Política

Regne Unit

El perdó dels descendents d’esclavistes

Inicien un moviment al Regne Unit per disculpar-se i reparar el dany infligit pels seus avantpassats

S’uneixen als reparacionistes, que reclamen justícia i que se’ls compensi pel dany causat

La Gran Bretanya va traficar amb més de tres milions d’africans a les seves colònies entre el 1640 i el 1807

Els esclavistes prenien la terra i la llengua als nadius africans i així els arrencaven la identitat

John Dower és direc­tor de cinema i per­tany als Tre­velyan, una de les més impor­tants famílies angle­ses, d’influ­ents polítics i advo­cats, una família d’abo­li­ci­o­nis­tes, o això és el que sem­pre li havien expli­cat. El 2016 va lle­gir un arti­cle de l’his­to­ri­a­dor negre David Olu­soga en què deia que “si ets blanc de classe mit­jana, des­cen­dent de l’aris­tocràcia o de la Casa Reial, has d’anar a la base de dades de la uni­ver­si­tat UCL”, on hi ha els noms de totes les famílies com­pen­sa­des el 1833, quan es va abo­lir l’escla­vi­tud. Hi ha totes les famílies rela­ci­o­na­des amb l’escla­visme.

“Vaig escriure Tre­velyan a la base de dades i bang!, va sor­tir tot –explica Dower a El Punt Avui–. Tenien plan­ta­ci­ons a l’illa de Gra­nada, sis plan­ta­ci­ons dife­rents jun­ta­ment amb altres famílies. Posseïen 1.004 per­so­nes escla­vit­za­des. I de sobte la meva vida va can­viar, perquè, de cop, ja no era la per­sona que pen­sava. Pen­sava que era al cos­tat dels bons, dels abo­li­ci­o­nis­tes.”

Va començar a bus­car la seva veri­ta­ble iden­ti­tat. Va par­lar amb mem­bres de la seva família, que eren uns 150 dis­tribuïts per tot el món. Alguns assu­mien la culpa, d’altres deien que eren coses de l’època. Entre el 1640 i el 1807, el Regne Unit va escla­vit­zar i tra­fi­car sota la regu­lació de l’Estat més de tres mili­ons d’afri­cans a les seves anti­gues colònies.

Dilema moral

Dower va cofun­dar els Hereus de l’Escla­vi­tud per repa­rar el mal que havien fet els seus avant­pas­sats. La pre­gunta filosòfica que es feia era com es pot dema­nar perdó per una cosa que no has fet tu. El febrer del 2023 van viat­jar a Gra­nada i van dema­nar perdó. Hereus de l’Escla­vi­tud ara està inte­grada per més de cent famílies britàniques. I es va posar en con­tacte amb els repa­ra­ci­o­nis­tes britànics, els des­cen­dents dels esclaus que recla­men justícia des dels anys cin­quanta, quan el govern britànic va posar en marxa el sis­tema de reclu­ta­ment de tre­ba­lla­dors de les anti­gues colònies del Carib per tor­nar a aixe­car el país després de la Segona Guerra Mun­dial.

Una d’elles és Joan Joan, docu­men­ta­lista, des­cen­dent d’una gha­nesa tra­fi­cada a l’illa de Gra­nada, on els Tre­velyan tenien les plan­ta­ci­ons, i de qui només saben que es deia Mayaya i que molt pro­ba­ble­ment va ser esclava dels avant­pas­sats de John Dower. Joan Joan diu que, “per ser un repa­ra­ci­o­nista blanc, el pri­mer que has de fer és obli­dar que ets el cen­tre”.

Joan Joan parla de geno­cidi. Explica que els escla­vis­tes pre­nien la terra i la llen­gua als nadius afri­cans i així els arren­ca­ven la iden­ti­tat. “Terra més llen­gua és igual a lli­ber­tat”, asse­gura. Els col·loca­ven amb gent que no par­lava la seva llen­gua, així es va crear la llen­gua patwa, una bar­reja de mol­tes llengües afri­ca­nes. “Tots els meus amics negres tenen noms angle­sos com ara Samu­els, Evans, Wat­son, Kings­ton –exposa Joan Joan a aquest diari–; no són noms afri­cans o cari­benys, són el nom de l’escla­vista o el de la pro­pi­e­tat.

El 1833 el Par­la­ment britànic va abo­lir l’escla­vi­tud i va com­pen­sar els amos d’esclaus amb l’equi­va­lent a 24.000 mili­ons d’euros actu­als, uns diners que van estar pagant els ciu­ta­dans britànics durant gai­rebé dos segles fins al 2015. “La indig­nació va ser enorme quan ens en vam assa­ben­tar –diu la Joan Joan–. Esteu dient que heu estat tra­ient diners de la meva but­xaca negra, de la but­xaca de la meva mare negra, per liqui­dar el que vau fer als meus avant­pas­sats negres?”

“La repa­ració és col·locar les per­so­nes que el van patir al lloc on hau­rien de ser ara si no els hagues­sin pres les ter­res i les pro­pi­e­tats”. Tor­nar les ter­res, com­pen­sar l’edu­cació que no van tenir, la cul­tura, la iden­ti­tat robada. L’Església angli­cana ha creat un fons de 120 mili­ons d’euros per com­pen­sar les vícti­mes, que diuen que no és sufi­ci­ent. L’objec­tiu és que el rei demani dis­cul­pes pel que van fer els seus avant­pas­sats i que com­pensi les vícti­mes perquè part de la seva for­tuna avui dia prové de la pros­pe­ri­tat gràcies al comerç d’afri­cans com la Mayaya.

Però seria pos­si­ble aquest movi­ment repa­ra­ci­o­nista a l’Estat espa­nyol? “No, seria molt com­pli­cat”, diu a El Punt Avui José Anto­nio Pique­ras, direc­tor de la càtedra de la Unesco d’Escla­vi­tuds i Afro­des­cendència. Pri­mer, perquè a Espa­nya és més recent. El Regne Unit pro­hi­beix el comerç transatlàntic d’esclaus el 1807; Espa­nya, el 1820, però el tolera fins al 1866, sei­xanta anys més. El Regne Unit abo­leix l’escla­vi­tud el 1838; Espa­nya, el 1886, mig segle després.

Estat espa­nyol

Segon, perquè el tràfic va ser clan­destí a l’Estat espa­nyol durant 46 anys amb la com­pli­ci­tat de l’Estat i “en aquest temps entren prop de 800.000 esclaus a Cuba i és on es creen les grans for­tu­nes espa­nyo­les”, diu Pique­ras.

La base de dades de la UCL la publica Pique­ras a l’Estat espa­nyol amb el lli­bre Negre­ros, en què cita les famílies des­cen­dents d’escla­vis­tes: els Borbó, Primo de Ribera, Vidal-Qua­dras, la Casa d’Alba, López Lama­drid, Ramiro de Maeztu, les ger­ma­nes Koplowitz, Rodrigo Rato, els ger­mans Goy­ti­solo, Ruiz de la Prada, i cata­lans com l’expre­si­dent Artur Mas. El 25% del tràfic al segle XIX el fan cata­lans i el 22%, bas­cos. Però a l’Estat espa­nyol i a Cata­lu­nya encara no es parla de perdó ni de com­pen­sa­ci­ons com al Regne Unit. “És més difícil d’accep­tar aquí”, diu.

24.000
milions
d’euros van haver de pagar els britànics als esclavistes per abolir l’esclavitud des del 1833 fins al 2015.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia