“Hem intentat evitar amb ajuts, tant com hem pogut, el deute”

El pla de barris del nucli antic i la Roqueta s’ha allargat més d’una dècada i l’hem pogut completar, tot i alguns serrells pendents. I ara la nova prioritat és l’estalvi energètic per ser tan autosuficients com sigui possible. Ens van denegar una subvenció dels Next Generation, però ho farem amb altres línies, com ara la comunitat energètica, que permet acabar d’aprofitar el sostre de plaques solars del centre cívic, que ja teníem en marxa des del 2008 amb el pla Zapatero.

L’electricitat que es generava ara es comercialitzava, uns 14.000 euros cada any, però ara aconseguirem un estalvi en el consum real dels equipaments i se’n beneficiaran fins a 45 habitatges gràcies a la subvenció i el suport de la Diputació. Esperem que estigui operativa cap al mes d’octubre. I també tenim gairebé un 50% dels punts de llum del carrer eficients, i ara volem completar tota la resta amb un altre ajut. La resta de la inversió s’amortitzarà amb l’estalvi.

Sempre hem intentat que les subvencions evitessin el deute tant com ha estat possible i el meu govern mai ha hagut de girar contribucions especials als veïns. Des del 2016 no havíem tocat impostos ni taxes, però aquest any no hem tingut cap més opció per l’encariment del servei i els cànons de les escombraries, que a partir del 2025, a més, s’han de cobrir al 100% amb el que es recapta. I potser tornarà a caldre.

Teníem un conveni amb Bellcaire des del 2015 per a l’ús conjunt de la seva deixalleria, d’acord amb el Consell Comarcal. L’alcaldessa ens va avisar que hi renunciava. I no vull entrar en el tema. Les taxes després del tancament de Solius s’han encarit encara més i hem mirat de posar-hi solució. Ens hem hagut d’empescar una deixalleria provisional i ja tenim gairebé a punt l’inici de les obres de la instal·lació definitiva, pendents només d’alguns informes. La Diputació ens ha donat un cop de mà que és d’agrair i activarem recursos propis, però ja estem en gairebé 1.300 habitants, tenim polígon industrial i necessitem una instal·lació pròpia amb garanties i integrada, amb cura, perquè quedarà a tocar de la falda del Montgrí. Això, i els estudis que fem per implantar el porta a porta o disposar d’àrees de contenidors tancades.

No hi ha bona entesa, no ho negaré. Els hem ofert diàleg, però la resposta és demanar-ho tot per escrit i tenim l’estructura que tenim. Si hem de triar entre preparar una sol·licitud per a una subvenció amb el termini just o respondre per escrit, la prioritat serà el primer tràmit. I després ja ho aclarirem tot. També qüestionen altres aspectes, com ara el meu salari. Però volem aprofitar el temps al màxim.

41.000 euros anuals bruts, amb bona part que aporta la Generalitat i 22.000 que costo, finalment, als veïns. Això inclou la dedicació plena, de vuit hores teòriques, però que acaben sent moltes més. I els riscos que assumeixo de responsabilitats patrimonials, si ens equivoquem en alguna cosa, que encara no ha passat. Hem aconseguit més de 400.000 euros en subvencions el darrer any, tenim l’endeutament a zero, tot i que ara haurem de contractar una pòlissa de finançament perquè els bancs ens avancin els diners compromesos d’alguns ajuts. I al final, penso que els veïns seran lliures de tornar a jutjar en les eleccions del 2027.

Sempre som la primera porta a la qual recorre el ciutadà. Però els petits ja no hi arribàvem, i cada cop se’ns complica més amb l’enduriment de normatives per part de la Generalitat i el govern espanyol. És urgent millorar el finançament, perquè amb els comptes actuals amb prou feines arribem a pagar els serveis. La burocràcia es complica i els pagaments, encara més, perquè, a banda de la part de les obres que ens toca pagar, hi ha un 21% afegit d’IVA i els diners compromesos que ens abonen amb retard. I això també afecta els serveis socials i altres serveis. Sembla que ens empenyin a fer el mínim possible.

Crear una unitat de policia local és inviable, perquè per cobrir tres torns ens caldrien només 180.000 euros anuals en salaris per a quatre persones, sense comptar-hi vehicles i altres recursos. Només ho podríem cobrir mancomunant el servei amb altres poblacions, i també hi ha dèficit d’agents de Mossos d’Esquadra. Només tenim dotacions per pagar una agent cívica, durant dos anys. O educadors de carrer, però no pas cap dotació per als serveis socials, per habitant usuari.

Tenim una parcel·la on hi cabria un bloc, amb només una quinzena d’habitatges. Però tampoc és competència directa nostra i volem que l’Incasòl ens ajudi. Ens hem de reunir per estudiar opcions.

Volem tirar endavant l’Hidronet, amb Gualta i Torroella, per mitigar els problemes d’inundabilitat i habilitar basses de laminació en diferents terrenys, rebaixats de nivell, com ja havien estat en el passat. Si plou massa de cop, continuarem patint, però si hi ha crescudes puntuals, l’impacte serà menor. De passada, volem disposar d’un passeig natural al voltant del rec Medral. I treballem paral·lelament amb l’ACA en un projecte per canalitzar les aigües dels torrents del Montgrí, a més de substituir canonades de fibrociment a l’Eixample i instal·lar comptadors intel·ligents per a la lectura i el control del consum d’aigua.

Ha anat bé. Més llum i més comoditat per als veïns, amb facilitat per aparcar. Hem alliberat el vell ajuntament per a un nou espai de coworking que també té demanda i al local de la capella de Sant Andreu comencem a fer activitats culturals. Volem deixar de ser municipi de pas i atraure altres veïns del voltant.