Política

Francisco García Lorenzana

Cap de l’oposició a la Roca del Vallès (PSC)

“Hem fet una política útil i de mà estesa des del principi”

“L’habitatge és una prioritat i depèn de desbloquejar projectes urbanístics, que han tingut una gestió complicada, de molts anys”

“El final de la C-60 ens ve a petar a una rotonda que segons a quines hores està molt col·lapsada”

Només captant un 1% dels visitants de La Roca Village ja es generaria un moviment important

Francisco, Paco, García Lorenzana es va llicenciar en geografia i història i de professió ha estat editor durant bona part de la seva vida. Està en el món de la política local, a l’Ajuntament de la Roca, des de fa molts anys. La Roca té una peculiaritat i és que el municipi el conformen tres nuclis: la Roca, la Torreta i Santa Agnès de Malanyanes. S’ha anat especialitzant en un àmbit, en el qual treballa actualment a la Diputació de Barcelona: és assessor de l’àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana.

A la Roca, el PSC guanya les estatals, les catalanes i les europees. No les locals.
Vam ser castigats. En el mandat 2015-2019 vam intentar fer un pacte amb ERC, que va guanyar les eleccions. Havíem quedat empatats en regidors, 5 a 5. En aquell moment, però, ERC es va decantar per fer un pacte amb Junts. El 2016, van acabar trencant i Junts va abandonar el govern. Nosaltres hi vam entrar. Volíem que durant els dos anys que quedaven de mandat l’Ajuntament comencés a funcionar. Vam arribar a un pacte amb Esquerra en el sentit que deixàvem de banda el procés i ens centraríem únicament en la gestió de l’Ajuntament. I més o menys va funcionar.
Aleshores?
Una part del nostre electorat no ho va entendre o no ho vam saber explicar prou bé. D’altra banda, hi havia moltes expectatives sobre el fet que poguéssim redreçar el funcionament de l’Ajuntament, però en dos anys no va donar temps. A més a més, nosaltres estàvem en l’oposició des de l’any 2007 i, tot i que sabíem que l’Ajuntament estava malament, quan vam entrar vam veure que estava pitjor del que pensàvem.
Com valora els resultats, doncs?
No les vam guanyar, però com a mínim som la segona força. En les eleccions no municipals queda clar que hi ha hagut l’efecte “Salvador Illa”, no es pot oblidar que va ser alcalde de la Roca. Ha tingut un efecte en el votant socialista que en alguns casos en les autonòmiques no anava a votar, però el fet que es tractés de Salvador Illa va activar-lo molt. Hem recuperat una mica aquest vot socialista.
Després del que explica, no hauria tingut sentit governar amb Junts.
Després del que havia passat amb Esquerra vam decidir que no ens plantejàvem entrar al govern amb Junts. Com Salvador Illa en l’àmbit català, hem fet una política útil i de mà estesa des del principi. Negociem projectes, negociem el pressupost, fem propostes perquè el poble no quedi aturat i pugui avançar.
Contents d’haver pogut introduir idees al pressupost?
Les nostres esmenes crèiem que milloraven el pressupost inicial, encara que, evidentment, no és el “nostre” pressupost. D’altra banda, també hem negociat un pla d’inversions per a aquest any.
Quines són les prioritats a la Roca?
L’habitatge és una prioritat i depèn de desbloquejar projectes urbanístics, que han tingut una gestió complicada, de molts anys. I s’ha d’aprovar el pla local d’habitatge, que fa una anàlisi de totes les zones del municipi que són propietat municipal i en les quals es podrien fer habitatges, a través de qualsevol fórmula. És cert que en el seu moment vam ser crítics a fer habitatges en segons quins edificis o espais, perquè consideràvem que no eren adequats o que hi havia altres necessitats que també s’havien de cobrir. En tot cas, hi ha alguns edificis que es podrien adaptar d’una manera bastant ràpida, per fer habitatge de lloguer social, i d’emergència. Ara mateix, si a algú se li crema el pis, l’Ajuntament no té cap recurs per reallotjar, més enllà de pagar un hotel o una pensió.
L’habitatge preocupa a tot arreu. És una qüestió de país. I altres?
Tenim un problema important de mobilitat; cal tenir present que tenim tres nuclis i cinc urbanitzacions. Tenim connexió amb les línies L51 i L52 i hi ha la proposta de millorar la freqüència. Però, per exemple, en el moment en què es van establir les línies exprés, vam perdre la connexió directa amb Mataró. Això cada vegada és més important per als estudiants, perquè en tenim que van al TecnoCampus de Mataró. Després hi ha el problema que els horaris de l’L51 i l’L52 quadren més o menys amb el tren, però no quadren amb l’E13, que és la línia exprés a Mataró. Això vol dir que el transport privat es veu obligat a ser molt important. Tot plegat ens porta cap a una altra qüestió, més supramunicipal, però que patim nosaltres: el final de la C-60 ens ve a petar a una rotonda que segons a quines hores està molt col·lapsada. És força important i més quan tenim un dels atractius turístics més importants de Catalunya, per no dir de l’Estat.
La Roca Village.
Hi ha problemes de trànsit. Les cues per entrar són importants, sobretot a l’estiu. Venen en autocars i també en vehicle privat. Francesos, japonesos, xinesos... El client d’aquí hi va més entre setmana. Es va fer una ampliació de La Roca Village i es va construir un pàrquing subterrani amb gairebé mil places. S’omple tot, en superfície i subterrani.
La Roca Village fa la seva vida al marge del municipi.
Hauríem d’haver aconseguit establir una dinàmica, perquè facin despesa aquí. No tenim una oferta turística estructurada, però tenim atractius, el parc de la Serralada, una ruta prehistòrica... Tenim la mongeta del ganxet i aquí és on es produeixen més calçots. Falta presentar una oferta en què es pot combinar la cultura amb la natura. Abans de la covid tenien cinc milions de visitants, i ja els hauran recuperat. Només captant un 1% ja es generaria un moviment important al municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.