“Vaig dir que buscaria solucions i això intento fer”

Fa molts anys hi va haver una candidata de Convergència; després, mai més. No s’han escollit dones perquè tampoc hi havia candidates. A l’Ajuntament vaig entrar amb Rafael Ros (del 2007 al 2015) i vaig ser regidora d’Ensenyament, de Promoció Econòmica, d’Ocupació, de Salut Pública... En el primer mandat d’ERC vam estar un any al govern; després, a l’oposició. El mandat 2019-2023, vam ser segona força i vam fer un pacte de govern amb ERC i vaig ser primera tinenta d’alcaldia.

No va ser possible un pacte amb el PSC, que era el nostre objectiu. Així que vam decidir tirar endavant en minoria, amb acords puntuals. Aquest primer any ha estat bé quant a resultats, aprovació de projectes. Amb l’oposició, malgrat fer una oposició dura –alguns, dura i constructiva; d’altres, dura i no tan constructiva–, hem aconseguit aprovar el pressupost. Al maig vam fer una incorporació de romanents de gairebé 6 milions per tirar endavant diversos projectes. Amb l’acord de pressupost ens vam comprometre a fer un acord d’inversions.

Pensem que al municipi ja hi ha hagut molt temps d’allò de “qui dia passa any empeny” i no hem pensat en els nostres ciutadans. En clau de projectes per a les entitats, culturals, esportives, juvenils, hi ha la demanda històrica d’un espai. S’ha fet un procés de participació ciutadana amb les entitats per tal de definir quin era l’espai que volien. Ja s’ha fet i estem debatent.

Es farà el que surti de la taula paritària amb les entitats, l’oposició i el govern.

Quant a grans inversions, estem treballant en un projecte de rehabilitació de la rectoria vella de Santa Agnès. També estem treballant en el projecte de rehabilitació del casal dels joves de Santa Agnès. I en el projecte d’arranjament de la terrassa del centre cultural de la Torreta, que donarà ús a l’espai de joves, tancat des de fa més de deu anys. Estem treballant també en la rehabilitació de les cases dels mestres de la Torreta, per fer habitatge d’emergència. També tenim entre mans un espai per a la gent gran a l’antic ajuntament. És un model amb planta baixa amb un espai més assistencial, tipus centre de dia o servei d’atenció integral en l’àmbit rural (Saiar). A sobre d’aquest espai es farà habitatge dotacional per a gent gran i, al costat, un altre recurs també per a la gent gran, de caràcter més lúdic. Si tot va rodat, que a l’administració és complicat, podrem començar a construir cap a finals de mandat. Mentrestant, hem llogat un espai per fer un centre de trobada per a la gent gran.

A la Roca hi ha molta necessitat de tot. Hem aprovat el pla local d’habitatge i ara haurem de començar a implementar-lo. Però no tenim tècnic d’habitatge; la plaça està creada i l’hem de treure a concurs. Intentar desenvolupar un pla local d’habitatge sense tècnic d’habitatge és gairebé impossible.

Tenim moltíssima feina i és un govern en minoria. No és fàcil, s’ha de pactar tot absolutament. Però estic convençuda que si portem bons projectes que són bons per al municipi, negociarem més o menys amb l’oposició, però al final, amb voluntat d’acord, trobarem consensos i podrem tirar-ho endavant.

La Roca (6.000 habitants), la Torreta (3.000) i Santa Agnès de Malanyanes (2.000). Tots tres, amb personalitat pròpia. Tenim dues festes majors d’hivern, tenim dues festes majors d’estiu a cada nucli, tenim tres camps de futbol, tenim dos centres culturals i un centre cívic, tenim dues piscines... La gent de la Torreta té poca tendència a venir a la Roca, molt poca. La de Santa Agnès, potser una mica més, però tampoc gaire. De sempre, des de l’Ajuntament, no ara, de tota la vida, s’ha respectat molt aquesta identitat pròpia. A vegades és complicat fer xarxa entre els tres municipis. Però vaja, tothom que ha estat a l’alcaldia s’hi ha trobat!

Sempre vaig dir que seria una alcaldessa valenta, que buscaria solucions i que prendria decisions, i això intento fer, però a vegades no és fàcil. També he de dir que tenim una organització, d’estructura d’Ajuntament, que és la que et permet tirar endavant, molt debilitada. No hi ha hagut una cultura de fer política de recursos humans amb cara i ulls en aquest Ajuntament des de fa 20 anys, potser 30? Falten moltes mans. Hi ha peces clau que no tenim. No tenim tècnic de medi ambient, que ara és fonamental amb tota la transició energètica i tota la crisi climàtica. És complicat treballar així. Sí que tenim l’assistència de dues tècniques del Consell Comarcal, però al final atenen diversos ajuntaments.

No en tenim. En matèria de serveis socials, tenim la dotació del Consell Comarcal també. Pensa que quan vaig entrar a governar totes les treballadores de l’equip de serveis socials estaven de baixa. Ara estan totes treballant. Nosaltres som conscients de la importància de tenir un bon equip de serveis socials. També hem llogat un local i hi farem obres perquè les treballadores socials tinguin un lloc digne on desenvolupar la seva tasca, que és emocionalment dura. Els usuaris estan en una situació fràgil i fins ara no tenien una ubicació.

No s’ha treballat per l’organització interna, per tenir un bon organigrama, per tenir clares les funcions. Tothom va fent. Estem en un moment en què hem de tirar endavant tot allò que tenim engegat i també hem d’aturar-nos per revisar la situació de les persones que fan que surtin els projectes. Al final, els regidors, els polítics, poden estar més o menys formats en una àrea concreta, però el que han de fer és marcar línies estratègiques i tenir les eines, les persones, que materialitzin aquestes línies estratègiques. Quan no tens aquestes persones, tot es complica. L’última valoració de llocs de treball és de fa 20 anys; els sous no es toquen de fa molt temps. Són demandes no sols salarials, també de formació, de condicions laborals. M’ha tocat afrontar-ho com a alcaldessa i no amagaré el cap sota l’ala. També he d’assumir responsabilitats, ja que en l’anterior mandat vaig ser primera tinenta d’alcaldia.