Puigdemont demana l’amnistia al Suprem pel ‘cas Tsunami’

La defensa de Carles Puigdemont ha demanat al Tribunal Suprem (TS) que li apliqui la Llei d’Amnistia pel ‘cas Tsunami’, encara que no s’hi hagi arribat a cap judici ni tan sols les qualificacions prèvies. La causa l’investiga el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona per a la majoria dels investigats, però en el cas de Puigdemont -com també Ruben Wagensberg-, aforat per ser eurodiputat en el moment d’obrir-se la causa per terrorisme, l’expedient va passar primer a l’Audiència Nacional i posteriorments al Suprem. La defensa de Puigdemont, encapçalada per l’advocat Gonzalo Boye, considera que els fets objecte del procediment s’engloben en els descrits a la norma aprovada pel Congrés de Diputats i validada pel rei Felip VI, més quan es consideren que les manifestacions convocades per Tsunami Democràtic se circumscriurien en l’exercici del dret de manifestació.

El Suprem s’ha oposat a aplicar l’amnistia a Puigdemont en una altra causa, la que l’investiga per presumpta malversació en l’1-O. El jutge Pablo Llarena va negar-se dilluns a aixecar les ordres de detenció en un polèmic auto en que se interpreta a la seva manera la Llei de l’Amnistia.

“En el cas present no es donen els requisits necessari, tant legalment com jurisprudencial, per entendre que els fets objecte d’investigació puguin ser exclosos de l’àmbit d’aplicació de la llei”, afirma l’escrit de la defensa al Suprem. En concret, el text considera que aquests fets “no passen de l’exercici legítim del dret de manifestació”, per la qual cosa “no poden ser enquadrats” dins del que les directrius europees estableixen com a terrorisme.

La interpretació de la defensa recorda el cas de Kurdistan, i l’adapta al cas català, seguint les recomanacions del Consell d’Europa que “recomana abstenir-se de criminalitzar manifestants catalans presentant les manifestacions com si es tractés de delictes relacionats amb el terrorisme, fet que comportaria la banalització del concepte mateix de terrorisme”.

La defensa de Puigdemont tampoc creu que en aquelles manifestacions es causessin intencionadament violacions greus dels drets humans. En aquest sentit subratlla que la mort d’un turista francès per un atac de cor en el marc d’una de les manifestacions “no guarda cap relació” amb aquesta protesta i, per tant, “no pot ser qualificada d’intencionada ni causada per ningú específic, sinó per les pròpies circumstàncies i doléncies mèdiques del traspassat”.

La causa per terrorisme del jutge Joaquín Aguirre es va obrir setmanes abans d’aprovar-se l’amnistia. Hi inclou Puigdemont, Marta Rovira, ruben Wagensberg i una desena més de persones com a investigades per les manifestacions i protestes de Tsunami per la sentència del 1-O.

A l’abril la instructora del Suprem va citar Puigdemont i el diputat Ruben Wagensberg, actualment exiliat a Suïssa, a declarar voluntàriament, però amb l’entrada en vigor de l’amnistia va suspendre els interrogatoris. Això no obstant, el passat 18 de juny, Puigdemont es va presentar a París davant les autoritats franceses, que li van notificar formalment el procediment obert contra ell pel cas Tsunami.

No és el primer litigi amb el jutge Aguirre. El líder de Junts, el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, i l’advocat Boye han presentat una querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels delictes de prevaricació i malversació contra el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre. També demanen la mesura cautelar d’apartar-lo del ’cas Volhov’, que investiga suposades ingerències russes en el ‘procés’ perquè no segueixi actuant ni prengui represàlies contra els querellants. Les defenses creuen que el magistrat “instrumentalitza la creació de peces separades amb una finalitat il·legítima i il·lícita, que no és altra que burlar el compliment de les resolucions dictades pels seus superiors jeràrquics”.