Alerta Solidària carrega contra l’Audiència Nacional per no amnistiar els encausats a l’operació Judes

El col·lectiu Alerta Solidària ha carregat contra “l’argúcia jurídica” de l’Audiència Nacional (AN) després que hagi plantejat consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si l’amnistia es pot aplicar als encausats a la causa coneguda com operació Judes.

El portaveu, Martí Majoral, ha assegurat que els dubtes de l’Audiència Nacional són “falsos” i un “intent forçat” per no haver d’amnistiar els CDR. Així i tot, està convençut que Europa els exonerarà, i ha assenyalat que anteriorment ja ha perdonat altres acusats per delictes de terrorisme i sang vinculats a conflictes polítics a França i el Regne Unit. Aquest dimecres a la tarda unes 150 persones s’han concentrat a Sabadell per rebutjar el nou pas de l’AN i donar suport als encausats per l’operació Judes.

Malgrat que tant les defenses com la fiscalia han sol·licitat la mesura de gràcia pels 12 acusats, els magistrats de l’Audiència Nacional Alfonso Guevara, Jesús Eduardo Gutiérrez i Carlos Fraile van donar dimarts un termini de tres dies a totes les parts personades en el procediment perquè es pronunciïn sobre si veuen convenient plantejar la qüestió “davant els dubtes” que l’amnistia pugui contravenir “greument” i suposar una “infracció patent” del dret comunitari.

En el seu escrit, els jutges recalquen que els investigats estan acusats de delictes com ara pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa, i afegeixen que, si bé els fets que els imputem queden dins del barem temporal que estableix la llei, tenen dubtes sobre l’encaix dels fets investigats i les excepcions que estableix la norma respecte el delicte de terrorisme, segons el dret europeu. “Malgrat que alguna de les defenses va sostenir que els fets atribuïts als seus defensats no estaven inclosos a la Directiva europea, aquest tribunal no està d’acord amb aquesta afirmació”, apunten, perquè “la finalitat” de les accions dels CDR “encaixa perfectament en el que es denomina com a grup terrorista’”. El mateix passa, segons els jutges, en els delictes de tinença i fabricació d’explosius i d’estralls en grau de temptativa, i que segons el criteri de la sala també quedarien exclosos de la llei perquè es poden emmarcar en el que diu la directiva comunitària que descriu que és i que no és terrorisme. “En definitiva, podem afirmar que... els fets que s’imputen estarien inclosos clarament a la Directiva a la qual es refereix la Llei d’amnistia”, i per tant quedarien exclosos de l’aplicació de la norma, a parer seu.