenció en què no va parlar d’independència ni de referèndum.

Que Junts, que havia mantingut l’hermetisme les últimes setmanes, proposaria el nom de Rull es va filtrar tot just un parell d’hores abans de la sessió, quan els republicans ja havien donat el vistiplau al pacte en l’executiva matinal, però no el volien encara fer públic per evitar maniobres. ERC, així com la CUP, haurien volgut un acord antirepressiu més ampli amb els comuns, que a més els hauria donat a ells la presidència del Parlament, però tampoc en van fer cavall de batalla en constatar que ho feien impossible els vets encreuats amb Junts, que a més exigia el càrrec més important de la cambra. De fet, els republicans també van renunciar a la presidència quan els la va oferir fins i tot el PSC, perquè la seva aspiració era formar una mesa antirepressiva, fet pel qual la secretària general adjunta, Marta Vilalta, es mostrava satisfeta per haver assolit l’objectiu de l’única manera que era possible. “Hi ha hagut diverses ofertes, però algunes estaven condicionades i no volíem cap línia vermella que no pertocava”, va indicar en al·lusió al PSC, sense anar més enllà. “Hem estat extremament generosos. Hem anteposat el fet de tenir mesa antirepressiva a tenir la presidència”, argumentava, mentre assegurava que Junts no els va donar cap contraprestació a canvi. La CUP es va afanyar ahir a lamentar que Junts no donés la presidència als republicans per afavorir que els comuns entressin en el bloc. En aquest sentit, el diputat David Cid també va lamentar que ERC renunciés a la presidència, i fins i tot va revelar que Junts els va oferir un lloc en la mesa a canvi de votar Rull president, però ho van descartar perquè, segons ell, l’objectiu de Junts serà buscar una repetició electoral. ERC, en tot cas, tampoc en va fer batalla, perquè si algun conseller en funcions hagués estat triat president, com va ser una opció fins a l’últim moment, hauria creat un problema al govern provisional, que si hi hagués repetició electoral es podria allargar ben bé fins a final d’any i entretant no podria nomenar substituts.

La diputada del PSC Alícia Romero va lamentar que ERC refusés el seu oferiment de presidir el Parlament com a primer pas d’un acord progressista, però va indicar que hi insistiran per fer Illa president. Romero, que va dir que Rull havia fet un “discurs del passat”, va lamentar que la mesa no representa cap majoria amb possibilitats de governar, i tem que pugui formar una “minoria de bloqueig”.