“Els projectes s’han de resoldre amb diners i amb calendari”

S’ha demostrat que va ser una decisió encertada, perquè no hi ha hagut ni discussions ni desacords i tots apostem per una mateixa línia de gestió. Fins ara, ha estat una etapa de tranquil·litat que ha afavorit la bona feina. El dubte que pogués tenir a l’inici amb una coalició de quatre partits s’ha esvaït. I no només el meu, perquè em trobo amb regidors d’altres municipis i de formacions diferents que em feliciten per la bona entesa. És un mèrit conjunt. Com a grup independent del qual formo part, aquesta col·laboració només pot funcionar gràcies a l’entesa amb les persones que formen part del govern.

No pas. És cert que el PAM contempla 150 actuacions, però hem intentat que sigui realista, assumible i realitzable i que s’adeqüi a les necessitats del municipi. Vam presentar els plans per transparència i per retre comptes davant la ciutadania, i en el cas del PAI ens permet fixar accions concretes per evitar que la gestió del dia a dia ens absorbeixi del tot. Cal tenir els objectius molts clars i els terminis fixats i que no siguin excessivament llargs per poder-los complir i veure’n els resultats. Quatre anys passen volant, i des de l’administració encara més, i per això ens calia una programació ben estudiada i plantejada per assolir, si no el 100% del programa electoral, el percentatge que més s’hi aproximi. El nostre lema electoral com a Canetencs Independents anava molt en aquesta línia: “Coses concretes, solucions pràctiques”.

En aquesta línia. Estem treballant en la redacció del projecte de l’equipament esportiu, però calia actuar instal·lant ja la nova gespa que també porta inclosa una inversió en el sistema d’il·luminació i la xarxa d’aigua. Els projectes s’han de poder resoldre econòmicament, amb diners, però també pel que fa a terminis, amb calendari, perquè si només busques recursos pots acabar el mandat sense haver-ne establert un calendari. Un exemple clar és l’Odèon, que ha estat el gran projecte no d’un sinó dels tres mandats anteriors i tot just el vam poder inaugurar abans no acabés l’últim. Ara, prometre que en quatre anys tindrem una biblioteca nova o un nou pavelló no ho podem fer, perquè no hi arribem, però sí que podem treballar per tenir els projectes a punt.

És un mal que ens afecta a tots. Fa trenta anys, ni l’urbanisme ni la mobilitat eren els mateixos i són conceptes que també s’han repensat. A Canet, ens calen solucions per estacionar els cotxes, perquè ara a cada casa no hi ha un vehicle, sinó quatre i els carrers son els mateixos. A més, si volem pacificar el cas urbà i fer un centre amable amb les persones, l’espai dels cotxes s’ha de repensar i han de marxar. De cara a l’any vinent, estic convençut que podrem habilitar més espais com a aparcaments. La paralització judicial del POUM ens ha afectat de ple els plans urbanístics 2 i 4 que teníem en marxa i que són la zona on havia d’anar l’Esclat Bonpreu i l’espai de la Carbonella, on està previst ubicar l’institut Sunsi Mora i on s’han d’aixecar habitatges i 17 pisos socials.

No és gens fàcil. Abans que ens tombessin el POUM i sabent que amb el pla urbanístic de la Carbonella perdríem unes 250 places d’aparcament, ja prevèiem habilitar-ne a les pistes d’atletisme, a la zona esportiva, amb unes 200 places, i a la zona de l’antic dipòsit d’aigua de Can Manent, amb 50 o 60 places més. Aquest últim forma part dels projectes que volem tenir enllestits el 2025, perquè el terreny és municipal i podem agilitar-ho. Però també estem treballant i sondejant altres terrenys que quedin més a prop del centre. Queda clar que ens haurem d’acostumar que si volem caminar tranquils pel centre, també haurem de caminar per arribar-hi. És qüestió de mentalitat, perquè el que aquí es veu com una gran distància a Barcelona és un trajecte habitual.

Va arribar en un mal moment i el seu argumentari és molt pobre. Ho teníem tot bé i tot enfilat per començar a desenvolupar aquests dos plans, i ara tot ha quedat aturat. Pel que se’ns ha explicat, la sentència es basa en el fet que el POUM no està suficientment treballat pel que fa a la igualtat de gènere. És sorprenent, senzillament. Feia sis anys que hi estàvem treballant i ens el tomben per una qüestió de forma, no pas de fons ni pròpiament urbanística. Tant és així que no només hem presentat un recurs de cassació l’Ajuntament, sinó que també ho ha fet la Generalitat, que no es presenta mai. Perquè, és clar, s’ha vist a venir que darrere de nosaltres es pot obrir la porta a més anul·lacions d’aquest tipus.

Cert. Volem anar cap a la recollida per generació. Crec que la ciutadania ja està preparada per avançar. Vam ser pioners i ja hi ha l’hàbit i el costum de reciclar, i de fer-ho bé. No és menys cert, però, que, un cop arribats a unes xifres molt dignes, ens costa anar pujant el percentatge. Teníem intenció de fer una prova pilot amb el nou sistema i no teníem gaire clar en quina zona, però finalment ens hem decidit per la zona de l’avinguda Maresme, on també hi ha un certa problemàtica amb el sistema actual.

Com a mínim ens ho plantegem. La Diputació ens està fent un estudi amb diferents models de gestió pròpia i de concessió del servei. La gestió de l’aigua es complicarà en un futur, perquè serà un dels serveis més importants que hauran d’afrontar els Ajuntaments. Encara tenim un any de concessió i temps suficient per parlar-ne. Queda clar, però, que l’actual conveni amb Agbar, amb les condicions d’ara no el renovarem.

La nostra estructura urbana facilita un perfil d’ocupacions molt concret i singular, perquè, en el nostre cas, entren en espais molt grans, com són les fàbriques, i moltes persones a la vegada, amb tots els problemes que això comporta de sorolls, baralles i incivisme. A més, parlem d’instal·lacions molt cèntriques que quan s’han ocupat han trastocat la convivència dels veïns i han generat més d’un ensurt, com ara l’incendi de Can Xumetra. Aquestes ocupacions en espais que es van degradant reclamen que hi estiguem molt a sobre i estem treballant per trobar-hi una solució. Perquè no és fàcil; els tràmits són molt lents i puc entendre aquesta sensació d’impotència d’alguns afectats.