Un estudi d’ERC indica que el 36% de la despesa que fa l’Estat a Catalunya no li correspon

Diu Josep-Lluís Carod-Rovira que ja és hora de passar a l’ofensiva i que partits i agents socials comencin a preguntar-se en veu alta per què es mantenen amb la persiana oberta ministeris com Cultura, Habitatge, Sanitat i Igualtat, que gestionen recursos econòmics per a competències que estan transferides a les comunitats autònomes, mentre Pedro Solbes va argumentant que l’Estat no té diners per injectar al sistema i millorar el precari finançament d’algunes administracions com la Generalitat, sense que d’altres hi perdin. Per no parlar de les arques dels ajuntaments, el germà pobre de les administracions, que aquests dies han començat a fer sentir la seva veu, i continuaran demà, en el cas de Catalunya, de la mà de José Montilla.

Doncs bé, ahir el partit del vicepresident del govern de la Generalitat va fer públic un document de la Fundació Josep Irla –un treball d’Esther Martínez Garcia, del departament d’economia de la Universitat de Girona– que, justament, vol aportar dades sobre aquest Estat inflat i centralista. I l’estudi arriba a la conclusió que el 36,2% de la despesa analitzable que fa l’Estat a Catalunya és impròpia, és a dir que li correspondria fer-la a la Generalitat, ja que va a parar a conceptes que són competències traspassades. De fet, segons l’estudi, només el 42,8% de la despesa que fa l’Estat a Catalunya li correspon fer-la realment. El treball també conclou que si s’hagués d’ajustar l’aportació de Catalunya pels serveis que rep de l’Estat, la quota –semblant al concert basc– es quedaria en el 3% o el 4% del PIB, quan ara el dèficit fiscal –la diferència entre el que l’Estat recapta a Catalunya en impostos i el que hi torna– és del 10%. Amb tot, ERC ja avisa que el nou model no permet reduir aquest dèficit fiscal. Ja va dir Carod que l’objectiu és el millor finançament possible “dins de la legalitat vigent”, que en paraules del secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, és l’Estatut pactat per Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero.
 

Potser conscients que els focus mediàtics del finançament es concentren aquests dies en el PSC i CiU –i, sobretot, en els socialistes catalans, per l’afegit dels vaivens de les relacions amb el PSOE–, ahir un altre dirigent republicà, Josep Huguet, va voler entrar en escena assegurant que el govern i CiU posaran la xifra de les necessitats de millora del finançament de la Generalitat en un annex del document que han de tancar per negociar amb l’Estat. És a dir, que en un document es tancarà el model i en l’altre, segons el conseller d’Innovació, hi haurà estimacions diverses que van entre els 3.000 i els 5.000 milions d’euros, que és la forquilla que ha anat transcendint entre els números aportats per la Cambra de Comerç i els que ha presentat CiU.
 

De moment, però, la proposta unitària segueix encallada i la pilota, afirmen a la federació, és a la teulada del govern, que és qui té l’última proposta de CiU sobre la taula. Diu Huguet que ara només cal saber com s’escenifica l’acord. Ahir el president de la Generalitat, José Montilla, va dir que tant li fa donar protagonisme al president de CiU, Artur Mas, si és el millor per a la negociació. Però ERC no acceptarà no ser a la foto i, a més, caldrà veure si hi és Joan Puigcercós o el mateix Carod, que també reivindica ser-hi si es tracta d’escenificar un acord del govern.