Alemanya
El ministre de Defensa obre el debat de la reintroducció del servei militar
Boris Pistorius proposa crear un registre d’homes aptes i reclutar-ne cada any “els més motivats”, una fórmula similar a la de Suècia
En cas de no assolir prou voluntaris, admet que caldria recórrer al reclutament obligatori
El ministre alemany de Defensa, Boris Pistorius, ha plantejat crear un registre d’homes aptes militarment per per després reclutar-ne “els més motivats”. La proposta, però, es veu com un primer pas per a una possible reintroducció del servei militar obligatori.
El pla de Pistorius passa per enviar als aproximadament 400.000 joves que cada any arriben a la majoria d’edat un formulari, que haurien de respondre obligatòriament, sobre les seves aptituds físiques, la seva formació i la seva disposició a servir a l’Exèrcit. El ministeri estima que al voltant d’un quart dels interpel·lats es podria declarar interessat i, d’aquests, uns 40.000 rebrien una invitació vinculant per passar un examen mèdic. Finalment, serien 5.000 els reclutes que rebrien instrucció militar per després passar a la reserva. “Se seleccionaria els més en forma, els més adequats i els més motivats”, ha explicat Pistorius.
En cas de no aconseguir prou voluntaris, Pistorius admet que possiblement caldria recórrer al reclutament obligatori, si bé ha recordat que existeix l’objecció de consciència.
El reclutament militar obligatori va ser abolit a Alemanya l’any 2011, quan l’aleshores govern conservador va apostar per una Bundeswehr completament professional. En paral·lel, es van dissoldre pràcticament totes les estructures que feien possible el servei militar, si bé la llei manté per a tots els homes més grans de 18 anys l’obligació de defensar el país si es produeix una situació de conflicte bèl·lic.
En els últims anys l’exèrcit alemany ha perdut personal gradualment malgrat els esforços per despertar l’interès dels joves amb diverses campanyes de reclutament voluntari i en l’actualitat disposa de 181.500 soldats en actiu. L’objectiu oficial de les Forces Armades és arribar fins als 203.300 efectius, però alguns càrrecs han afirmat que en caldrien molts més.
Convençut que el reclutament purament voluntari serà insuficient per aconseguir els seus objectius, Pistorius ha impulsat l’avaluació de diverses fórmules de conscripció. Al març, el ministre va viatjar a Escandinàvia i va trobar que el model suec, on s’inscriu a tothom però només se selecciona una fracció, és “especialment adequat”.
A contracorrent
La proposta de Pistorius no té el suport ni del seu partit, el Socialdemòcrata (SPD), ni del canceller alemany, Olaf Scholz, que ha reiterat diverses vegades que creu que la Bundeswehr ha de créixer sobre una base voluntària. Els seus socis de coalició, els Verds i els liberals, també es mostren escèptics sobre la reintroducció del servei militar obligatori.
El principal partit opositor, la conservadora Unió Democratacristiana (CDU), sí que veuria bé recuperar la mili, però creu que s’hauria d’estendre també a les dones, cosa que obligaria a modificar la Constitució.
Conscient d’aquesta oposició, el titular de Defensa ha reconegut que el seu objectiu és obrir un debat social ampli per a la resta de la legislatura. El polític ha recordat que actualment “la situació d’amenaça és completament diferent a la de fa uns anys”. “Fa dos anys i mig que Rússia lliura una guerra contrària al dret internacional contra Ucraïna”, ha recordat en un roda de premsa, en la qual ha advertit que, segons els experts, el 2029 Rússia serà capaç d’atacar militarment Estats de l’OTAN.
En aquest sentit, ha alertat que l’abolició del servei militar va deixar “un buit gegant” a l’Exèrcit i, “en el cas de tenir que defensar-nos, demà, passat o en tres anys, no podríem mobilitzar ningú perquè no sabem a qui Això és insostenible”, ha argumentat.
Segons una enquesta publicada dilluns pel diari conservador Die Welt, el 60% dels alemanys està a favor d’un servei militar generalitzat, enfront d’un 31% que s’hi declara en contra. Però en el grup d’edat que estaria més afectat, entre els 18 i 29 anys, un 47% el rebutja, per davant el 43% que hi està a favor.