Política

Francesc Juzgado i Mollá

Alcalde de Parets del Vallès (PSC)

“Parets del Vallès és el que és gràcies a la indústria que té”

“Mantenir els set regidors, venint d’una moció de censura, ens va permetre revalidar la coalició amb Sumem Esquerres a Parets”

“A banda dels projectes del PAM, hem hagut d’afrontar actuacions sobrevingudes del final del mandat anterior”

És la primera vegada des del retorn de la democràcia que l’Incasòl fa una actuació a Parets o hi inverteix On ha enganyat ERC? Dient que al Plàtan no es construiria mai, que érem nosaltres els que enganyàvem

Francesc Juzgado i Mollá va néixer el 1956 a Barcelona, però de ben petit ja va anar a viure a Parets del Vallès. Ha estat alcalde del municipi des del 2021 fins al 2023, arran d’una moció de censura amb Sumem Esquerres a Parets (Seap). I arran de les municipals de l’any passat va revalidar el pacte amb Seap. Abans, el 2018, va agafar el testimoni del llavors alcalde, Sergi Mingote. Ha ocupat les àrees de Territori, Hisenda i Cooperació, Urbanisme i Medi Ambient, entre d’altres. Abans de dedicar-se a la política, va ser directiu de vendes en l’empresa privada. Per la seva edat està jubilat, però es dedica a la política en actiu, ja que la porta a la sang. Malgrat un entrebanc de salut aquest 2024, ha reprès l’alcaldia, que li dona vida.

