política
Vox deixa el PP al País Valencià pels menors acollits
L’acollida dels menors immigrants és el detonant que, després de les moltes crisis matrimonials viscudes amb el PP, finalment ha portat Vox a abandonar els governs de coalició entre la dreta i la ultradreta com el del País Valencià presidit per Carlos Mazón i quatre més (Aragó, Múrcia, Castella i Lleó i Extremadura) i a fer oposició també a les Balears. “Els acords de govern estan trencats com a conseqüència de l’agressió de Feijóo. El comitè executiu acorda retirar el suport als governs, els vicepresidents anunciaran la seva dimissió demà [per avui] i Vox passarà a l’oposició lleial i contundent als pactes cada cop més habituals entre Sánchez i Feijóo”, va afirmar ahir el líder de Vox, Santiago Abascal, després d’una tensa reunió de dues hores de l’executiva, quan ell preveia que fos un tràmit d’una hora per comparèixer a les vuit del vespre i no a dos quarts de deu, com va succeir. La sortida de Vox de la Generalitat valenciana pel fet d’acollir 23 menors (a la Generalitat de Pere Aragonès li toca acollir-ne 31) representa l’adeu institucional de Vicente Barrera Simó, torero retirat que exercia com a vicepresident i conseller de Cultura i Esports des del juliol del 2023 i que al juny rebia un expedient sancionador de la Junta Electoral Central per utilitzar el càrrec per atacar la llei d’amnistia durant la campanya de les eleccions europees; Elisa Núñez, consellera de Justícia, i José Luis Aguirre Larrauri, titular d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Abans, atac a la memòria
El divorci unilateral, però, no va impedir que hores abans de la trencadissa el PP i Vox deroguessin ahir la llei de memòria històrica i aprovessin en el seu lloc a les Corts valencianes la llei “de concòrdia” [sic] que equipara el franquisme i la democràcia i no condemna la dictadura. La Moncloa, de fet, ja ha activat l’article 33.2 de la llei del Tribunal Constitucional per reescriure la llei perquè “condemni expressament el franquisme”, un pas previ a la presentació d’un recurs al TC.
Oposició a les Balears
En el cas de les Balears, on Vox no és part del govern, la presidenta Marga Prohens viurà des d’ara sense tenir garantit el vot a les lleis i els pressupostos. A Castella i Lleó, la cara més visible de l’adeu és la del vicepresident Juan García Gallardo, elegit el 2022 i cèlebre per voler implantar un protocol antiavortament que infantilitzava la dona i violava els seus drets, i que va ser frenat pel baró popular Alfonso Fernández Mañueco. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, compareixerà avui per valorar l’abandó de Vox, però ahir al Congrés en privat els populars no sabien dissimular l’eufòria per un “regal” imprevist que dona centralitat al PP i alhora dinamita el discurs de Sánchez d’unir les dretes. “Ni els seus càrrecs ni els seus votants ho entenen”, sosté Miguel Tellado (PP). “A qui no li agrada un regal a l’estiu?”, ironitzava un alt dirigent del PP. “Si Feijóo vol estafar els seus electors i continuar aplicant polítiques socialistes i globalistes, ja s’ho farà”, etziba Abascal, que està convençut de rendibilitzar la mà de ferro amb la immigració en un moment en què Alvise Pérez (S’ha Acabat la Festa) li disputa el flanc ultra i que diu que no podria sortir al carrer i mirar els votants si no fa aquest pas.
Retrets a la Generalitat
L’endemà que la Conferència Sectorial d’Infància celebrada a Tenerife aprovés el repartiment de 400 menors amb l’abstenció de Carles Campuzano en nom de la Generalitat de Catalunya, el conseller va haver d’escoltar la crítica de Junts per no plantar-se amb més fermesa i haver votat no, i alhora del PSOE i Sumar per una pretesa insolidaritat catalana. “Absolutament incomprensible i injustificable. Inexplicable”, reprotxava Íñigo Errejón (Sumar). “Aquí alguns confonen solidaritat amb abús i imposició. En el nou repartiment Catalunya torna a ser la comunitat més tensionada. Són menors no acompanyats i les coses s’han de fer bé, i Catalunya ha de tenir veu”, denuncia Míriam Nogueras (Junts) en sentit oposat.