Un ajuntament “en construcció”
La població de Piera està dispersa en una vintena de nuclis, fet que en complica la cohesió territorial
El govern municipal vol completar una plantilla que considera que a hores d’ara és insuficient
Alguns dels serveis públics tenen concessions que estan pendents d’un procés de regularització
Els contractes de l’escola de música i la deixalleria no s’han licitat mai i altres estan caducats
Piera és la segona localitat més poblada de la comarca de l’Anoia, amb més de 17.000 habitants. És el municipi de referència de l’anomenada Anoia sud, el territori de la comarca que limita amb l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. Una de les peculiaritats de Piera és la dispersió de la seva població, que està repartida en 19 barris, quatre pobles i el nucli principal, en més de 57 quilòmetres quadrats. Aquesta dispersió de la població condiciona la gestió municipal i la prestació de serveis. L’asfaltat i el manteniment de carrers, el clavegueram, el subministrament d’aigua, el transport públic, el transport escolar, la seguretat... La complexitat es multiplica per tants nuclis habitats als quals cal prestar els serveis. Un d’aquests serveis bàsics és el subministrament d’aigua, que presta una empresa municipal. Actualment es perd per les canonades un 35% de l’aigua que hi circula, una situació que es vol revertir amb actuacions en una xarxa tan enorme com el terme municipal. Entre les més importants, hi ha prevista la inversió d’1,3 milions d’euros en millora de la xarxa, que inclou la digitalització de la xarxa per poder fer diagnosi del seu estat i poder-hi detectar les principals fuites.
La capital de l’Anoia sud
Piera exerceix informalment la capitalitat del sud de la comarca de l’Anoia, un territori que formen també municipis com Cabrera d’Anoia, Masquefa, els Hostalets de Pierola i Vallbona d’Anoia, que mantenen una estreta col·laboració en diferents àmbits. Un dels darrers exemples ha estat consensuar mesures de seguretat després de l’apunyalament d’un jove durant una festa a Masquefa. Arran d’aquell fet els municipis replantejaran el model de festes majors, finalitzaran les activitats a les 3 de la matinada i es comprometen a garantir la seguretat durant els actes que se celebrin en aquests pobles.
En l’àmbit de la seguretat, els municipis també reclamen des de fa anys una comissaria dels Mossos, donat que el servei que es presta a la zona depèn de la comissaria d’Igualada, a 20 quilòmetres. Una reivindicació endèmica del territori que s’ha fet realitat recentment és la variant de Piera de la carretera B-224, inaugurada al juny després d’una inversió de 7 milions. La via acumulava una elevada sinistralitat que es pretén reduir amb aquesta variant i el desdoblament del tram Martorell-Sant Esteve Sesrovires.
Govern PSC-ERC
Les darreres eleccions municipals van donar un resultat ajustat a Piera: Sumem per Piera (PSC) va guanyar ERC per només dos vots de diferència. Junts –que tenia l’alcaldia– va quedar en tercera posició. Completen el consistori dos regidors de Som Piera, dos regidors de Vox i un del PP. La socialista Carme González és l’alcaldessa i la republicana Neus Núñez és la primera tinent d’alcalde. En tots dos casos era la primera vegada que es presentaven. La candidatura socialista integrava també l’espai pierenc dels Comuns, Ara és Demà.
Endreçar l’ajuntament
El govern de coalició entre Sumem per Piera (PSC) i ERC es va marcar com a objectiu posar al dia l’ajuntament, la seva organització i els serveis que presta. Tots dos partits –i Junts– han governat al municipi anteriorment, per això ningú fa escarni ni assenyala culpables d’una situació difícil d’entendre en un municipi de més de 17.000 habitants. A la plantilla de l’ajuntament, el govern calcula que hi falten entre 25 i 30 treballadors de diferents perfils per poder prestar els serveis. Falten figures tan bàsiques com un tècnic de cultura, cosa que obliga els regidors a assumir també tasques executives. Més precària és la situació de la Policia Local, amb una plantilla insuficient que va implicar deixar torns sencers sense cobrir durant l’anterior mandat. Igualment greu és la situació de molts contractes de serveis que, en alguns casos, fa dècades que estan sense regularitzar. Per exemple, el de recollida d’escombraries és del 1983, el de la gestió del bar del Casal de Joves i Grans és de fa 28 anys, els de la piscina municipal i el de la llar d’infants fa quatre anys que estan caducats i els de l’escola de música i la deixalleria no s’han licitat mai.
I encara un altre aspecte anòmal. L’Ajuntament de Piera acumula milions d’euros de romanent de tresoreria, diners que no s’han gastat. A banda de tapar despesa corrent, aquests diners permetran a l’actual govern desenvolupar inversions per valor de 12 milions en els propers dos anys, com obres d’asfaltat, un nou espai per als cossos de seguretat, l’oficina d’atenció ciutadana, la reforma del Teatre Foment i nous parcs i places, entre d’altres. Aquest estalvi acumulat contrasta amb la puja d’impostos aprovada per a aquest exercici, que Junts considera la més important dels darrers 30 anys. Un 15% d’augment de l’IBI de mitjana, un 23% en permisos d’obres o un 12% en el rebut de les escombraries domèstiques.
Un darrer mandat convuls
El mandat anterior va ser especialment convuls. Va arrencar amb un pacte entre Junts i ERC que va fer alcalde el republicà Jordi Madrid. Mig any després, la secretària municipal va denunciar-lo per presumptes irregularitats en el nomenament d’un càrrec de la Policia Local i en la gestió de targetes moneder pels serveis socials. Madrid sempre ha sostingut que aquestes denúncies eren part d’una estratègia per fer fora ERC del govern. De fet, amb aquestes denúncies com a argument, Junts es va aliar amb el PSC i Ara és Demà (Comuns) per presentar una moció de censura a finals del 2020. Més enllà, els partits polítics també han tingut un mandat mogut. Les primàries a ERC les va guanyar Neus Núñez en lloc de Jordi Madrid. I a Junts, l’acord amb l’entorn de l’antic PDeCAT –sota la marca Impulsem Penedès– va expulsar el candidat que ja havien designat prèviament des de Junts: Marc Romeu. El beneficiat va ser el llavors alcalde, Josep Llopart. Aquests moviments van tenir la seva traducció directa en el mapa municipal: Madrid i Romeu van impulsar un nou partit, Som Piera, que va obtenir dos regidors fa un any.