Com valoren els resultats del 2023, en què el PSC va obtenir set regidors, venint d’una moció de censura?
El resultat és positiu, perquè mantenir els set regidors del 2019, venint d’una moció de censura, que normalment sempre diuen que pot castigar, ens va permetre revalidar la coalició amb Sumem Esquerres a Parets, una relació que era i és molt bona. La població va tenir en compte d’on veníem, el que fèiem i el nostre projecte. Un projecte que es va trencar per dinou mesos el 2019 i que hem reprès, que no és fàcil. Sembla poc temps, però és molt temps per desfer coses.
Per què Sumem Esquerres el 2019 va pactar amb ERC i després va venir la moció de censura el 2021?
Sempre feia la broma a Sumem Esquerres, perquè al final això és un poble; per molt que siguin 19.000 habitants, la gran majoria ens coneixem, i els deia: “Us heu equivocat –quan ens van fer fora–. Els socis naturals som nosaltres.” I el temps ens va donar la raó. Els que ens van demanar fer la moció de censura el 2021 va ser Seap; el PSC no la va demanar. Primer, perquè pensava que una moció, o l’argumentes molt bé, o pot passar factura. I ens va costar la decisió, s’han de valorar més coses. A mi la política m’agrada per vocació, no pel poder. El dia que em quedi a casa, que em tocarà, això és normal, ho faré amb molt de gust. No trobaré a faltar depèn de quines coses; el dia a dia, sí, perquè és molt maco.
Quins són els grans projectes del mandat? En la investidura van dir que serien els joves...
Sí, els joves i l’habitatge són dos temes cabdals. D’aquest primer any, en faig una valoració força positiva. Al final, en coalició amb Sumem Esquerres ja encadenàvem dos anys, i va ser molt fàcil ajuntar el nostre programa amb el seu i fer entre tots dos el pla d’actuació municipal. A banda dels projectes del PAM, també hem hagut d’afrontar actuacions sobrevingudes del final del mandat anterior, un parell de sorpreses a última hora.
Quins imprevistos?
A la piscina coberta Miguel Luque, on estava previst canviar la coberta, vam tenir un despreniment d’una biga. La piscina té 37 anys; per tant, ens hi hem trobat moltes sorpreses, normal per l’antiguitat que té. Per exemple, columnes amb tota l’estructura metàl·lica malmesa, pel pas del temps o la humitat. Un fet que ha fet disparar una mica més el pressupost i allargar-lo en el temps, perquè hem decidit tancar-la i no l’obrirem fins que tinguem la seguretat que no ens hi trobarem més sorpreses. És gairebé com fer-la nova: hem fet no només les cobertes, sinó que arran d’unes obres que va afrontar el govern anterior, el “govern plural” que s’autoanomenava, es va canviar el vas de la piscina, i durant les reformes va quedar tot el tema de la climatització en funcionament. Això va fer que les màquines es fessin malbé amb tota la pols de les obres i hem hagut d’afrontar també el canvi de tot el sistema de climatització.
Les goteres a la residència d’avis Pedra Serrada seria l’altre imprevist?
És un altre dels projectes que vam afrontar i que s’ha acabat durant aquest any. És municipal i la gestió la porta la Fundació Sanitària Mollet, encara que anem discutint sobre el nombre de places públiques i privades amb el Departament de Drets Socials. La Generalitat ha anat transformant moltes places a públiques, i en darrer terme hi quedaven dotze places privades, que es podien dedicar a la gent gran del poble amb la seva llista d’espera, i aquí els vam dir que no. Si volen, seiem per programar una ampliació. No hi podem posar més diners, ens va costar sis milions d’euros. Hi havia goteres, i també hem afrontat la climatització de totes les habitacions per als residents. Vam iniciar el procés el 2023, amb fons Next Generation, i ara hem engegat la climatització i els avis estan contentíssims.
Parets és zona de mercat residencial tensionat. Quins projectes hi ha en marxa per augmentar el parc d’habitatge públic?
Hem acabat de signar un conveni amb l’Incasòl per a la construcció de 58 habitatges de protecció oficial i de lloguer. És un espai nou que s’està començant a desenvolupar. L’espai central, davant del centre d’atenció primària i del parc Sot d’en Barriques. A la tardor es començarà amb la urbanització de l’espai central, i serà la primera vegada des del retorn de la democràcia que l’Incasòl inverteix a Parets o hi fa una actuació. Per tant, estem molt contents que sigui així.
L’Incasòl també ha anunciat la compra de dos terrenys, a la zona del Plàtan, per a la construcció de 116 habitatges públics a preu assequible de compra i de lloguer.
L’Incasòl va arribar a un acord amb algun promotor, m’imagino, i els va comprar els terrenys. Amb els 58 de la zona central, iniciativa municipal i de l’Incasòl, puc agafar compromisos, amb els altres 116, cap. Anteriorment aquest promotor va fer una proposta de modificació del pla especial que en aquesta zona preveia la construcció de 116 habitatges. Aquest promotor no volia fer pisos, estava més dedicat als temes del comerç. Ell ens cedia el 51% del sostre edificable d’aquest espai per poder fer nosaltres 40 habitatges. En el 49% restant, hi anava una superfície de comerç, carrers, rotonda nova, etc. Unes idees que havíem començat a tractar amb l’Incasòl, però sense cap conveni. Es va presentar a la comissió, ens hi van fer al·legacions, vam corregir i al final ho van denegar. Al cap d’un temps, l’Incasòl acaba comprant els terrenys i funciona com un promotor. On ha enganyat Esquerra Republicana, aquí a Parets? Dient que al Plàtan no es construiria mai, que érem nosaltres els que enganyàvem posant-hi 40 habitatges, que no era veritat que hi havia un pla especial per fer-hi 116 habitatges. No menteixo. Per què has de mentir sobre una cosa que està documentada i aprovada pel ple de l’Ajuntament? Quan fa tants anys que vius sense tenir res al davant de casa i ara et diuen que hi posaran un bloc de pisos, és normal que ningú estigui content, però tothom sabia que allà un dia o altre s’hauria de construir.
Parets és el sisè municipi de tot Catalunya amb el PIB per càpita més alt, segons dades del 2021. La important indústria que hi ha al municipi n’és la raó?
Als empresaris no els ho dic tan gran, ho dic amb la boca més petita, però Parets és el que és gràcies a la indústria que té. Perquè tothom paga impostos, però Parets, a més a més, té la sort de tenir molta indústria, molt potent, que per cert paga molt, i això ens ajuda a tenir un poble com el que tenim i a pensar en el model de poble que volem. Tenim empreses de primera línia i això ens permet fer i tirar endavant moltes inversions al municipi, ser un poble sanejat econòmicament i tenir uns ingressos gairebé fixos cada any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.