“El porta a porta era delicat, però calia implantar-lo”

Potser el 2019 la marca havia pujat molt, coincidint amb les europees. I ens va castigar també l’abstenció. Ens sap greu, perquè s’havia fet molta feina, tot i els mesos perduts per la covid i les destrosses del Glòria, i en quedava per fer.

Ens arriba un cert descontentament, perquè van vendre solucions ràpides, que la gent va comprar. I continuem veient queixes similars. Les obres al carrer Llibertat havien d’estar al desembre passat, i ja som al juny següent. O la pavimentació dels entorns del pavelló, pendent. Han aprofitat alguns projectes que estaven a punt, però d’altres sembla que els costen, potser perquè eren nostres. Van retirar coses del pressupost, i ara han anat reincorporant-ne algunes amb modificacions de crèdit, com en la subvenció per a l’institut o assessorament urbanístic. No veiem un rumb o una planificació clara. Van fent segons es van trobant, com en les puges de sous.

Van argumentar que s’equiparaven amb els tècnics, però un regidor o un alcalde són polítics. Han d’aportar idees i prendre decisions. Tampoc no ens va agradar que es fes en un ple extraordinari, que s’avançava teòricament per no coincidir amb les festes de Nadal, però sobretot perquè era la segona puja de sou des del juliol, a l’inici de mandat. I a molts veïns no els ha agradat, perquè per a segons quines altres necessitats la resposta és que no hi ha pressupost.

Alhora, observem que han anat plegant molts tècnics importants. Secretari, interventora, TAG, l’arquitecte, els caps de recursos humans i la brigada...

Pot ser, segurament ha estat en part per això. Però és molta coincidència.

Falta un informe favorable de Costes i la resposta d’Urbanisme de Girona. Esperem que s’acabin de resoldre els problemes i és un document que es va treballar en l’anterior mandat, amb l’alcalde actual com a regidor d’Urbanisme. Creiem que serà un planejament favorable, per a l’habitatge protegit o mirant de facilitar la recepció d’algunes urbanitzacions històriques pendents.

En la darrera aprovació al ple, el mandat passat, tothom hi va votar a favor menys el mateix Xifre i l’altra regidora que va sortir de l’equip de govern, que es va abstenir. Però l’equip redactor és el mateix.

No va plegar. Si hagués plegat hi hauria entrat algú altre de la llista d’ERC. Ens arribava que preparava un nou partit. I al final, des de la direcció, ens van recomanar que hi talléssim la relació. Va posar el POUM o el porta a porta com alguns dels motius. I el porta a porta, mesos després, l’ha tret del seu barri.

És una qüestió delicada, però veient la patata calenta del tancament de Solius, calia implantar-lo. Ara els tocarà apujar taxes d’escombraries, i si nosaltres haguéssim continuat al govern, hauríem hagut d’apujar-les igualment. Aquí no podem criticar res.

Estem esperant que es pugui acabar l’obra i s’adeqüi l’interior i el mobiliari. Es va deixar escapar una subvenció que podria haver pal·liat sobrecostos a inici de mandat. I diuen que no els ho vam recordar, però l’alcalde havia estat al nostre govern i sabia com estaven les coses.

És un tema important, que ja va començar a treballar el nostre regidor David Segarra el mandat passat. L’Ardenya i Cadiretes és un patrimoni que tenim, amb molts valors que van més enllà dels ambientals. Megàlits, assentaments arqueològics com Plana Basarda. Convindria que altres municipis implicats, com ara Sant Feliu de Guíxols, Vidreres, Tossa o Lloret, hi estiguessin d’acord, i sembla que tant per part de la Diputació com de la Generalitat hi havia predisposició a enfortir el Consorci de les Gavarres.

Ja és una zona protegida com a PEIN, però hi ha molta feina a fer no només per mantenir els boscos, sinó per exemple per ordenar els usos recreatius. És una zona molt concorreguda per passejants i esportistes. Corredors, ciclistes i també motoristes. I tothom ha de tenir el seu dret a practicar esport i gaudir-ne, però també deures i normes a respectar.

Insisteixo que cal planificació, i ens agradaria conèixer-la, debatre-la i votar. No teníem dèficit i hi ha romanent que permet tirar endavant recorrent també al crèdit. De moment, tampoc s’han convocat pressupostos participatius. El nou govern volia redefinir el model, però no en sabem res més.

És massa aviat per parlar de les pròximes eleccions. Som un equip i n’anirem parlant. No tindré cap problema, si es presenta algú més capacitat, per fer un pas al costat. L’objectiu ara és continuar treballant i aprenent en el nou paper d’oposició, que encara és més complicat quan tens un grup amb majoria absoluta al davant. Però volem fer aportacions, entendre’ns i superar l’etapa de confrontació.