Setmana de passió

Si la setmana passada havia de ser, i així va ser, clau per decidir cap on decantava el cicle de la política a Catalunya, la decisió favorable divendres de les bases d’ERC a investir Salvador Illa marca avui l’inici d’una altra setmana que en condicions normals hauria d’acabar no tan sols amb el socialista com a president de la Generalitat, sinó amb la presa de possessió feta i el nou govern nomenat. Però la normalitat encara és lluny d’arribar a la política catalana, i hi ha diversos factors, sobretot el retorn de l’exili i detenció de Carles Puigdemont, que sobrevolen i poden distorsionar una setmana, en ple agost, que ningú sap ara mateix com acabarà. Només és clar que tornarà a ser moguda. Setmana de passió.

D’entrada, avui ja passaran coses que la poden dinamitar. Després que dissabte l’executiva extraordinària del PSC ratifiqués els dos acords d’investidura i Illa truqués al president del Parlament, Josep Rull, per dir-li que ja tenia la majoria necessària per ser investit, aquest volia convocar avui tots els líders dels grups parlamentaris, un per un i començant pels del PSC, ERC i Comuns Sumar, a la preceptiva ronda de consultes parlamentària prèvia a la designació d’un candidat. Però el cert és que la investidura d’Illa encara no està ara mateix del tot garantida i, oficialment per raons d’agenda d’ERC, tot plegat s’ha ajornat fins demà. I és que al candidat socialista li va tot just d’un vot, i aquesta tarda, el Jovent Republicà –les joventuts d’ERC, que són una organització autònoma que té un protocol de relacions amb el partit, però pot prendre les seves decisions– reunirà el consell nacional per decidir què votarà la seva diputada Mar Besses, una de les 20 del grup parlamentari d’ERC. Els dirigents republicans, que en els últims dies han intentat convèncer els cadells, diuen que respecten els seus debats i processos interns però alhora es mostren convençuts que acabaran atenent-se al veredicte de la militància dels grans i a la disciplina de vot del grup parlamentari. El cert és que el Jovent Republicà s’ha expressat sempre contundentment en contra de fer Salvador Illa president, i està per veure si mantindrà la posició i es negarà a investir Illa –fet que obriria un altre escenari de gran incertesa, a banda que aprofundiria encara més en la divisió interna que la consulta va evidenciar a ERC–, o finalment acata les pressions que li arribaran. Des de dins i des de fora. En aquest sentit, cal recordar que l’abstenció significaria un empat que igualment no valdria per a la investidura d’Illa.

L’eventual sí de Besses desencadenaria els darrers passos per consumar l’acord entre el PSC i ERC, que no són altres que l’escenificació de la seva signatura, si és que n’hi ha cap, i com es materialitzarà el suport en el ple. En principi, amb el vot favorable dels 20 diputats n’hi hauria prou perquè Illa fos investit amb majoria absoluta –68 a 67– en primera ronda, i no caldria esperar a una nova sessió 48 hores després, en què en tindria prou amb majoria simple, però igualment necessitaria el vot favorable dels republicans.

En tot cas, la ronda de contactes de demà hauria d’acabar amb la convocatòria demà mateix, per part de Rull, de la diputació permanent del Parlament, constituïda la setmana passada. Aquest és de fet l’òrgan rector de la cambra aquesta primera quinzena d’agost, i el que, formalment, ha de convocar i fixar la data del ple d’investidura, que podria ser dijous o fins i tot divendres, depenent de si els grups, que seran els que tindran la decisió i no Rull, volen respectar o no el termini –de cortesia– de 48 hores que se sol donar en aquests casos.

Un cop estigui convocada formalment la sessió, en tot cas, és quan s’activarà la gran bomba de rellotgeria de la setmana i potser dels darrers anys, que és l’anunciat retorn i la molt segura detenció de Puigdemont. Perquè de moment només se sap que torna, però es manté del tot en secret quan i com serà: si ho farà en secret i en condició de semiclandestinitat, per evitar-se una ràpida detenció i poder arribar al Parlament –Rull ja ha dit que no permetrà que sigui detingut a dins, si aconsegueix entrar-hi– per participar en el debat, o bé ho fa a la llum pública, amb anunci previ i en companyia de multituds, fet que probablement en facilitaria una detenció prèvia. Una detenció, per cert, que tampoc és clar si el jutge Pablo Llarena encarregarà als Mossos com a policia judicial –en aquest cas, els agents tenen ordres de no executar-la d’ofici, sinó de consultar abans els caps– o bé a un altre cos com la Guàrdia Civil, segurament amb menys contemplacions. En tot cas, fa unes setmanes, els partits i entitats independentistes van reunir-se durant hores amb Puigdemont a Waterloo, en una cimera en què van avaluar els escenaris per a l’eventual retorn i acompanyament del president a l’exili. Ara es podria executar el que s’hi va decidir.

Si Puigdemont és detingut abans del ple, és molt factible que aquest se suspengui en espera de veure com evoluciona la seva situació processal, segons han deixat anar fonts parlamentàries en les últimes setmanes, i la mateixa Jéssica Albiach, dels comuns, va apuntar la setmana passada. També ERC ha deixat entreveure que està d’acord que passin coses, ja que ha dit que té aquest escenari previst i, arribat el cas, prendrà decisions en conseqüència. Això sí, la clau serà veure quant dura, i com actua Rull. Si la detenció de Puigdemont s’allarga, hi haurà pressions en tots els sentits perquè el ple es convoqui igualment. O no...