Política
Policies de l’1-O demanen l’amnistia al·legant que no hi va haver tortures ni tracte degradant
Una desena d’agents de la Policia Nacional investigats per les càrregues de l’1-O a Barcelona han demanat al jutge que els apliqui l’amnistia perquè asseguren que “en cap cas” van cometre actes de tortura ni tractes inhumans o degradants, les dues excepcions que fixa la llei per quedar fora del perdó.
Així ho sol·liciten els advocats de nou del mig centenar d’agents que investiga el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona per la seva intervenció l’1-O per evitar el referèndum, en el seu cas als punts de votació situats als instituts Pau Claris -quatre d’ells-, Prosperitat, Àgora, Dolors Monserdà, Infant Jesús i Mediterrània.
Els agents, representats pels advocats Javier Aranda i Sandra Melgar, del despatx Aranda, Melgar & Tasies Advocats, sol·liciten al magistrat en un escrit, al qual ha tingut accés Efe, que en virtut de la llei d’amnistia arxivi el seu procediment i extingeixi la seva responsabilitat criminal perquè consideren que les exclusions fixades a la llei d’amnistia no són aplicables “en cap cas” als fets que se’ls imputen.
L’escrit destaca que “pràcticament la totalitat” dels policies van intervenir l’1-O a Catalunya en defensa de la legalitat i de l’ordre constitucional, “en compliment de les seves funcions” i actuant amb la “proporcionalitat i la mesura necessària”, d’acord amb una “complexa situació” i amb els “escassos mitjans de què van ser dotats”, per evitar “l’acció de milers de ciutadans congregats als centres de votació”.
Iríada, en contra
Precisament, l’entitat Irídia, que exerceix d’acusació popular i particular en aquesta causa oberta a Barcelona, la principal a Catalunya sobre les càrregues policials de l’1-O, va anunciar ahir en un comunicat que s’oposa a que s’amnistiïn els agents. Considera que haurien de quedar exclosos pels seus actes, que veu constitutius de tortura o tractes inhumans o degradants.
La defensa d’aquests nou policies, als quals s’atribueixen delictes de lesions, remarca que no hi ha cap fonament per concloure que la seva actuació fos constitutiva d’aquestes excepcions per ser amnistiats.
La llei estableix una tercera excepció, que en aquest cas no concorre en aquesta desena d’agents investigats, per a aquelles intervencions que provoquin resultat de mort, avortament, lesions o la pèrdua o inutilitat d’un òrgan o d’un sentit o una greu deformitat, una qüestió que sí que podria afectar els escopeters que van buidar un ull a Roger Español, que ja han estat processats.
A més, subratlla que les responsabilitats civils de les conductes despenalitzades que els afectats poguessin considerar incorrectes, en els casos en què els haguessin causat un dany acreditable, podrien ser reclamades en processos de responsabilitat patrimonial contra l’administració pública.
L’escrit ressalta que el preàmbul de la llei d’amnistia deixa clar que amb ella no es pretén la “criminalització” dels funcionaris que van actuar per evitar l’1-O i que a més especifica que el seu objectiu és “alleujar” la situació processal dels investigats.
En aquest sentit, els advocats dels agents apunten que en el seu cas estan sent investigats sobre la base de “meres fotografies, sense acreditar-ne l’autoria, o per una aplicació de l’ús de la força en la seva mínima expressió, de més que dubtosa il·licitud, ja no penal, sinó fins i tot administrativa”.