política
Les bases d’ERC beneeixen Illa amb un “sí vigilant”
Canvi de cicle històric en la política catalana. Les bases d’ERC van parlar ahir, i van decidir avalar el preacord amb el PSC per investir Salvador Illa com a proper president de la Generalitat, a canvi d’iniciar el camí de la sobirania fiscal de Catalunya, l’obertura d’una convenció per debatre el futur polític del país, la promoció de la llengua catalana i el manteniment de polítiques republicanes al govern. En una consulta telemàtica vinculant amb una alta participació, del 77,18% (van votar 6.348 dels 8.226 que formaven el cens de militants al corrent de pagament), el sí es va imposar per un marge de 550 vots sobre el no: 3.397 afiliats es van decantar per abonar el pacte (un 53,5%) i 2.847 per rebutjar-lo (44,8%), i 105 van votar en blanc (1,7%). Una diferència ajustada, de menys de 10 punts, que fa palesa una notable divisió interna, però alhora inapel·lable, que suposa tot un respir per a la direcció, que havia fet pinya en els últims dies i havia posat tota la carn a la graella per defensar el preacord assolit dilluns, davant el risc que detectava que una gran mobilització de la militància se li girés en contra. Finalment, va aconseguir neutralitzar-ho mobilitzant també els partidaris del sí. Falta ara, tanmateix, superar un últim escull: el Jovent Republicà, una organització independent d’ERC que fins ara sempre s’ha oposat a l’acord i que ha convocat un consell nacional dilluns a la tarda per decidir el vot, que és clau, de la seva diputada Mar Besses. Els republicans respectaran els processos interns de la branca juvenil, però confien que acabarà entrant en la disciplina de vot.
Poc després de tancar-se la votació i saber-se el resultat, la secretària general, Marta Rovira, va comparèixer amb bona part de l’executiva per admetre que el resultat és “ajustat”, però alhora “clar”. “El sí que ha emès la militància és un sí vigilant, un sí exigent; no és un sí gratuït, absolut”, interpretava. En el mateix sentit, segons ella, aquesta “desconfiança” apuntada per les bases els fa entendre la “gran distància política” que hi ha amb el PSC, i els referma en la decisió d’anar a l’oposició parlamentària. “Fent oposició política garantim l’exigència i compliment d’aquest acord”, remarcava, abans de deixar clar que utilitzaran “tota la força” que tenen al Parlament i al Congrés perquè es compleixi.
Rovira subratllava que ha estat una decisió que ja “s’intuïa molt complexa”, i per això, segons ella, la consulta ha estat “un encert”, i l’exercici de democràcia interna que ha protagonitzat el partit, “brutal, exemplar”, també pel debat que hi ha hagut en les moltes assemblees internes convocades aquesta setmana, i ja des del 12-M. En aquest sentit, constatava que les bases ja havien jutjat bé l’acord, de fet tan bé “que semblava poc creïble per qui el subscriu a l’altra banda”, un fet que alhora va generar dubtes sobre el seu compliment, com els van generar “alguns silencis del PSC i el PSOE”, si bé ella mateixa admetia que en certa manera ja estaven “mig acordats” perquè tocava a ERC decidir-se.
El sí de les bases pot tenir repercussió en molts flancs. D’entrada, l’elevat suport al no pot posar el partit davant una prova de resistència en les properes setmanes, quan es veurà com paeix els resultats aquesta part de la militància, i si això genera moviments i té conseqüències a nivell intern. Rovira s’esforçava ahir a mirar de desactivar aquestes temptacions, tot subratllant que qui ha guanyat amb el procés és “sobretot” ERC. “Sentir el partit viu en les decisions que acumulem ens feia molta falta, és una gran preparació per al congrés d’ERC que ha d’acabar enfortint l’organització i decidint l’estratègia política”, destacava. En una piulada igualment conciliadora, l’expresident Oriol Junqueras felicitava l’equip negociador i també “celebrava” que la militància hagi avalat un “acord històric” per a Catalunya, si bé advertia que l’alt percentatge del no els haurà de fer “molt exigents amb el desplegament del pacte i, alhora, reforçar el diàleg franc i honest amb el conjunt de la militància”.
Els propers passos
L’executiva d’ERC va prosseguir després de la compareixença per acabar de valorar el resultat i discernir els passos que han de fer ara per definir com es concreta el suport a Illa en la votació parlamentària, per la qual cosa es reuniran també en les properes hores amb el PSC. I és que l’aval d’ahir a l’acord desencalla la investidura, però alhora obre altres incògnites. Els socialistes, que han evitat aquesta setmana pronunciar-se per evitar sulfurar les bases republicanes, aquest matí reuneixen l’executiva per valorar el sí d’ERC. Si dilluns es confirma el del Jovent Republicà, probablement Illa trucarà al president del Parlament, Josep Rull, per demanar-li que es convoqui la propera setmana el ple d’investidura.
És clar que aquesta convocatòria desencadenarà una altra variable que ho pot distorsionar tot. I és que el president a l’exili Carles Puigdemont ja ha anunciat la intenció de creuar la frontera per assistir-hi, mentre el Tribunal Suprem es nega a aplicar-li la llei d’amnistia i manté l’ordre de detenció sobre ell. Si aquesta es materialitza abans del ple, com és plausible, Rull té al cap una suspensió de la sessió, a la qual fins i tot els Comuns ja van dir ahir al matí que donarien suport. També Rovira va dir dijous que, en aquest escenari, que obre tot un ventall d’incerteses, els republicans tenien plantejades diverses opcions, i ahir va avançar que si es produeix la direcció s’haurà de tornar a reunir per prendre les decisions corresponents.
Junts reuneix avui l’executiva de manera telemàtica per decidir els propers passos, però en el conjunt de l’independentisme sembla clar que es poden tornar a agreujar les hostilitats. L’ANC, en un dur comunicat ahir mateix, ja advertia que el vot favorable d’ERC a Illa “aguditza una fatídica divisió de l’independentisme” i “afebleix greument” el moviment, ja que “explicita la subordinació estratègica permanent” dels republicans al PSOE. “Els dirigents que han portat Esquerra a aquests contrasentits són culpables dels seus efectes fatals per a Catalunya, per a l’independentisme i per al seu partit. La història els jutjarà”, concloïa. Tornen a venir setmanes calentes, en molts fronts.
