Política
El TSJC i l’Audiencia Nacional fan el primer pas per a l’amnistia en causes com el Tsunami, el 9-N i l’1-O
Els procediments afecten Mas, Torra, Rovira, Rigau, Ortega, Garriga i Jové, entre d’altres
L’entrada en vigor de la llei d’amnistia, un cop publicada aquest dimarts al BOE, ha fet engegar la maquinària judicial per activar els procediments previstos per aplicar la normativa, entre els quals hi ha el de demanar a les parts de les diferents causes que es pronunciïn sobre la seva aplicació. És el cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en els casos de la consulta del 9-N, les preparacions del referèndum de l’1-O i la pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics i exiliats de Quim Torra, i de l’Audiencia Nacional, en la causa per terrorisme de Tsunami Democràtic, que just va quedar vist per a sentència fa només uns dies.
Sobre aquesta última causa, el jutge Manuel García Castelló ha traslladat a la Fiscalia i a les parts personades en la causa de Tsunami Democràtic per delictes de terrorisme perquè en el termini màxim de deu dies informin sobre l’aplicabilitat o no de la llei d’amnistia als investigats. En una providència, el magistrat indica que “de conformitat amb el que disposa l’art 9.1. de la llei “L’amnistia d’actes tipificats com a delictes serà aplicada pels òrgans judicials determinats a l’article 11 d’aquesta llei, d’ofici o a instància de part o del ministeri fiscal i, en tot cas, prèvia audiència del ministeri fiscal i de les parts”. Els investigats per aquesta causa a l’Audiència Nacional són la dirigent d’ERC Marta Rovira; la mà dreta de l’expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís i Alay, i altres persones vinculades a l’independentisme com l’empresari gironí Josep Campmajó; Marta Molina (ERC); Oleguer Serra (dirigent d’Òmnium); Oriol Soler; l’exconseller Xavier Vendrell (ERC); Jesús Rodríguez (periodista); l’informàtic Jaume Cabaní i l’activista Nicola Flavio Guilio Foglia. En la causa, però al Tribunal Suprem, també estan investigats Puigdemont i el diputat d’ERC Rubén Wagensberg.
Per la seva banda, el TSJC ha fet el primer pas per aplicar la llei d’amnistia als presidents Artur Mas i Quim Torra, l’exvicepresidenta del govern Joana Ortega, la consellera Natàlia Garriga, els exconsellers Irene Rigau i Bernat Solé, i el diputat Josep Maria Jové i els exdiputats Lluís Salvadó i Pau Juvillà. Així, un cop la llei ha estat publicada aquest dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i ha entrat en vigor, el TSJC ha demanat a les parts personades en cinc procediments judicials que es pronunciïn en el termini màxim de deu dies sobre la possible aplicació de l’amnistia a aquests nou polítics, que han estat condemnats o estan pendents de judici.
Precisament aquest pas és el que també ha fet el Tribunal Suprem en relació a les mesures cautelars -les euroordres- als polítics exiliats, entre els quals Carles Puigdemont i Marta Rovira. En aquest cas el Suprem ha traslladat a les defenses, la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat perquè es pronunciïn al respecte amb l’amnistia ja vigent.
En el cas del TSJC, els procediments que poden quedar afectats per l’amnistia són els de la consulta del 9-N del 2014 en el cas de Mas, Ortega i Rigau; la condemna a Torra per haver penjat una pancarta sobre els presos polítics al balcó del Palau de la Generalitat; l’exalcalde d’Agramunt i exconseller d’Exteriors per permetre votar l’1-O al seu municipi; l’exregidor i exdiputat de la CUP Pau Juvillà per penjar llaços grocs a la finestra del seu despatx municipal; i a l’actual consellera de Cultura en funcions, el diputat d’ERC Josep Maria Jové i el director del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, pendents de judici pels preparatius del referèndum de l’1-O.