síria
França aprova una ordre de detenció contra Baixar al-Assad amb validesa en tota la UE
L’acusació particular destaca que és “la primera vegada” que una jurisdicció nacional reconeix que la immunitat personal d’un cap d’Estat en exercici no és absoluta
El Tribunal d’Apel·lació de París ha validat aquest dimecres una ordre de detenció contra el president sirià, Baixar al-Assad, que queda així desposseït de la seva immunitat com a cap d’Estat per la seva responsabilitat en diversos atacs amb armes químiques en 2013, i que té validesa en tota la Unió Europea.
Aquest dictamen va ser considerat “històric” per les advocades de l’acusació particular, que en declaracions a la premsa van destacar que és “la primera vegada” que una jurisdicció nacional reconeix que la immunitat personal d’un cap d’Estat en exercici no és absoluta.
Les lletrades, que no s’han volgut pronunciar sobre el fons de la resolució perquè encara no havien tingut temps d’examinar l’argumentació, han destacat en qualsevol cas que ve a certificar la vigència de l’euroordre emesa per un tribunal d’instrucció francès el mes de novembre passat.
En la pràctica, segons ha precisat Clémence Witt –una de les advocades de l’acusació particular–, això significa que Baixar al-Assad hauria de ser detingut en cas d’entrar en qualsevol dels països de la Unió Europea.
Witt ha recordat que, en principi les euroordres tenen un caràcter gairebé automàtic, encara que en la pràctica el país en qüestió pot fer un examen formal abans de lliurar a una persona reclamada per un altre Estat de la UE.
L’advocada ha assenyalat a més que aquesta ordre d’arrest francesa també podria ser utilitzada per altres països extraeuropeus.
L’acusació particular s’ha felicitat perquè la validació del mandat d’arrest significa igualment que Al-Assad serà jutjat, i això podria organitzar-se fins i tot sense ser present.
La Fiscalia Nacional Antiterrorista havia demanat a la sala d’instrucció del Tribunal d’Apel·lació de París que s’anul·lés l’ordre d’arrest per considerar que la immunitat d’un cap d’Estat en exercici només pot decaure per procediments de jurisdiccions internacionals, com la Cort Penal Internacional, i no d’instàncies nacionals.
En aquest procediment, que de moment és l’únic pel qual es considera que no pot fer valer aquesta immunitat a França, Al-Assad està acusat de ser còmplice de crims contra la humanitat pels atacs amb gas sari en diverses ciutats sirianes l’agost de 2013 que, segons els serveis secrets estatunidencs, van causar més d’un miler de morts.
També estan inculpats el germà del president sirià, Maher, com a cap d’una unitat d’elit de l’Exèrcit, i dos generals. La diferència és que cap d’aquests tres podien emparar-se en la immunitat presidencial.
Els atacs es van dur a terme en el marc de la repressió del règim d’Al-Assad contra les protestes en contra seva iniciades en 2011 i que van derivar en una guerra civil que ha provocat des de llavors centenars de milers de morts i milions de desplaçats dins i fora del país.
