Recorren contra la suspensió cautelar del decret de règim lingüístic a l’escola

La Plataforma per la Llengua ha presentat un escrit per recusar els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que han suspès cautelarment el decret de règim lingüístic de l’escola catalana. Segons explica l’ACN, en el cas del jutge Javier Aguayo, l’entitat considera que va fer declaracions partidistes arran de la missió d’eurodiputats que el desembre passat es va desplaçar a Catalunya per observar el model d’immersió lingüística. A més, recorda que va acusar la Generalitat de no col·laborar i d’’”ingerir-se” en temes judicials, i fins i tot va tractar d’”herois” els pares que havien presentat denúncies pel 25% d’ensenyament en castellà, posant-se així ja a favor d’una part abans de jutjar res. La recusació també considera que la interlocutòria s’extralimita i anticipa el que hauria de resoldre la sentència. Alhora, l’entitat ha presentat un recurs de reposició per evitar la suspensió cautelar del decret i un escrit d’oposició contra el plet presentat per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe.

Com ha explicat l’exjutge Ramon Llena, assessor jurídic de la Plataforma per la Llengua, “un jutge no pot fer un posicionament tan clar a favor d’una de les dues parts, com ha fet Aguayo”. Des de l’entitat opinen que la suspensió “no es pot justificar de cap manera”, perquè, en un procediment contenciós administratiu “hi ha la presumpció legal que les actuacions de les administracions són ajustades a dret, i això només es pot defugir o contrariar amb un pronunciament sobre el fons de la qüestió”. A més, afegeix l’organització, “tampoc hi ha cap fonament de risc” a l’hora de mantenir vigent el decret, perquè el fet de mantenir-lo “no té efectes immutables ni irreparables”. També considera que la suspensió del decret “pertorba de manera greu l’interès general” perquè “impedeix als centres millorar les eines i reforçar els procediments per aconseguir un major equilibri lingüístic”. Alhora, l’entitat afirma que la interlocutòria “no és pròpiament una mesura cautelar ni una valoració defensiva de drets en risc, sinó una anticipació de la decisió final amb un judici previ a les al·legacions i proves de les parts, que és del tot al marge de l’objectiu, la finalitat i les garanties d’una mesura cautelar”.

En un nivell més tècnic, la Plataforma per la Llengua també explica que dels cinc jutges que havien de formar el tribunal (Javier Aguayo, Maria Luisa Pérez, Francisco José Sospedra, Andrés Maestre i Elsa Puig), dos (Maestre i Puig) no formen part de la plantilla de la Sala del Contenciós Administratiu “i, per tant, la integració en el tribunal s’havia de comunicar a les parts (per valorar si tenien causes d’abstenció i recusació) i no es va fer”. “A més, a última hora, Puig no va participar en la valoració de les mesures cautelars i el canvi tampoc no es va comunicar en cap moment a les parts”, constata l’entitat, que hi afegeix que en el cas de Sospedra i Pérez, “tampoc no s’informa de per què formen part del tribunal”. I rebla: “Fins i tot si se’ls va assignar el cas de manera no arbitrària ni discrecional, com que no se n’informa enlloc, les parts no poden saber-ho amb seguretat”.