El Suprem tira d’artilleria pesada i fa el primer pas per recórrer l’amnistia al TC

El Suprem ha dit que prou, fins aquí hem arribat, i ha decidit començar anar definitivament a totes per torpedinar l’amnistia. La sala penal de l’alt tribunal —–formada pels magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez, Antonio del Moral, Carmen Lamela Díaz i Leopoldo Puente— ha donat deu dies a les parts de dos procediments perquè es pronunciïn si cal presentar una qüestió d’inconstitucionalitat contra el conjunt de la llei davant el Constitucional (TC). L’argument del Suprem és que la norma permet amnistiar els delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat en dues causes obertes contra tres manifestants independentistes per participar en protestes l’octubre del 2019 a Barcelona i Girona però, alhora, sosté que cal elevar una qüestió d’inconstitucionalitat pels dubtes que té sobre el seu encaix amb la carta magna. Un moviment que suposa un salt d’escala respecte l’hostilitat que l’alt tribunal havia mantingut fins ara respecte la mesura de gràcia, i que es focalitzava en delictes com el de malversació. Ara l’esmena, ja és a la totalitat, ja que considera que la llei pot ser discriminatòria per, entre altres motius, vulnerar el dret a la igualtat davant la llei.

A criteri de la sala penal, les objeccions de constitucionalitat “consisteixen a entendre que la referida norma, en la mesura que vincula l’amnistia a que els actes tipificats com a delicte sobre els quals opera s’haguessin comès en el context de l’anomenat ’procés independentista català’, estableix un tractament molt rellevant i evidentment desigual dels delictes comesos i dels seus autors i partícips, exclusivament determinat en funció de la seva ideologia o dels seus propòsits polítics, sense motiu o causa constitucionalment acceptable que pogués justificar el tractament discriminatori”. I segons el seu raonament, això resulta inconciliable amb el dret a la igualtat davant la llei, i no troba cap fonament que pogués justificar aquest tracte discriminatori “que constituiria una decisió legislativa arbitrària”. Per al tribunal, també s’ha pogut conculcar el principi de seguretat jurídica, “en la mesura que, si es considera acomodat a la Constitució aquesta manera de procedir, qualsevol futura amnistia de nous delictes comesos sota l’impuls d’aquesta mateixa ideologia o de qualsevol altra, només que els seus promotors o partidaris arribessin a majories parlamentàries suficients per a l’aprovació d’una llei orgànica, o un nombre de diputats suficients per contribuir a la formació d’aquesta majoria, també s’hauria d’entendre d’acord amb la Constitució, amb la inseguretat jurídica que així es generaria i amb els innegables efectes criminògens que pogués comportar”. A més, considera que es pot veure erosionat el principi d’exclusivitat jurisdiccional proclamat davant dels altres dos poders de l’Estat --executiu i legislatiu-- en no comptar l’amnistia, a diferència de l’indult, amb el suport constitucional que habiliti per a tal ingerència. Per tot plegat, trasllada la resolució a les parts i al ministeri fiscal perquè en el termini de deu dies facin al·legacions sobre l’oportunitat de plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat.