política
L’entrada en vigor de l’amnistia desferma les hostilitats judicials i Vox ataca Felip VI
El dotzè dia, l’amnistia va ser publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i va esdevenir llei com Déu mana. La publicació de la llei amb la firma de Felip VI en el que va néixer com a Gazeta el 1762 amb Carles III, i que des del 2009 ja no s’imprimeix en paper i és només digital, va desfermar les hostilitats judicials en tots els fronts que afecten els represaliats del procés que ara ja són beneficiaris de l’oblit penal. La coreografia va reservar al Tribunal de Comptes el paper d’ariet a l’hora d’obrir foc amb la primera qüestió prejudicial elevada davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), mentre que al Tribunal Suprem el jutge instructor Pablo Llarena mantenia vives les ordres de detenció de Carles Puigdemont i Lluís Puig (ara ja diputats de Junts al Parlament), Toni Comín (eurodiputat de Junts de nou) i Marta Rovira (ERC). I a l’uníson es van activar també des del jutge de l’Audiència Manuel García-Castellón fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), així com també ho van fer els advocats de la defensa contraatacant en un duel al sol de mirades encreuades. La firma del rei Felip VI, estampada al principi del text dilluns, ha obert una ferida insòlita en la ultradreta: Vox, el tercer partit del Congrés i fins ara de fe monàrquica, va gosar passar ahir a l’atac i va fer escac al rei amb una reclamació al monarca de sortir a fer un discurs televisat com el del 3 d’octubre del 2017. “Així com el rei va sortir el 3-O, avui podria sortir també. La gent està molt abandonada”, van assegurar fonts de Vox. “El rei ha estat obligat per aquest govern a firmar una llei que deslegitima el seu discurs del 3 d’octubre del 2017”, sosté la portaveu de Vox al Congrés, Pepa Millán.
Més d’un centenar de beneficiaris de la llei –la sorpresa va ser que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart anunciessin que no volen que se’ls apliqui l’amnistia després de ser indultats el juny del 2021, ja que, a més, l’exlíder d’Òmnium va ser pioner a buscar l’empara al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)– ja han demanat acollir-se a l’oblit penal gràcies a una llei que és la clau de volta de la legislatura i que va ser aprovada al Congrés el 30 de maig per 177 vots a favor (el PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, Podem i el BNG) i 172 vots en contra (el PP, Vox, Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària).
Penal i administrativa
Entre els demandants sí que hi ha el directiu d’Òmnium exiliat a Suïssa Oleguer Serra, la defensa del qual demana l’arxivament de la causa de Tsunami i posa a disposició de tots els represaliats l’escrit registrat a través de la Sindicatura de l’Amnistia per vetllar per la correcta aplicació de la llei i que no hi hagi cap vulneració o prevaricació. Òmnium ha xifrat els beneficiaris en 1.616 entre els 697 per la via penal (157 dels quals, amb sentència ferma, i els 540 restants, amb procediments oberts) i els 919 per la via administrativa.
Inici de batalla cas per cas
La guerra pel compliment de l’amnistia és un teatre d’operacions amb batalles múltiples i de desgast que obligaran a anar cas per cas i jutjat per jutjat. En el dossier de Tsunami Democràtic, el jutge García-Castellón, que viu els mesos previs a la seva jubilació perquè complirà l’edat límit de 72 anys a l’octubre, dona deu dies a les parts –la fiscalia, les defenses i les acusacions– perquè l’informin de l’aplicabilitat o no de l’amnistia sobre Josep Lluís Alay, Josep Campmajó, Marta Molina, Marta Rovira, Oleguer Serra, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Jesús Rodríguez (periodista de La Directa exiliat a Suïssa), Jaume Cabaní i Nicola Flavio Giulio.
El Tribunal de Comptes
El que més ha sorprès els advocats i els experts en dret és que sigui precisament una consellera del Tribunal de Comptes, un òrgan que no és judicial i que no és un tribunal com a tal a pesar del seu nom enganyós tot i tenir capacitat de condemnar, l’alfil que obri la diagonal fins al TJUE, l’escenari de la batalla final sobre el fons de les qüestions prejudicials. “Però si de tribunal només té el nom!”, diu fent mofa l’advocat Gonzalo Boye davant la gosadia. La previsió era que el salt a la jurisdicció europea fos un pas reservat al Constitucional o al Suprem.
En la memòria de Junts i ERC encara ressona l’estrofa de l’expresident José María Aznar (“qui pugui fer, que faci”) i no esperen cap catifa vermella per part del “partit judicial” dels togats en l’aplicació de la llei. “Comença una nova batalla que, en un estat social i democràtic de dret de debò, no caldria. Però l’Estat espanyol i la seva cúpula patriòtica politicojudical ens demostren cada dia que això que apliqui la llei no serà senzill. Així i tot, tard o d’hora ens en sortirem”, prometia el secretari general de Junts, Jordi Turull, tot etzibant a la cúpula judicial que “en comptes d’impartir justícia faci activisme polític”. El govern espanyol també està convençut que la reticència de l’elit judicial espanyola no podrà frenar l’aplicació de l’amnistia. “No hi té cabuda cap altra possibilitat que els tribunals apliquin la llei en els estrictes termes en què està redactada. No hi té cabuda cap interpretació, sinó l’aplicació de la llei en els estrictes termes i en tots els seus extrems”, advertia la vicepresidenta primera i titular d’Hisenda, María Jesús Montero.
Puigdemont i Rovira
Si bé passar de l’indult a l’amnistia –l’oblit penal de tot– recau en la sala segona del Suprem i el jutge Manuel Marchena per als jutjats pel procés, en el cas de Puigdemont i Rovira, que no han estat jutjats, el protagonisme és del jutge instructor i artífex de les euroordres fallides, Pablo Llarena, que no es resigna i, ja amb el BOE a la mà, es nega a aixecar les ordres de detenció. Com que Puigdemont vol ser candidat a la investidura –l’escenari ideal per a Junts és que ell hi vagi en el segon torn a l’agost i que el primer a passar fos Salvador Illa (PSC) el 26 de juny i fracassés en l’intent– i ha promès que viurà el ple in situ, Llarena és ara actor clau en el futur de la quinzena legislatura catalana. Rovira, que pilota les negociacions de la investidura, insta el Suprem a deixar sense efecte l’ordre estatal de detenció per interrogar-la per desobediència en la causa de l’1-O i que s’inhibeixi en favor de l’Audiència de Barcelona per ser amnistiada. El fiscal general, Álvaro García-Ortiz, ha demanat als fiscals del procés –Javier Zaragoza i Javier Moreno entre ells– un informe jurídic de l’amnistia sense “consideracions polítiques”.
Escac ultradretà al rei
Fins ara només Alvise Pérez, el trol de les xarxes socials condemnat per difamacions i que, amb S’ha Acabat La Festa, obtenia tres eurodiputats el 9-J, havia atacat el rei com a còmplice de l’amnistia. “La Constitució diu que els indults generals estan prohibits i que la principal obligació del rei d’Espanya, Felip VI, és protegir el marc constitucional. Si el rei firma una cosa contrària al marc constitucional, el rei no està complint la seva tasca com a rei d’aquest país. I per tant la pregunta òbvia i lògica que es fan tots els espanyols és: per a què collons serveix el rei? I si no serveix per a res, ni tan sols per a l’única funció que té, que és protegir el marc constitucional, per què hem de dedicar 10 milions anuals perquè visqui a La Zarzuela?”, va dir Pérez dilluns. Pressionat per la criatura nascuda a la seva dreta, ara és Vox qui fa escac al rei i reclama que torni el Felip VI del 3-O.