Gaietà Gómez i Fierro
Portaveu d’Acord Municipal per Mont-ras, a l’oposició al municipi
“Fem nosa; però alguna idea que ens tomben, l’acaben adoptant”
“Veig un govern molt continuista, que no ha presentat projectes als Next Generation, per exemple, perquè manquen tècnics”
“Si ens volen tenir al costat, encantats de dialogar [pel POUM]. Però que no sigui només informar-nos de decisions preses”
El portaveu de l’Acord Municipal per Mont-ras (AMM), Gaietà Gómez, retorna al consistori després de dos mandats absent, amb la prioritat d’un POUM més residencial per al poble.
Com ha vist el primer any d’aquest mandat?
Pel nostre grup, el balanç és pobre. No s’ha avançat en el desenvolupament dels sectors SAU-3 ni SAU-4, ni en un nou POUM. Però és que ja venim d’un mandat anterior i fins i tot ens podríem remuntar al 2008. Veig un govern molt continuista, que no ha presentat cap projecte als Next Generation, per exemple, perquè manquen tècnics. I ara ja és tard per recuperar alguna petita acció, com ara haver instal·lat algun carregador per a vehicles elèctrics.
Pel que fa a l’urbanisme, què resoldria un POUM?
Defensem des del 2007 anar més enllà de les normes subsidiàries vigents. Però la tramitació va quedar encallada en les al·legacions, després de la moció de censura. Discrepem del futur del SAU-4, que havia estat sòl urbà residencial i després es va passar a terciari.
La zona ja s’ha començat a desenvolupar. Té marxa enrere?
Les darreres naus que s’han fet estan integrades, però les futures podrien fer fins a 16 metres d’alçària. I han aparegut parcel·les a la venda a Wallapop. Vam plantejar un canvi d’ús i l’alcaldessa va dir que no era fàcil. Però si hi estan d’acord, per què no ens hi posem plegats i comencem a moure papers amb la Generalitat?
D’aquest sector penjava el terreny per al centre cívic, i potser més ingressos en concepte d’impost d’activitats econòmiques.
Però no podem pensar en els ingressos municipals, sinó en el fet que els veïns puguin viure tranquils. Un polígon de naus implica camions circulant de dia i aparcats enmig de la foscor a les nits, a més de pol d’atracció per a curses il·legals, botellots, que tampoc podrem controlar amb un agent que tenim com a policia local. El consistori ja ingressa prou amb els radars.
M’obre un nou tema. Com els valora, després d’un any en marxa?
Es pot haver pacificat el trànsit, però es va generar molta confusió amb la instal·lació de les cinc caixes, però com que només hi ha un aparell itinerant, al final tothom sap quina multa, o es publica si es fa el canvi. La gent corre igual, o frena i corre més després. Manca civisme. Però el que apreciem és que dels 583.000 euros en sancions l’any passat, 200.000 van acabar ingressats a l’Ajuntament. I els aparells són d’una empresa, recordem-ho. D’on traurem aquests 200.000 euros si un bon dia l’empresa decideix retirar-se? Hi haurà altres solucions a part d’apujar impostos?
Quines?
Per exemple, els ressalts, o la senyalització horitzontal que vam reclamar al mateix carrer de Torres Jonama, però a la banda de l’escola bressol. Sembla que fem nosa, perquè sis regidors del govern van votar que no, i al cap de dos mesos van adoptar la solució: van pintar el ferm amb els nous ressalts. Passa sovint...
Les relacions no són fluides?
Ells són sis regidors, tenen majoria i governen, i nosaltres només tres, ho tenim clar. Però sap greu, perquè també volem fer propostes constructives, i en aquest cas ens la van tombar alegrement, o en una altra contra la guerra de Gaza, que com a mínim tenia marge de ser esmenada i trobar-hi un punt d’acord. No poden oblidar que a l’AMM ens van votar 288 veïnes i veïns que també han de tenir veu i ser escoltats.
En alguna cosa coincideixen?
Estem d’acord, per exemple, en els descomptes que es van aprovar en l’IBI per als veïns que instal·lessin plaques fotovoltaiques, un 50%. Tot i que nosaltres hauríem anat una mica més enllà dels tres anys i el màxim de 250 euros. Hi havia marge per arribar a quatre anys i sense límit anual, perquè serien potser uns 14.000 euros i l’alcaldessa o els altres edils podrien haver-se retallat una mica els salaris i bonificar un any més.
Quines propostes veu factibles?
De cara a l’estiu, convindria alguna solució al col·lapse del carrer de Torres Jonama, que el 80% de conductors que van cap a Palafrugell, Calella o Llafranc fan servir com a drecera. Potser la resta de l’any això ja pot anar en certa manera bé per als comerciants. Però els vespres que hi ha concerts a Cap Roig o els moments d’operació tornada, alguns veïns amb gual s’han arribat a esperar més de deu minuts per poder sortir de casa seva. Hauríem d’escoltar els veïns del carrer, els dels altres barris, els comerciants, i mirar de trobar-hi alguna solució, com ara deixar-lo de sentit únic de sortida.
Segurament part del problema també és que els GPS indiquen als conductors la ‘drecera’ més curta.
Sí, una regidora del grup ja ho va comentar en un ple, però sempre hi hauria l’opció de contactar amb Google o els fabricants i demanar-los que hi fessin algun canvi. En altres llocs s’ha fet així.
Una de les novetats d’aquesta temporada és que tindran abalisament a les platges. Com ho valoren?
En quedàvem fora, i vaig fer consultes amb Palamós. Vam plantejar alguna solució, per protegir-nos de la massificació d’embarcacions que tenien límits en els altres municipis, i s’ha acabat actuant. Potser també hi ha hagut part d’allò d’acció nostra abans de la reacció seva.
Per acabar, i veient que s’ha reobert el debat del POUM, creuen que poden arribar a un mínim acord, a diferència del 2008?
Si ens volen tenir al costat, encantats de parlar-ne i dialogar. Però que no sigui només informar-nos de decisions preses i prou. Creiem que cal més sòl residencial al SAU-4, i el govern ho fia tot a l’altre SAU-3, on sabem que una part del terreny ha canviat de mans i altres propietaris, els petits, no poden invertir encara, i habilitar la part de cessions per a habitatge social, que és una altra promesa de Junts per al mandat. No és fàcil, i d’aquí a tres anys, quan veiem què s’ha fet, en parlarem.
Al SAU-4, creuen que el centre cívic té solució?
L’Ajuntament té la parcel·la i la Generalitat hi havia de posar un milió d’euros per les obres de l’autovia C-31. Es van gastar 150.000 euros per a l’avantprojecte i tenim dubtes que encara hi hagi els 850.000 euros disponibles. Però, si hi són, es podrien reclamar per rehabilitar algun altre equipament municipal o fer un centre cívic o espai polivalent més petit.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.