unió europea
S’obre el ball de cadires a la UE
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea arrenquen aquest dilluns la renovació institucional de Brussel·les
La partida pel repartiment del poder europeu després de les eleccions europees del passat 9 de juny s’obre aquest dilluns, un ball de cadires que reparteix pes i influència. La partida arrenca amb una travessa de quatre noms, tot i que pot amagar sorpreses d’última hora. Aquests quatre noms que es donen pràcticament segurs des de fa dies són: l’alemanya Ursula von der Leyen (Comissió Europea); el portuguès António Costa (Consell Europeu); la maltesa Roberta Metsola (Parlament Europeu) i l’estoniana Kaja Kallas (per substituir Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea).
Aquesta terna de noms per a la cúpula de la Unió Europea, segons informa Efe, supera l’equilibri pel que fa a gènere, àmbit geogràfic –sense oblidar cap punt cardinal de la UE– i de color polític, d’acord amb els resultats del 9-J.
Però, en aquest ball res es pot donar per seguir i els caps d’Estat i de govern dels vint-i-set estats membre poden donar-hi la volta en qualsevol moment .
La victòria del Partit Popular Europeu (PPE) en les eleccions permet que Von der Leyen, la seva candidata principal, surti amb avantatge per aconseguir un segon mandat al capdavant de la Comissió Europea.
Li donen suport en principi la dotzena de caps d’estat i de govern del PPE que dilluns participaran en les negociacions. En paral·lel, el president francès, Emmanuel Macron, qui havia suggerit explorar altres noms com el de l’italià Mario Draghi, arriba afeblit pel seu pèssim resultat en les eleccions europees i la convocatòria anticipada de les eleccions legislatives a l’Estat francès.
Per la seva banda, els socialdemòcrates europeus –segona força en les europees– aspiren a fer-se amb la segona cadira més preuada en aquest repartiment: la presidència del Consell Europeu que ocupa ara el liberal Charles Michel.
Per a aquest càrrec, la norma no escrita, segons explica Efe, és que la persona elegida ha d’haver estat o ser cap d’estat o de govern d’un país de la UE.
El principal nom sobre la taula és el de l’exprimer ministre portuguès António Costa, que té molt bona relació amb Von der Leyen. El seu principal obstacle serà la seva situació legal: Costa va dimitir el novembre de 2023 després que la Fiscalia lusitana anunciés que l’estava investigant per suposades irregularitats en negocis del liti, l’hidrogen verd i un centre de dades.
El Parlament Europeu sortit de les eleccions és sobirà per a elegir al seu president i no ha de cenyir-se al repartiment dels alts càrrecs, però en la pràctica els líders donaran probablement una orientació sobre quin color polític hauria de tenir la presidència de la institució durant cada meitat de la legislatura. Tradicionalment, mitja legislatura ha estat en mans del Partit Popular Europeu i l’altra meitat en mans dels socialdemòcrates, i sembla que així seria també en aquesta ocasió.
Així, l’actual presidenta, la maltesa Roberta Metsola podria renovar el càrrec i estendre el seu mandat dos anys i mig més per a ser substituïda el gener de 2027 per un socialdemòcrata.
Pel que fa al càrrec d’Alt Representant de la UE per a Afers exteriors i Política de Seguretat, ara en mans de l’espanyol Josep Borrell, seria en principi per a un candidat liberal. Sona amb força el nom de l’estoniana Kaja Kallas, una de les veus més fermes a la UE en favor de continuar donant suport a Ucraïna i sancionar a Rússia, encara que, segons explica Efe, la seva duríssima línia contra el Kremlin pot anar-li en contra.
